Comprem una ampolla d’aigua, la fem servir, la llencem al contenidor groc i… què passa realment després? Desapareix? No.
Darrere d’un envàs de plàstic hi ha tot un procés de recollida, triatge i tractament que permet convertir un residu en un nou recurs.
El primer pas el fem a casa
Aquest recorregut comença molt abans de llençar l’ampolla. Com a consumidors, podem decidir si optem per envasos d’un sol ús o per alternatives reutilitzables. Tot i això, encara avui es consumeixen milions d’envasos de plàstic cada any.
Quan un envàs deixa de ser útil per a nosaltres, és essencial separar-lo correctament. Les ampolles de plàstic han d’anar al contenidor groc, juntament amb altres envasos lleugers, com ara llaunes o brics.
Aquest gest és imprescindible perquè el material es pugui recuperar i reciclar.
Què passa després del contenidor groc?
Un cop al contenidor groc, els residus són recollits per camions i transportats fins a les plantes de triatge d’envasos. Una d’aquestes instal·lacions és la planta de triatge de Gavà-Viladecans, on cada any es tracten milers de tones d’envasos lleugers.
Cada dia hi arriben desenes de tones de residus procedents dels municipis metropolitans. Això equival aproximadament a 500 contenidors grocs descarregats diàriament.
Quan els residus entren a la planta, comença un procés de classificació molt precís. Els diferents materials no es poden reciclar conjuntament i, per això, cal separar-los. Plàstics, metalls, brics i altres envasos segueixen processos diferents.
Aquesta separació es duu a terme mitjançant cintes transportadores, sistemes automatitzats i triatge manual.
No tot allò que arriba es pot reciclar
No tots els residus que arriben al contenidor groc hi haurien d’anar. Sovint hi apareixen residus impropis, és a dir, materials que haurien d’haver-se dipositat en algun altre contenidor.
Això dificulta el funcionament de la planta i redueix l’eficiència del procés. Com més residus impropis hi arriben, més difícil és recuperar correctament els materials.
Actualment, aproximadament el 70 % dels residus que entren a la planta es poden recuperar i separar per reciclar-los. La resta es converteix en rebuig i acaba en processos de valorització energètica.
En el cas de les ampolles de plàstic, la majoria estan fabricades amb PET (tereftalat de polietilè), un material molt utilitzat perquè és lleuger, resistent i transparent.
De residu a recurs
Quan el PET ja està separat, es compacta en grans bales segons el tipus de material. Posteriorment, aquestes bales s’envien a empreses recicladores, que transformen el residu en una nova matèria primera.
El plàstic es tritura, es renta i es transforma en petits grànuls, que serviran per fabricar nous envasos, però també molts altres productes: mobiliari urbà, fibres tèxtils, catifes, peces d’automoció o roba, entre d’altres.
Això significa que una ampolla no és necessàriament el final d’un procés. Si se separa correctament, pot convertir-se en un nou recurs i tornar a formar part del cicle productiu.
Això és el que coneixem com a economia circular.
Cada gest compta
Darrere de cada residu hi ha una infraestructura complexa, recursos, energia i moltes persones treballant perquè els materials no es perdin.
Separar correctament els residus no és només una qüestió de civisme: és una manera de reduir residus, aprofitar recursos i disminuir l’impacte ambiental.
També és una oportunitat per reflexionar sobre els nostres hàbits de consum i sobre com podem prevenir la generació de residus abans que es produeixin.
Perquè, al cap i a la fi, el millor residu és el que no es genera.