La bioacumulació és el procés pel qual els organismes vius absorbeixen quantitats d’elements o compostos químics de manera progressiva al seu cos, i els acumulen en concentracions més elevades de l’habitual. Aquestes substàncies poden passar a altres organismes que es troben en un nivell superior de la cadena alimentària, i aquest fet acaba provocant la bioamplificació o biomagnificació.
Per què es produeix?
L’exposició dels contaminants al medi fa que els organismes els incorporin en els seus òrgans i teixits. La bioacumulació es produeix quan la ingesta de la substància tòxica excedeix la capacitat que té l’organisme per eliminar-la. Un exemple és l’acumulació de mercuri al peix.
Quins són els principals afectats?
Tots els organismes queden afectats per la incorporació de substàncies tòxiques del medi on viuen, ja sigui aquàtic o aeri. Els nivells superiors de la cadena tròfica són els que han anat acumulant més quantitat de tòxics. Per exemple, en la cadena tròfica de la imatge, es pot observar com el krill o el salmó tenen nivells de mercuri baixos, però, en canvi, el tauró o el lluç hauran acumulat concentracions més elevades.
Quines són les conseqüències?
L’acumulació dels tòxics pot desencadenar en problemes reproductius, en el comportament i, fins i tot, provocar la mort de l’individu.
Els humans no estem exempts de la bioacumulació com a darrera baula de la cadena alimentària, però el fet de tenir una dieta variada dificulta que es produeixi aquest procés.
Què podem fer nosaltres?
La incorporació de contaminants persistents en el medi és causada principalment per les persones i l’activitat industrial. Alguns productes com ara els microplàstics, o elements com el plom, el coure, el mercuri, el cadmi i el zinc, són substàncies perilloses que arriben al medi ambient interaccionant amb els éssers humans, els animals i les plantes.
Recorda que podem tenir en compte algunes accions que evitin introduir elements o compostos potencialment tòxics al nostre entorn, com per exemple portar les piles a comerços habilitats o deixalleries, no llençar productes per l’aigüera o separar els residus adequadament.