Cada dia utilitzem mòbils, ordinadors, rentadores o televisors sense pensar gaire en què contenen. Darrere d’aquests objectes s’amaguen materials valuosos, recursos limitats i molts residus. Només l’any 2025, les deixalleries metropolitanes van recollir 2.037 tones de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE).
Molt més que plàstic i cables
Els aparells electrònics contenen una gran diversitat de materials. Un telèfon mòbil, per exemple, pot incorporar més de 60 elements diferents, entre els quals hi ha coure, alumini, or, plata, cobalt, liti o terres rares.
Molts d’aquests recursos són escassos o difícils d’extreure. A més, la seva obtenció comporta un elevat consum d’energia, aigua i matèries primeres. Per això, cada vegada que substituïm un aparell abans d’hora no només generem un residu, sinó que també incrementem la demanda d’aquests recursos. Les conseqüències ambientals no són les úniques. L’extracció d’aquestes matèries primeres també planteja importants reptes socials i de drets humans als països productors, un tema que mereix un article propi.
El millor residu és el que no es genera
Quan pensem en residus electrònics, sovint la primera solució que ens ve al cap és el reciclatge. Tot i que és una opció necessària, la millor alternativa és evitar que els aparells es converteixin en residus abans d’hora.
Abans de substituir un dispositiu, podem considerar diferents opcions:
- Allargar-ne la vida útil amb un bon manteniment.
- Reparar-lo.
- Donar-li una segona vida cedint-lo a una altra persona.
- Compartir-lo o llogar-lo quan l’ús sigui puntual.
- Portar-lo als canals de recollida adequats quan ja no es pugui reutilitzar ni reparar.
A Barcelona hi ha serveis i equipaments que faciliten aquestes alternatives i contribueixen a reduir la generació de residus, com ara el Millor que Nou.
Del producte al servei: noves maneres de consumir
Cada vegada són més habituals les iniciatives basades en el model de producte com a servei (product as a service). En aquest sistema, els usuaris no adquireixen l’aparell, sinó que paguen pel servei que ofereix.
Aquest model ja s’aplica en alguns àmbits, com ara els equips informàtics, els sistemes d’impressió, la il·luminació o determinats electrodomèstics. Com que l’empresa continua sent la propietària del producte, té interès a mantenir-lo, reparar-lo i allargar-ne la vida útil tant com sigui possible.
D’aquesta manera, es redueix la generació de residus, s’optimitza l’ús dels recursos i s’afavoreix una economia més circular, en què els materials es mantenen en ús durant més temps.
Dos exemples els trobem al Millor que Nou i a la Biblioteca de les Coses, on es poden utilitzar productes de manera puntual sense necessitat de comprar-los.
Una decisió petita amb un gran impacte
Cada electrodomèstic que tenim a casa amaga una història de recursos, energia i materials que sovint passa desapercebuda. Abans de substituir un aparell, val la pena preguntar-nos si encara es pot reparar, reutilitzar o compartir.
Allargar la vida útil dels productes és una de les accions més efectives per prevenir la generació de residus, reduir l’extracció de matèries primeres i avançar cap a una economia més circular.