Explica breument la teva formació i trajectòria professional.
Vaig estudiar biologia i ciències ambientals a la UAB, i posteriorment he fet un màster sobre energies renovables i diversos cursos amb relació als residus.
Quant a la trajectòria professional, he treballat com a educador ambiental repartint cubells d’orgànica, he estat al Servei d’Assessorament i Suport a les Deixalleries (ASDE) de la Diputació de Barcelona i des del 2009 que soc tècnic del Servei de Prevenció de Residus de l’AMB.
A més, des del maig d’aquest any col·laboro dos dies per setmana amb el Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental, duent a terme tasques d’educació ambiental, especialment sobre els projectes aprenentatge servei (APS).
Quins projectes rellevants es desenvolupen des del Servei de Prevenció de Residus?
Les línies de treball estan indicades en el Pla metropolità de prevenció de residus (PREMPRE25), el qual, alhora, s’inclou dins del paraigua del Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals (PREMET25).
El que en destaca més es la continuïtat del programa Millor que Nou, amb seu principal al c/ de Sepúlveda de Barcelona. Ensenyem a la ciutadania a arreglar les seves coses, com batedores, bicis, mobles, peces de roba… També ho fem a qualsevol lloc que ens demanin els ajuntaments metropolitans. A part, a la mateixa adreça de Barcelona, tenim un mercat d’intercanvi. Portes un objecte, reps uns punts i amb aquests punts pots agafar una altra cosa. Fàcil, no?
També continuem amb les ajudes per fer estudis de recerca. Recentment, hem fet un recull de mesures per a la prevenció de residus en els instruments normatius d’àmbit local i una prova pilot del potencial de reducció del tèxtil sanitari (bolquers i productes per a la menstruació).
I ara treballem per facilitar gots i vaixella reutilitzables a esdeveniments municipals, fomentar les estriteques o biblioteques de les coses i capacitar els municipis perquè desenvolupin plans de prevenció de malbaratament alimentari.
Ara al novembre és la Setmana Europea de Prevenció de Residus, i enguany té l’objectiu de lluitar contra el malbaratament alimentari. Per què és important aquest tema i quines iniciatives s’organitzen en el territori metropolità?
És important perquè és un tema molt sensible socialment. Com pot ser que es malbarati un terç de la producció d’aliments i, a la vegada, hi hagi gent que passi gana? És greu que es malgastin recursos com energia, aigua, sòl… per fer aliments que no es consumiran. Els del Monaghan County Council d’Irlanda van fer un vídeo fàcil i entenedor per explicar-ho.
I pel fa a les iniciatives, des de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA) fa temps que es va fer un cercador molt interessant. A més, destacaria les iniciatives de la Fundació Espigoladors del Prat de Llobregat, el Foodback de Mercabarna i el Pont Alimentari de Rezero i la Fundació Banc de Recursos.
Com es pot fomentar la prevenció de residus a partir de l’educació ambiental? Quines actuacions creus que tenen un impacte més gran en la ciutadania?
És bàsica l’educació ambiental per aconseguir un canvi d’hàbits (o un retorn a coses que ja fèiem bé…). Cal que la ciutadania tingui coneixement, eines i recursos per consumir de manera més conscient i crítica, o directament consumir menys. El que fem amb el Millor que Nou és un clar exemple d’això.
Ara bé, per facilitar-ho caldria que el mercat i la indústria es posés les piles també. Poder retornar els envasos, poder comprar sense tant embalatge, deixar de fabricar roba de baix cost, que no sigui més econòmic comprar un aparell nou que arreglar-lo… Tot això no està a les mans de la ciutadania.
I crec que té molt impacte en la ciutadania visitar una deixalleria o una planta de tractament de residus. Per exemple, veure els farcells de tones que embalen les empreses que gestionen la roba que llencem és impressionant. Quan veus de primera mà el munt de brossa que fem entre tots, segur que se’t queda a la retina per sempre.
Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.
En tinc dos. Un a curt termini, que són els vals per fomentar la reparació, com ja tenen veïns europeus. Per exemple, a Àustria et financen el 50 % dels costos de la reparació d’aparells elèctrics o electrònics, incloent l’IVA, fins a un màxim de 100 € anuals per llar.
I, en l’àmbit més utòpic, desitjaria que ja no existissin les etiquetes tipus Ecolabel, FSC, Bcorp… ja que això voldria dir que les empreses estarien fent les coses com toca.