Donem la benvinguda a 100 ovelles procedents d’Andorra que han arribat a l’antic dipòsit controlat de la Vall de Joan per pasturar per set hectàrees de prat com a part de projecte de restauració de l’espai.

La Vall de Joan es localitza dins del massís del Garraf i compta amb diferents mesures de protecció (Pla d’espais d’interès natural de Catalunya, Xarxa Natura 2000, espai d’interès geològic i parc del Garraf).

L’objectiu de la introducció del ramat és mantenir la vegetació herbàcia i no deixar que evolucioni cap a vegetació arbustiva o arbòria. Així, és mantindrà aquest hàbitat de pastures mediterrànies seques que acull un seguit d’espècies d’aus d’interès[1], de caràcter mediterrani i lligades als espais oberts, i que a més és zona preferent de caça d’una parella d’àligues cuabarrades veïna.

Un dels aspectes més interessants de l’ús de bestiar en el control de la vegetació és el canvi de les dinàmiques que hi provoca, l’evolució de les quals passa d’un predomini del substrat de matollar al substrat herbaci.

Els efectes del bestiar sobre la vegetació no es limiten al consum a dent (pastura), sinó que el trepig i el fet de romandre estirat a terra també influeixen en la dinàmica vegetal.

L’estona en què el ramat jau depèn del temps d’estada a l’àrea de pastura i de la temperatura. Durant l’estiu és habitual un temps de descans de 2 a 4 hores, mentre que a l’hivern sol ser d’1 hora.

El manteniment de les pastures amb ramat, en aquest cas oví, pot produir un increment de la biodiversitat. Per això aquesta prova pilot incorpora dos prats de control en els quals no es fa pastura, i a la primavera del 2024 es compararan els principals valors relatius a la biodiversitat dels prats. Us en mantindrem informats!

---

[1] Còlit ros, bitxac comú, cruixidell, cogullada fosca, merla roquera i merla blava, botxí meridional, tallarol trencamates, trobat, trist, verdum, hortolà i tallareta cuallarga, entre d’altres.