1. Explica’ns breument quina formació tens i quin recorregut professional has seguit.
Vaig cursar les llicenciatures en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, formació que vaig complementar amb el títol propi d’Especialista en Protocol i Cerimonial d’Estat i Internacional de la Universitat d’Oviedo.
Les meves primeres experiències professionals van ser en l’àmbit del periodisme, tant de mitjans, en el diari El Punt, com de fonts, al Parlament de Catalunya i al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Posteriorment, vaig incorporar-me al Secretariat de la Unió per la Mediterrània, coincidint amb la seva instal·lació a Barcelona. Hi vaig treballar gairebé nou anys, primer com a assistent de projectes a les divisions de Medi Ambient i Aigua i d’Educació Superior i Recerca, i més endavant com a analista de projectes en aquesta darrera.
Actualment i des de fa set anys, soc cap de projectes a l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). De manera puntual, l’estiu passat vaig assumir durant un període de tres mesos la Coordinació Territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona del programa Regions del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i integrat en l’Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya 2030 (RIS3CAT 2030).
2. L’ACUP treballa l’Agenda 2030 i la contribució universitària als ODS. Com es tradueix això en accions educatives concretes dins i fora dels campus?
Les universitats i els centres de recerca tenen un paper essencial a l’hora d’afrontar els reptes que plantegen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tant de manera transversal com en àmbits concrets.
Des de l’aprovació de l’Agenda 2030 per part de les Nacions Unides el setembre de 2015, l’ACUP ha impulsat i coordinat diverses iniciatives i projectes per promoure la reflexió al voltant de la implementació dels ODS en l’àmbit de l’educació superior. Entre aquestes accions destaquen la declaració El compromís de les universitats catalanes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: cap a una educació transformadora per a un món nou; el portal web ods.cat, que recull exemples de bones pràctiques de les universitats públiques catalanes en docència i recerca vinculades als ODS; les VI Jornades Catalunya Futura titulades “La crisi de la Covid-19: una oportunitat per accelerar la implementació de l’Agenda 2030”, celebrades en el marc de la iniciativa Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI), i l’informe El valor social de les universitats públiques catalanes.
Com no podia ser d’altra manera, l’ACUP és una de les organitzacions que formen part del grup motor de l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país impulsada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), per avançar conjuntament en l’assoliment dels ODS en el nostre país.
A més, l’ACUP acull la presidència i la secretaria tècnica de la Global University Network for Innovation (GUNi), una xarxa associada a la UNESCO que integra més de 330 membres d’un centenar de països i que té per objectiu impulsar l’educació superior i les polítiques universitàries arreu del món. Des del 2015, GUNi ha desenvolupat una línia estratègica de treball orientada a contribuir a la implementació de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en l’àmbit universitari i de la recerca. En aquest marc, la xarxa ha organitzat conferències internacionals, seminaris i tallers especialitzats, coordina un grup d’experts i publica de manera regular estudis i informes (inclosos els reconeguts Higher Education in the World Reports) que analitzen el paper de les universitats en el desenvolupament sostenible. A mitjans de l’any 2022, la UNESCO, en aliança amb GUNi, va organitzar a Barcelona la tercera Conferència Mundial d’Educació Superior (WHEC), que aspirava a reinventar l’educació superior i assegurar un futur sostenible per al planeta i la humanitat. Recentment, ha impulsat la declaració internacional Empoderant les institucions d’educació superior i l’estudiantat perquè esdevinguin agents de canvi per a un futur més sostenible, que sintetitza aquesta trajectòria i reforça el compromís global amb la transformació socioambiental.
3. El projecte LOESS és una d’aquestes accions? Ens el pots explicar breument?
Efectivament, des de l’ACUP participem com a socis en el projecte europeu Literacy boost through an Operational Educational Ecosystem of Societal actors on Soil health (LOESS), emmarcat en la missió europea A Soil Deal for Europe. Concretament, liderem el paquet de treball dedicat a la disseminació, l’explotació de resultats i el cross‑networking entre actors i territoris.
El projecte LOESS (juny 2023–maig 2026) té com a objectiu cartografiar, connectar i col·laborar amb múltiples agents agrupats en comunitats de pràctica i grups d’innovació educativa de quinze països. Es busca oferir una visió global del nivell actual de coneixement sobre la salut del sòl en diferents etapes educatives i desenvolupar programes i materials didàctics que donin resposta a les necessitats i als reptes identificats. El consorci està format per vint socis i està coordinat per la science shop WILA Bonn.
