Has sentit a parlar del rewilding? En català en diem renaturalització o resilvestració, i en aquesta entrada t’expliquem en què consisteix!
Què és la renaturalització i quins beneficis aporta?
Davant dels impactes socioambientals que han emergit a Europa en les darreres dècades, com ara el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, ha sorgit un moviment a favor de la conservació, protecció i restauració dels ecosistemes.
La renaturalització fomenta la recuperació d’ecosistemes naturals que s’han degradat a causa de la intervenció humana, amb l’objectiu d’augmentar la biodiversitat i restablir els processos naturals propis d’aquests hàbitats.
Ara bé, els projectes de renaturalització van més enllà de la restauració d’hàbitats i la reintroducció d’espècies, ja que se centren a identificar els processos ecològics i les interaccions que s’han perdut. Un cop identificats, se seleccionen i es reintrodueixen les espècies adequades per tal de restaurar les funcions ecosistèmiques perdudes.
Els projectes de renaturalització es poden dur a terme tant en espais naturals com en àrees urbanes, amb l’objectiu de reintroduir certes espècies clau a l’ecosistema. Cada vegada són més les ciutats que se sumen a aquestes actuacions amb l’objectiu de retornar alguns espais verds de les ciutats a un estat més natural.
A més, també tenen un efecte molt positiu en les persones. La millora de la biodiversitat proveeix de serveis ecosistèmics la gent que viu en àrees densament poblades, amb unes casuístiques econòmiques i socials determinades, i promou la igualtat d’oportunitats de mantenir contacte amb la natura, que d’una altra manera no seria possible. Per tant, la renaturalització dona un valor afegit als espais de natura urbans, ja que afavoreix els vincles de les persones amb la natura.
Projectes de renaturalització
L’AMB ha impulsat diferents projectes de renaturalització amb l’objectiu de donar refugi a la fauna urbana del territori metropolità.
Un d’aquests projectes consisteix a renaturalitzar les basses dels parcs metropolitans. Aquestes accions impliquen la restauració o millora dels espais aquàtics: hi fomenten la biodiversitat i proporcionen hàbitats per a la fauna local, incloent-hi poblacions d’amfibis que sovint són escasses en les zones urbanes. Les iniciatives es basen en la creació de zones humides, la plantació de vegetació autòctona al voltant de les basses i l’aplicació de pràctiques de gestió sostenible de l’aigua.
Un altre exemple a l’àrea metropolitana de Barcelona és la renaturalització del riu Besòs. El projecte té com a objectiu millorar la qualitat ambiental de l’espai fluvial i permet ampliar la biodiversitat de flora i fauna presents en el riu i la seva llera.
Aquesta estratègia pretén augmentar la resiliència enfront dels impactes del canvi climàtic, i inclou alliberar els ecosistemes de la pressió humana perquè tendeixin a autoregular-se i a funcionar de manera natural. Aquest canvi de paradigma pretén deixar que la natura tingui cura de si mateixa, i permet que els processos naturals reparin i restaurin els paisatges degradats per l’acció humana.
A la península Ibèrica, s’han iniciat diversos projectes de renaturalització, com per exemple el que es desenvolupa al Sistema Ibèric sud, una cadena muntanyosa que abasta les comunitats autònomes de Castella-la Manxa i Aragó. A més, s’han posat en marxa iniciatives de reintroducció d’espècies, com ara el linx ibèric (Lynx pardinus) o el voltor negre (Aegypius monachus). La reintroducció d’aquests depredadors té com a objectiu principal restaurar la xarxa tròfica de l’ecosistema.
Ara que has après sobre el rewilding i coneixes més sobre els projectes de renaturalització, si vols descobrir més iniciatives, pots consultar el següent web: