Arxiu d'etiquetes: educació ambiental

“És fonamental que existeixin programes, com Compartim un Futur, que mostrin la important tasca en tractament de residus que es fa en aquestes instal·lacions metropolitanes”

“És fonamental que existeixin programes, com Compartim un Futur, que mostrin la important tasca en tractament de residus que es fa en aquestes instal·lacions metropolitanes”

Cristina Patus, directora de Semesa, empresa que gestiona el Centre de Tancament de Residus Municipals Gavà – Viladecans. Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb dos màsters: un en Administració d’Empreses i un altre en Gestió de Residus Urbans i Industrials. Compta amb l’experiència de més de 20 anys en el sector de residus, tant des de l’àmbit dels serveis, com en l’entorn industrial. Quines són les tasques que desenvolupes en la direcció d’una planta de tractament de residus? Què és més important: tenir coneixements de gestió d’empresa o coneixements ambientals? Les principals tasques desenvolupades són elaboració, control i gestió de pressupostos, documentació tècnica relacionada amb els serveis i subministraments de l’empresa, gestió de personal i condicions laborals. Així mateix, es fa la supervisió i el seguiment del pla estratègic de la instal·lació amb implantació d’accions i estudi d’indicadors. Per tant, i contestant directament la pregunta, és molt important tenir coneixements d’empresa, però també és tant o més important la visió ambiental, per tal d’arribar a l’excel·lència d’un servei públic que ens permeti viure en un entorn més sostenible i respectuós amb les persones, la flora i la fauna. Amb equilibri, tot és millor! Explica’ns una mica les característiques del centre de tractament de residus municipals de Gavà-Viladecans. Al centre gestionem dues instal·lacions industrials de forma integrada (la planta de triatge d’envasos i la planta de residus voluminosos), fet que permet augmentar-ne la disponibilitat, l’eficiència i optimitzar els costos. A més a més, les seves característiques d’ubicació, accessibilitat i espais permeten dur a terme una tasca divulgativa per a col·lectius tant infantils com adults molt rellevant. La planta de triatge d’envasos permet tractar unes 24.000 tones anuals de residus d’envasos. Les principals etapes del procés es resumirien en: Zona de recepció: entrada de camions, pesatge a la bàscula i descàrrega. Alimentació de la cinta amb el material descarregat. Zona de tria: el sistema de cintes transportadores i màquines de separació automàtica classifiquen els residus segons la seva composició. Zones de premsat Zona de magatzem i expedicions D’altra banda, la planta de residus voluminosos tracta 60.000 tones aproximadament de residus voluminosos i fusta. Els camions descarreguen el material procedent de la recollida municipal, a les zones indicades de la campa exterior. Posteriorment, l’equip d’operaris separa i classifica aquest material. Un cop fet això, la fusta seleccionada es transporta internament a la nau de trituració i s’emmagatzema automàticament, tot de forma tancada per tal de minimitzar l’eventual impacte ambiental. Creus important que les instal·lacions de tractament de residus es mostrin a la ciutadania i als centres educatius? Com combineu el treball diari amb les visites del Compartim un Futur? És fonamental que existeixin programes, com per exemple Compartim un Futur, que permetin mostrar la important tasca en selecció i tractament de residus que es porta a terme en aquestes instal·lacions de l’àmbit metropolità. D’una manera didàctica i lúdica es pot conèixer amb molt de detall el procés productiu. Tot això resulta importantíssim de cara a l’educació i la sensibilització dels més petits, i perquè els adults reflexionem i millorem encara més el nostre comportament de respecte pel medi ambient. El programa Compartim un Futur es porta terme amb un equip d’educadors i educacores ambientals i les visites no programades i especials que es van produint durant l’any s’atenen per part de personal tècnic especialitzat del centre de tractament de residus. Dins el Compartim un Futur s’ha elaborat una Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere i l’aplicació pràctica a les nostres activitats. Tu com a dona i directiva d’una empresa de gestió de residus, creus que és un món difícil per a les dones? Bàsicament, a les dones ens costa molt més que se’ns reconegui la nostra vàlua, l’experiència i la capacitat tècnica, especialment en els entorns industrials. Hem de demostrar molt més les nostres aptituds i lluitar contra els estereotips, per la qual cosa són importants les mesures que s’emprenguin per tal de visualitzar el problema, i entre tots, reconduir la situació. En una instal·lació com la nostra, fomentem la igualtat de gènere, i prova d’això és que tenim molta presència de dones en l’equip operatiu, que porten a terme tasques que tradicionalment havien estat realitzades per homes, com per exemple la conducció de carretons i càrrega de camions. Penses que les accions de sensibilització entorn dels plàstics estan tenint un impacte en la població? S’ha traduït en una entrada menor d’aquest material a la instal·lació? En cas que no, què creus que caldria fer per aconseguir-ho? En la meva opinió, crec que estem encara en una primera fase, que és la de sensibilització i presa de consciència del problema. Caldria que tots els actors implicats (envasadors, recuperadors, tractadors, mitjans de comunicació  i ciutadans) actuéssim com un sol conjunt, i llavors el moviment de canvi seria imparable. Per últim, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions. Que entre tots aconseguim aturar el canvi climàtic, per tal que les properes generacions puguin seguir vivint i gaudint d’un planeta tan meravellós com és aquest.