1. Explica breument la teva formació i trajectòria professional.

Soc llicenciat en Ciències Ambientals i màster en l’Aplicació dels Sistemes d’Informació Geogràfica i la Teledetecció a la Gestió i Planificació del Territori. Vaig començar fent pràctiques a la Diputació de Barcelona, estandarditzant els indicadors de les agendes 21 locals per poder calcular-los amb sistemes d’informació geogràfica. (Quan penses en Aalborg i les agendes 21 te n’adones dels anys que fa que donem voltes al mateix sense sortir-nos-en…). D’aquí vaig passar a una enginyeria, TYPSA, i a treballar en l’elaboració del Pla d’abastament d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona. Vaig estar 12 anys a Barcelona Regional, primer centrat en l’anàlisi de valors i processos ecològics com la connectivitat ecològica i més tard treballant sobretot en l’avaluació ambiental estratègica del planejament urbanístic i territorial. Actualment fa 7 anys que formo part de l’equip de redacció del Pla director urbanístic metropolità (PDUM) de Barcelona com a responsable de la proposta d’infraestructura verda i de metabolisme urbà, i també fa més de 10 anys que exerceixo de docent al màster de Ciutat i Urbanisme de la UOC.

2. En els últims mesos has estat treballant en el Pla director urbanístic metropolità (PDUM). Ens podries indicar breument quin és l’objectiu principal d’aquest pla i com s’estructura?

L’objectiu del PDUM és el d’ordenar el territori metropolità de Barcelona en les properes dècades. El PDUM imagina la ciutat futura en l’escenari 2050, abordant reptes prioritaris com la funcionalitat ecològica i la resiliència al canvi climàtic, la salut i la qualitat ambiental dels entorns urbans, l’accés a l’habitatge i als serveis i dotacions bàsics de proximitat, l’accés al treball o la mobilitat sostenible; tot això amb un ús eficient dels recursos.

És important destacar aspectes del model urbà del PDUM i del seu encaix territorial que són molt rellevants a escala ambiental:

• Es tracta d’un Pla de reciclatge urbà, no d’extensió. Malgrat créixer en habitatges i llocs de treball, ho fa transformant i regenerant la ciutat construïda i augmentant el sòl no urbanitzable. Aquest és un paradigma que forçosament han de seguir les metròpolis consolidades com la de Barcelona.
• En segon lloc, es tracta d’un Pla que no actua reactivament a la demanda de creixement, sinó que posa un topall analitzant les capacitats del territori quant a valors ecològics, recursos o qualitat ambiental requerida als entorns urbans.
• I per acabar, el Pla cerca un equilibri territorial entre activitat i residència i una complexitat i densitat que permeti una ciutat de proximitat i un model de mobilitat sostenible.

Si ens centrem en el model de ciutat que planteja el PDUM, s’estructura en cinc línies d’actuació:

• L’impuls de la infraestructura verda
• La configuració d’una xarxa urbana i social
• L’evolució de les xarxes de mobilitat
• L’ordenació dels assentaments urbans per garantir l’equilibri, la cohesió i l’habitabilitat
• La millora del metabolisme urbà

3. Quines són les principals mesures d’adaptació al canvi climàtic del Pla?

L’urbanisme pot incidir en la mitigació del canvi climàtic, sobretot pel que fa a la a la residència i la mobilitat, mentre que en altres àmbits l’acció del planejament urbanístic en matèria de mitigació queda més limitada.

En l’adaptació, l’urbanisme hi té un paper molt rellevant: des de l’ordenació d’àmbits urbans per evitar riscos, la generació d’entorns urbans menys vulnerables a la calor (amb la introducció de verd urbà o rehabilitant i regenerant teixits urbans), facilitar l’ús alternatiu i circular de l’aigua per afrontar episodis d’escassetat o l’ordenació dels espais agraris i forestals per a facilitar-ne la gestió adaptativa.

El Pla desenvolupa propostes en tots aquests àmbits amb anàlisis molt interessants com la modelització del comportament energètic i de confort de les edificacions en escenari de canvi climàtic, la detecció d’àmbits especialment vulnerables a la calor on actuar, la detecció d’espais prioritaris per a la implementació de xarxes de recursos alternatius d’aigua, la detecció d’àmbits vulnerables a la inundació urbana o al col·lapse dels sistemes de col·lecció d’aigües residuals i pluvials on implementar mesures de regulació, o l’establiment d’una estructura blava per protegir el cicle natural de l’aigua.

4. Quin paper pot tenir l’educació ambiental en la implantació de les diferents mesures previstes en el Pla?

En primer lloc, crec que el PDUM ha generat un debat ampli sobre com han de ser les ciutats i metròpolis del futur. Les dades del web del Pla són contundents en aquest sentit: 307 accions, 105 ponències, 13 exposicions, 21 publicacions, 500 experts i 14.900 ciutadans han participat en l’elaboració del Pla.

D’altra banda, si ens fixem en com incidiran les propostes del Pla, si n’hagués de destacar una, destacaria les estratègies de dotació d’equipaments i l’establiment de l’estructura verda (parcs i eixos verds); que permetrà a la població accedir a equipaments i espais verds de proximitat.

Crec que aquesta xarxa permetrà apropar les accions educatives en general i en concret de la temàtica ambiental, habilitant espais de qualitat. Més encara en el cas dels parcs, on més enllà de la proximitat també s’ha pensat en la complementarietat dels serveis socioambientals que la xarxa de parcs planificada pot prestar. Això ha de permetre multiplicar els valors ambientals per divulgar a escassos metres de cada barri.

5. Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

El meu desig és que les noves generacions tornin a connectar amb el medi natural i els valors ecosistèmics que el sustenten.

Diu el text de l’obra de teatre “Acorar” que el jovent sap distingir entre un iPhone 12 i un iPhone 13, ho sap tot de les coses efímeres, mentre que, de les coses que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els interessa res, i amb un genèric les humilien (arbre, ocell…). En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o civada a les tres setmanes de néixer.

La diversitat, en tots els camps, ens ofereix més opcions, i això ens fa més resilients, també en el cas de la biodiversitat; i el distanciament i la infravaloració per omissió dels seus valors accelera la pèrdua de biocapacitat del planeta, perquè condiciona actituds menys respectuoses vers el medi ambient.

Cal recuperar el prestigi i la viabilitat dels qui treballen en la cura del medi i en treuen fruit respectant-lo.