Tate Bonany i Jané, membre de l’entitat Jocviu
La Tate és mestra d’Educació Física i d’Educació Especial, experta en estimulació sensorial (especialment de persones amb discapacitat) i membre de l’entitat Jocviu, orientada al benestar de les persones i al seu desenvolupament motriu i sensorial amb activitats educatives i de lleure.
Quin paper hi té, l’educació per a la sostenibilitat en la formació de persones amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE)?
Cada cop en són més conscients. Sí que caldria indicar que, com més grans són les afectacions, hi ha aspectes que, òbviament, són més prioritaris en l’entorn de les persones amb NESE extens, com la salut i el benestar físic, personal i emocional.
És fàcil tractar temàtiques ambientals amb persones amb NESE?
Amb la gran majoria del col·lectiu, sí que ho és, de fàcil. També ajuda molt que puguem tenir coneixement de les seves motivacions, interessos i la seva comunicació.
Aquestes temàtiques els ajuden a comprendre millor el món que els envolta i a relacionar-s’hi?
El que realment valorem és si, en efecte, els ajuden a relacionar conceptes i coneixements, i a integrar-los millor i a poder fer un aprenentatge significatiu.
Quines metodologies es fan servir per arribar a les persones amb NESE? Són vàlides per a l’alumnat ordinari?
Les metodologies en les quals ens basem sorgeixen a partir de la vivència, de l’experimentació i de fer-ho d’una manera MOTIVADORA, buscant i potenciant els interessos de les persones. Són metodologies UNIVERSALS, vàlides per a tothom, que tothom agraeix i que arriben a totes les nenes i a tots els nens, capacitats o no.
Com creus que el Compartim un Futur pot contribuir a la cohesió de tot el col·lectiu educatiu?
Penso que, bàsicament, la contribució del Compartim es troba en obrir la mirada dels educadors i educadores, i en fer activitats molt més inclusives per a tothom, a més de pensar en altres maneres de presentar les activitats, afavorint la seva posada en escena amb una metodologia i unes estratègies educatives motivadores per a tothom.
Ens voldries dir algun repte o desig per l’any 2020?
Que siguem capaços de respectar a totes les persones i els seus diferents ritmes d’aprenentatge. Que en les activitats, projectes i tot el que vulguem i/o ens proposem desenvolupar, siguem capaços de pensar-les per a tothom, amb independència de les seves capacitats. A tots ens agrada sentir-nos importants i saber que els altres han pensat en nosaltres.