Ja havíem col·laborat prèviament amb gran part d’aquest equip en el projecte europeu Territorial Responsible Research and Innovation Fostering Innovative Climate Action (TeRRIFICA), en què l’Àrea Metropolitana de Barcelona va tenir un paper destacat.
Un altre projecte rellevant en aquest àmbit és DECODE Sustainability – European Deans Council for Sustainable Development.
4. Si haguessis d’escollir dues o tres accions que les universitats poden fer d’educació ambiental per a la societat, quines destacaries i per què?
Destacaria, en primer lloc, la importància de generar recerca vinculada a les necessitats reals del territori. Les universitats tenen la responsabilitat de produir coneixement que contribueixi a comprendre i transformar la pràctica educativa, i això només és possible si es treballa en diàleg amb escoles, entitats d’educació ambiental i administracions locals. Aquesta connexió permet que la recerca tingui un impacte directe i que respongui a reptes ambientals concrets.
En segon lloc, considero essencial garantir una transferència efectiva del coneixement. No n’hi ha prou amb obtenir resultats de recerca; cal fer-los accessibles, comprensibles i aplicables. Pensar en la transferència des del primer moment —i no com un pas final— facilita que els resultats arribin a professionals, comunitats educatives i agents socials que poden incorporar-los a la seva pràctica quotidiana.
Finalment, subratllaria el paper central de la universitat en la formació inicial i permanent del professorat, integrant-hi les competències docents en sostenibilitat. Formar mestres amb capacitat de pensament crític, mirada holística i orientació a l’acció és fonamental perquè el seu impacte és multiplicador: allò que incorporen a la seva pràctica arriba a successives promocions d’alumnes i contribueix a transformar la cultura ambiental de la societat.
En definitiva, aquesta és una línia de treball que no hauria de quedar en accions puntuals, sinó que hauria de situar-se al centre mateix de l’estratègia política de les universitats, com a compromís estructural amb el planeta i amb les generacions futures.
5. Com es pot reforçar la connexió entre universitats i programes d’educació ambiental, com ara el Compartim un Futur, per tal que la recerca i la innovació arribin a escoles, entitats i municipis?
Un primer element clau és establir relacions estables i espais de col·laboració continuada entre universitats i programes d’educació ambiental. Més enllà de projectes puntuals, cal construir aliances basades en la confiança, el reconeixement mutu i la voluntat compartida de contribuir a la transició socioecològica. Aquesta continuïtat facilita que el coneixement circuli, es generin aprenentatges compartits i les iniciatives tinguin un impacte sostingut en el temps.
Les universitats també poden aportar un valor afegit important en sistematitzar i estructurar l’avaluació de programes d’educació ambiental. Donar suport a processos d’avaluació rigorosos, participatius i orientats a la presa de decisions permet identificar què funciona, què cal millorar i com es pot escalar allò que genera més impacte. Incorporar les veus dels diferents agents —professorat, alumnat, entitats d’educació ambiental i administracions— reforça la rellevància i la utilitat dels resultats.
6. Si poguessis demanar un sol desig per al futur del planeta, quin seria?
Una educació de qualitat i per a tothom que ens ajudés a comprendre que la salut humana, animal i ambiental és una única salut compartida.
Enllaços d’interès
Resultats del projecte LOESS:
- Informe de recerca Conscienciació, necessitats i visió per a l’educació sobre el sòl i casos d’estudi
- Informe de polítiques Millorar l’alfabetització sobre el sòl en els sistemes educatius europeus
- Atles europeu de l’educació i la formació sobre la salut del sòl
Recursos per a les escoles:
- Curs en línia massiu i obert (MOOC) Educació sobre el sòl: un enfocament STEM integrat
- Situacions d’aprenentatge al voltant del sòl
- Guia per implementar pràctiques sostenibles exemplars en centres educatius
- Curs de formació per a futurs docents de Biologia i Educació Ambiental
Recursos per a les universitats:
- Mòdul d’autoaprenentatge en línia Recerca i Aprenentatge amb Compromís Comunitari (CERL) per a la salut del sòl
- Taller d’autoaprenentatge en línia D’un problema real vinculat al sòl a la formulació d’una pregunta de recerca
- Marc d’ensenyament modular per a l’educació superior Sòl, societat i sostenibilitat (mòduls formatius d’estudiants per a estudiants)
Recursos per a la societat: