Entrevista a Eva Haro, cap de Qualitat, Seguretat i Salut, i Medi Ambient de l’Ecoparc de la Zona Franca

Ens pots explicar com la formació que tens i el recorregut professional que has seguit t’han portat a treballar a l’Ecoparc de la Zona Franca (Ecoparc 1)?

Vaig estudiar enginyera química a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, vaig cursar el màster universitari en prevenció de riscos laborals en tres especialitats. Al llarg de la carrera, vaig estudiar diferents assignatures de gestió ambiental. El que no sabia en aquell moment era que desenvoluparia la meva carrera professional al voltant del sector dels residus. Vaig fer el projecte final de carrera sobre la gestió d’aigües residuals: va ser un projecte experimental biològic de molta dedicació i entrebancs, però puc dir que va ser molt enriquidor.

Després vaig treballar un temps als laboratoris de la facultat, però vaig tenir la sort de fer una entrevista per començar a treballar a l’Ecoparc de Barcelona, la nova planta que s’havia construït per a la gestió dels residus municipals de la ciutat… Encara recordo aquell primer dia, i enguany en farà 24 anys!

Actualment, soc la cap de Qualitat, Seguretat i Salut, i Medi Ambient (QSSMA) de l’Ecoparc, però vaig començar treballant en el laboratori i en la gestió de la depuradora. Qui m’hagués dit que viuria aquell projecte final de carrera a escala industrial!

Fa molts anys que estàs a càrrec de la gestió de qualitat i el medi ambient de l’Ecoparc 1. Quins són els principals reptes ambientals d’una instal·lació com aquesta? Tens alguna experiència o anècdota que t’hagi marcat especialment?

La promoció com a cap de QSSMA va ser el 2010, que tot i que em sembli que va ser fa poc, ja fa 16 anys que estic al capdavant d’aquest departament.

El principal repte ambiental d’una planta com l’Ecoparc és gestionar la matèria orgànica que arriba amb els residus municipals. L’objectiu és no abocar-la directament als dipòsits controlats, sinó obtenir-ne productes valoritzables i alhora minimitzar el rebuig i l’impacte sobre l’entorn. En tot moment, treballem per incrementar els rendiments del tractament de la matèria orgànica i de la recuperació de subproductes, i estudiem incorporar millores en el procés. Des de l’inici de la implantació de la recollida selectiva, s’han incrementat els percentatges de recuperació de matèria orgànica, però cal dir que encara queda camí per recórrer.

D’anècdotes en tinc moltes, i amb els companys sempre comentem que podríem escriure un llibre. N’hi ha de tota mena: des de trucades de ciutadans preguntant si hem trobat unes claus a la brossa o capsetes amb records familiars, fins a trobar-nos-hi tota classe de materials que s’haurien de portar a les deixalleries i que ens afecten molt a la productivitat.

Per exemple, recordo la primera neteja que vam fer als garbells de voluminosos quan es van instal·lar: va costar molt treure un vestit de núvia que hi havia quedat enganxat. No us podeu imaginar els embussos i les aturades que ens generen els tèxtils, quan és tan fàcil portar-los als contenidors de roba que tenim a Barcelona.

Quin paper té l’Ecoparc dins el sistema metropolità de gestió de residus? D’acord amb l’estratègia catalana i metropolitana de gestió de residus, els ecoparcs són instal·lacions que es troben en un procés de reformulació pel que fa a la seva tipologia de tractament. Cap a quin tipus d’instal·lació penses que evolucionarà aquest ecoparc?

L’Ecoparc té un paper essencial dins de sistema metropolità de gestió de residus, ja que duu a terme el tractament mecànic i biològic dels residus sòlids urbans i maximitza la recuperació de materials valoritzables, la valorització de la matèria orgànica i la generació d’energia, alhora que redueix l’abocament dels residus i garanteix els objectius ambientals metropolitans. Mitjançant el procés de digestió anaeròbia i la generació de biogàs, es contribueix a la producció d’energia renovable i es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Penso que l’Ecoparc evolucionarà cap a un model de gestió de la fracció orgànica recollida selectivament, sense necessitat d’un pretractament potent, cosa que serà possible amb la conscienciació ciutadana.

Si poguessis canviar un únic hàbit de la ciutadania (consum o separació), per millorar radicalment els resultats de la planta, quin seria?

Pensant en les avaries i problemes que ens trobem en el nostre dia a dia, crec que és clau millorar els hàbits de separació. Cal que els ciutadans siguin conscients de la necessitat de separar correctament en origen la fracció orgànica i els residus especials, i que entenguin que els contenidors no són forats negres que engoleixen tot allò que hi tirem.

Tenim a la nostra disposició deixalleries, tant fixes com mòbils, a l’abast de tothom i de manera gratuïta. Si us plau, no llencem als contenidors gasos a pressió, bateries, tèxtils ni productes químics o sanitaris. Pensem que aquests materials arriben a instal·lacions on poden provocar embussos, avaries i fins i tot conats d’incendi i situacions de risc per als treballadors.

La visita a l’Ecoparc 1 és una de les activitats més demanades del programa. En una hora i mitja que dura la visita, quina idea clau t’agradaria que s’endugués qualsevol persona que participa en el programa?

M’agradaria que les persones que participen en el programa coneguin i valorin la feina que es duu a terme a les plantes de tractament de residus; que siguin conscients de l’impacte dels residus que generem diàriament i de la importància del seu tractament. També que entenguin que tenen un paper molt important en el procés de gestió dels residus, ja que en són una peça clau: està a les seves mans que els residus es destinin a les instal·lacions adequades en cada cas, especialment pel que fa als residus especials.

Si poguessis demanar un sol desig per al futur del planeta, quin seria?

Que siguem tots conscients dels canvis que podem aconseguir si participem de forma activa en la millora del planeta, i que deixem de pensar que no depèn de nosaltres ni de les nostres accions. Que accions que fa anys teníem implantades de manera natural, com el retorn dels envasos o la compra amb cabàs al mercat, tornin a formar part dels nostres hàbits quotidians. I que aconseguim un món més sostenible per a les generacions futures.

Enllaços relacionats: