El 28 d’abril és el Dia Mundial per a la Conservació dels Amfibis. Des de l’AMB treballem per a la conservació dels amfibis en diferents parcs de la nostra xarxa de parcs metropolitans.

Sabíeu que n’hi podeu trobar? I sabeu per què és important la conservació d’aquest grup faunístic? Us ho expliquem!

Per què són importants els parcs metropolitans?

Els parcs urbans tenen dues funcions diferenciades:

• Funcions socials i lúdiques: són espais de trobada entre el veïnat de la població amb espais de joc, zones per passejar o practicar esport a l’aire lliure.
• Funcions ambientals: els parcs urbans tenen un gran valor ambiental perquè són espais de vegetació que ajuden a millorar la qualitat de l’aire i el confort tèrmic, i permeten fomentar i conservar la biodiversitat, especialment els que tenen basses o làmines d’aigua que permeten la presència d’amfibis i aus aquàtiques.

Què es fa per conservar-los? I què és un estany naturalitzat?

Molts dels estanys, basses i llacs que trobem als parcs abans tenien un objectiu únicament ornamental. A poc a poc, s’han fet actuacions que permeten naturalitzar aquests espais perquè siguin el menys artificials possible i, d’aquesta manera, es converteixen en espais clau per protegir la biodiversitat. Les accions que s’hi duen a terme són:

• Evitar els productes químics per netejar l’aigua (ni clor ni algicides).
• Incorporar sistemes de recirculació de l’aigua per tal que no quedi estancada i s’oxigeni millor.
• Incorporar illes flotants amb vegetació aquàtica i plantacions d’aquest mateix tipus de vegetació als marges del llac. La vegetació actua com a filtre natural de l’aigua i aporta refugi a diferents espècies de fauna.
• Incorporar vegetació com ara arbustos propers a l’estany i mantenir espais de terra.

Així doncs, l’entorn de la bassa és tan important com l’aigua. Els amfibis adults, per exemple, passen bona part del seu temps fora de l’aigua. Per aquest motiu cal que al voltant de l’estany hi hagi un nivell òptim de naturalització.

Quina és la funció dels amfibis en els parcs?

Els amfibis són un grup d’animals que necessiten l’aigua per completar el seu cicle biològic, concretament durant la reproducció i el desenvolupament de les fases larvàries (capgrossos).

El cicle vital dels amfibis comença amb la posta de milers d’ous dins l’aigua, que posteriorment seran capgrossos. En general, les larves d’amfibis són completament aquàtiques i s’alimenten principalment d’algues, mentre que en la fase adulta els amfibis estan exposats tant a hàbitats terrestres com aquàtics. A més, són força sensibles a les toxines del medi ambient, de manera que la seva presència ens serveix com a indicador de la contaminació generada per l’activitat humana.

Les larves dels amfibis són la base alimentària per a moltes aus aquàtiques. A més, quan són adults s’alimenten d’insectes i, per tant, ens ajuden amb el control poblacional d’algunes espècies com per exemple els mosquits.

Quines espècies d’amfibis podem trobar als parcs metropolitans?

Algunes de les espècies d’amfibis que s’han observat als parcs metropolitans són:

• El tòtil (Alytes obstetricans): les postes de tòtil tenen un menor nombre d’ous comparat amb les de la reineta i la granota vulgar, però aquest fet es compensa en relació amb l’èxit reproductiu, perquè el mascle carrega la posta fins al moment de l’eclosió i per tant protegeix els ous de possibles predadors.
• La granota verda (Pelophylax perezi): és la més aquàtica d’aquestes tres espècies, i la situació dels seus ulls ens ho indica, ja que estan situats a la part superior del cap i això els permet observar possibles preses o perills sense exposar-se.
• La reineta (Hyla meridionalis): les reinetes tenen com a característica anatòmica les ventoses a la punta dels dits, cosa que els facilita el desplaçament entre la vegetació. A més, aquesta granota és un dels amfibis més petits d’Europa i es camufla perfectament, perquè té la pell molt llisa i brillant, i pot presentar tons verds, groguencs i marrons.

Què podem fer nosaltres per conservar els amfibis?

La tortuga de Florida és, a més, una espècie molt voraç i agressiva, i una gran depredadora d’altres espècies de rèptils, amfibis, peixos, aus aquàtiques i tota mena d’invertebrats. Així doncs, és important que si tenim animals de companyia els cuidem de manera responsable i no els alliberem al medi natural, ja que pot tenir greus efectes sobre l’ecosistema.

De la mateixa manera, la introducció del carpí, una altra espècie exòtica, a estanys i embassaments, sovint comporta la disminució de la vegetació aquàtica (macròfits) i l’augment de la terbolesa i les algues suspeses a l’aigua (fitoplàncton), fet que canvia la xarxa alimentària.

A quins parcs hi ha amfibis?

Alguns dels parcs metropolitans on s’ha detectat amfibis són:

• Jardí Botànic Històric (Barcelona)
• Parc de Can Zam (Santa Coloma de Gramenet)
• Parc de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat)
• Parc de Torreblanca (Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern)
• Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús (Badalona)
• Parc Nou (el Prat de Llobregat)
• Parc del Turonet, a la bassa del jardí de papallones (Cerdanyola del Vallès)
• Parc de la Fontsanta, a la bassa del jardí de papallones (Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern)

Us agradaria aprendre més sobre aquest grup faunístic? Us recomanem participar a l’activitat “Qui viu a l’estany?”. Aquesta activitat està disponible per a formació reglada de cicle inicial de primària a 2n d’ESO i per a formació no reglada en un format més dinàmic i familiar. Per sol·licitar més informació us podeu posar en contacte amb la central de reserves al 932 389 351 o per correu electrònic a reserves.compartim@amb.cat.