Entrevista a Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB

Explica’ns la teva formació i trajectòria professional.

El meu interès sempre s’ha centrat, des de ben petit, en la natura: els éssers vius, el paisatge, el clima i altres processos naturals sempre m’han fascinat. Això també ha guiat la meva trajectòria formativa i professional. Vaig fer la llicenciatura de Geologia, i vaig treballar en cartografia geològica durant uns anys en l’empresa privada. Posteriorment, vaig fer Enginyeria agrícola i, més endavant, el màster d’Arquitectura del paisatge, que vaig compaginar amb la primera feina a l’AMB, cap al 2006, on vaig ajudar a definir i començar el control de la qualitat de les platges. Així, vaig fer aquest seguiment de la qualitat de les platges uns anys. Finalment, des de fa més de deu anys treballo com a tècnic de platges, i, des del 2020, amb el càrrec de cap de servei.

Quines tasques dueu a terme des del vostre servei?

Fem la gestió integral de les platges. Aquesta gestió inclou el manteniment d’instal·lacions, equipaments i mobiliari de platges, com ara passeres, dutxes, mòduls de salvament, lavabos, naturaules, jocs infantils i esportius, tancaments de protecció de zones dunars, senyalització, contenidors, cadires de salvament, pèrgoles, abalisament marítim, etc. D’altra banda, a través de la gestió ambiental, fem neteja de zones dunars i platges (manual i mecànica); separació, recollida i transport de residus (d’habituals i de temporals); recollida i gestió d’animals marins; regulació de la desembocadura i obertura d’aigües pluvials i rieres de les platges a mar; gestió de les zones dunars (eliminació de plantes invasores, plantació d’espècies autòctones, etc.), i censos de flora i fauna, entre d’altres. També fem les anàlisis de la sorra i les bases de dutxes, i el control i la prevenció de legionel·losis a les instal·lacions.

Des del 2018, amb els diversos temporals i la regressió accelerada de la sorra de les platges, l’AMB va impulsar un pla d’estabilització de platges. En el marc d’aquesta tasca hem fet estudis sobre la dinàmica litoral, l’estabilització de les platges i les propostes d’actuació, topobatimetries per al seguiment del volum de la sorra i altres feines relacionades, com ara la coordinació a través de diferents comissions de seguiment de la regressió de la sorra amb els ajuntaments metropolitans, el Servei del Litoral de la Generalitat, la Demarcació de Costes, etc. Per acabar, treballem plegats amb els responsables de promoció per a l’organització d’activitats participatives, la Jugatecambiental, els programes d’aprenentatge servei, i les activitats ambientals compartides o en les quals col·laborem amb els ajuntaments.

Quins són els problemes i reptes més habituals a les platges durant l’estiu? Quines mesures i accions apliqueu per fer-hi front?

El principal repte és mantenir la qualitat, seguretat i salubritat de les platges, amb tants visitants com tenim (gairebé 11 milions durant la temporada alta). Aquest fet cada vegada exigeix més esforç a causa del canvi climàtic i la regressió de la sorra de les platges, ja que els canvis són més sobtats i les platges són menys estables, amb temporals fora de l’època habitual, inundació marina de les platges, etc.

L’altre gran repte és compatibilitzar l’ús de les platges amb la conservació, ja que també són un espai natural i algunes de les nostres platges estan a la xarxa Natura 2000. L’adaptació és una de les característiques intrínseques al servei i la dinàmica de les platges: el temporal Gloria, l’adaptació sanitària i de control d’aforaments de la pandèmia, la regressió de la sorra, els canvis d’ús de la platges (com la freqüentació nocturna creixent amb cada vegada més nits tropicals) en són alguns exemples.

Quin paper creus que té la ciutadania en aquests reptes?

És fonamental la participació ciutadana: d’una banda, pot ajudar simplement a mantenir les platges més netes amb una actitud cívica, i respectar els sistemes dunars i el medi natural; d’altra banda, pot participar en totes les accions de conservació i ciència ciutadana que hem engegat des de l’AMB. La col·laboració de la ciutadania és fonamental també per detectar oportunitats de millora.

Ens podries explicar algun projecte sobre la gestió de les platges que estigueu duent a terme actualment o bé que tingueu previst a curt termini?

Actualment treballem en un projecte de ciència ciutadana, el projecte europeu GUARDEN, en el qual participem a través de l’acció BioPlatgesMet, per millorar el coneixement de la biodiversitat i millorar-ne la gestió, alhora que es fa difusió dels valors de les platges i del perill del canvi climàtic a través d’una plataforma digital en col·laboració amb el CSIC-ICM. La ciutadania pot descarregar-se l’aplicació Minka i fotografiar fauna i flora de les platges, que entrarà a formar part d’una base de dades de qualitat científica. També ajudem a millorar altres eines digitals, com Plantnet. En aquest projecte treballem també amb l’Institut Metròpolis (IM), els ajuntaments, les associacions veïnals, etc.

Quina reflexió voldries transmetre a la ciutadania sobre la importància de la conservació de les platges?

Les platges proporcionen un munt de serveis per a la societat; són una barrera flexible davant els temporals, permeten incrementar la resiliència del litoral davant del canvi climàtic, són un espai públic de primer ordre, un espai de salut i esbarjo per a la ciutadania, un reservori de biodiversitat i corredor ecològic al conjunt de sistema platja-duna… Tampoc no podem oblidar que és un motor socioeconòmic de primer ordre pel conjunt del territori, no únicament pels municipis costaners. La conservació d’un paisatge lligat a la nostra cultura també és molt important. I, especialment, la funció protectora del litoral que fan les platges és fonamental: és un espai que ens permet aquesta protecció alhora que té totes les funcions socioeconòmiques comentades, i és un sistema natural. L’altra opció si perdem les platges són les esculleres, però no tenen cap d’aquestes funcions i són més cares de construir i mantenir!

Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

El registre geològic ens mostra quines són les greus conseqüències dels grans canvis climàtics. Tots els països, empreses, entitats i ciutadania ens hem de posar d’acord per reduir les emissions de CO₂. Tenim tecnologia que permetria millorar molt la situació i evitar els pitjors escenaris, però només treballant plegats ho podrem fer.