Metròpolis Barcelona és sinònim de qualitat de vida. Una metròpolis polivalent, ben situada al Mediterrani i a Europa, amb un clima temperat ideal per gaudir d’activitats a l’aire lliure i amb un paisatge amb molta riquesa ecològica. Es tracta d’una ciutat molt organitzada que ofereix uns serveis de qualitat i un espai públic ben urbanitzat, pensat a favor de les persones. Avui parlarem de les característiques de la metròpolis, que la fan tant especial i tan idònia com a Hub d’innovació del Sud d’Europa.
Una metròpolis oberta al món
Barcelona és una ciutat situada des de l’època dels romans en un enclavament privilegiat gràcies a la connectivitat amb la resta d’Europa i la situació del seu port respecte al mar Mediterrani. Es podria dir que és també la porta del sud d’Europa, ja que es troba ben connectada mundialment a través de les grans vies de comunicació: l’aeroport del Prat, amb més de 55 milions de passatgers i situat a 17 km al sud-oest del centre de la ciutat; les estacions de tren d’alta velocitat que connecten amb la resta d’Espanya, i el port de Barcelona, el primer port espanyol en valor de mercaderies i amb més de 2 milions de creueristes l’any. Tot plegat fa que sigui una de les poques metròpolis que gaudeix de connexions internacionals per terra, mar i aire a molt poca distància del centre de la ciutat.
Metròpolis Barcelona ocupa una situació estratègica dins el Corredor Mediterrani, que actualment rep suport del programa europeu “Connectar Europa”, finançat per la Unió Europea, que suposarà la connexió de 94 ports europeus amb línies fèrries i carreteres, l’enllaç per ferrocarril de 38 aeroports europeus amb grans ciutats, la conversió de 15.000 quilòmetres de vies fèrries en línies d’alta velocitat i la realització de 35 projectes transfronterers.
Accessible i ben connectada
La proximitat del centre de la ciutat amb les portes metropolitanes, la concentració de les grans d’infraestructures al voltant de la metròpolis i, concretament, a l’entorn del delta del Llobregat, ha permès que en menys d’un radi de 7 km des del centre de la ciutat hi hagi connexions entre totes les modalitats de transport de passatgers i mercaderies.
La proximitat del centre de la ciutat amb les portes metropolitanes,
la concentració de les grans d’infraestructures al voltant de la metròpolis i,
concretament, a l’entorn del delta del Llobregat, ha permès que en menys d’un
radi de 7 km des del centre de la ciutat hi hagi connexions entre totes les
modalitats de transport de passatgers i mercaderies.
.
Pel que fa a mercaderies, trobem connexions marítimes a través del port logístic, ferroviàries mitjançant les línies de tren convencional i viàries representades per una important xarxa d’autopistes, autovies i carreteres que estructuren el territori metropolità. Les tres modalitats de transport es troben a poca distància del centre urbà, i es complementen amb el Parc Logístic de la Zona Franca. Els passatgers es desplacen mitjançat les connexions marítimes (a través del port de passatgers), aèries (mitjançant l’aeroport), ferroviàries (ja sigui amb les línies de tren convencional o d’alta velocitat) i viàries. La xarxa d’alta velocitat es desplega al llarg del Corredor Mediterrani fins a la frontera francesa, que és la connexió principal entre la península i Europa. Properament, amb la finalització de les obres de la nova estació de la Sagrera i la remodelació de l’estació de Sants, en millorarà el funcionament global. Es tracta, doncs, de 5 modalitats de transport que donen servei a passatgers i mercaderies a poca distància del centre de Barcelona i amb una gran agilitat per canviar de modalitat.
Creativa i emprenedora
Una de les particularitats principals de la Metròpolis Barcelona és la densitat urbana. Tot i ser un territori de només 636 km2, hi viuen més de 3,2 milions de persones, i és la segona regió més densa d’Europa, amb 5.093 habitants per km2. Una densitat urbana repartida sobre la malla del Pla Cerdà (1860) i que ha convertit l’Eixample, al llarg del temps, en el barri més extens i divers de Barcelona, amb un teixit de petit comerç, serveis, habitatges i oficines per tot el centre. Precisament, és aquesta densitat un factor clau perquè Barcelona sigui una ciutat on s’hi concentra intercanvi social i cultural, d’on emergeix coneixement, creativitat i innovació.
És un pol cultural i d’innovació, un motor molt necessari que impulsa un teixit econòmic molt divers i de llarga tradició industrial. Altament industrialitzada, el seu teixit productiu es caracteritza sobretot per petites i mitjanes empreses, però també s’hi troben grans empreses multinacionals. Actualment és un dels motors econòmics del sud d’Europa, un hub logístic rellevant habitat per una societat amb talent, oberta als negocis, on més del 48 % de la població activa treballa en serveis intensius del coneixement. Les metròpolis són l’escenari on les persones poden desplegar el seu potencial creatiu i productiu d’acord amb seus interessos i necessitats. Metròpolis Barcelona concentra gran part de la innovació tecnològica, amb un 68 % de les activitats creatives de Catalunya i una presència elevada de clústers productius. També s’hi troba un ecosistema social molt interessat en l’emprenedoria, perquè és una ciutat que, amb més de 1.100 empreses emergents (o start-ups), acull el 28,4 % del total d’empreses espanyoles d’aquest tipus, cosa que la converteix en el cinquè pol d’atracció d’empreses emergents de tot Europa en el rànquing EU-Start-ups, després de Londres, Berlín, París i Amsterdam, segons un estudi emès per la Fundació del Mobile World Capital Barcelona. Barcelona, com a hub d’innovació del sud d’Europa, demostra una maduresa productiva a través de la creació de noves empreses i la captació d’inversions estrangeres: centralitza el 56 % de les inversions realitzades en empreses emergents dins l’Estat espanyol amb el suport d’incubadores, acceleradores i altres entitats, com el Citilab de Cornellà.
De les primeres ciutats d’Europa en
inversió estrangera directa
L’àrea metropolitana de Barcelona es compon d’una superposició de teixits de diferents activitats i dimensions. Els espais d’activitat econòmica no es limiten a polígons industrials, sinó que, repartits pel territori, hi ha diferents serveis, naus, magatzems, tallers, parcs tecnològics, centres comercials, oficines, laboratoris, espais de co-working i parcel·les per al lleure, tots en contacte i en connexió directa amb zones residencials, universitats, hospitals, espais naturals i eixos d’activitat. El teixit industrial disposa de bona accessibilitat des de les grans infraestructures viàries i ferroviàries distribuïdes al llarg de la metròpolis. Les zones d’oficines tenen una distribució dispersa i unes dimensions més variables, tot formant grans àrees i eixos econòmics especialitzats. Les centralitats comercials ofereixen una gran varietat d’activitats i comerç de manera distribuïda entre els 36 centres urbans de cada municipi. Al llarg de les últimes dècades, el sector productiu s’ha especialitzat en R+D i en la transferència tecnològica, fet que ha donat peu a la proliferació d’una economia del coneixement.
Més enllà de la creació de solucions tecnològiques aplicades a la gestió dels serveis urbans, a Barcelona hi ha una gran quantitat d’empreses emergents dedicades als serveis del coneixement: més del 48 % de la població activa ja treballa en empreses d’aquest tipus. Barcelona ocupa una posició líder en els rànquings europeus, pel que fa a les smart cities i a la creació de noves empreses. En el mapa següent, s’observen els centres on s’acumula la innovació i la recerca, a través de la localització de patents i de centres tecnològics, universitats i de recerca. La conclusió és que la metròpolis té un ecosistema social molt cosmopolita, innovador i interessat en l’emprenedoria.
En aquesta línia, Barcelona ocupa el 5è lloc del rànquing europeu en producció científica i recerca, gràcies a la seva oferta universitària i als múltiples centres tecnològics i biomèdics de nivell mundial. Es pot dir que hi ha una clara aposta per la innovació a través de la creació de laboratoris urbans, empreses emergents, recerca i, com a conseqüència, en els darrers anys s’ha vist un increment considerable en les inversions estrangeres en aquesta matèria.
Una aposta per la innovació
La Metròpolis Barcelona és una metròpolis innovadora i una smart city de referència europea, gràcies a l’aposta que van fer els sectors tant públic com privat i la societat civil cap a la nova era digital. Una ciutat laboratori que integra les noves tecnologies en l’equipament urbà i implementa nous sistemes i programes en plataformes per a la gestió dels serveis urbans i metropolitans. Aquests sistemes aprofiten les dades obertes, o altres dades provinents de sensors, per fer més eficients els processos, optimitzar resultats i disminuir la petjada ecològica.
La ciutat és l’hàbitat principal de la nostra espècie on conviuen molts serveis i molts fluxos d’aliments, energia, matèries primeres, vehicles i persones. Tot plegat genera productes, residus i emissions, de manera cíclica, com si es tractés d’una gran màquina metropolitana. Com a conseqüència del creixement urbà i el canvi climàtic, sorgeixen nous reptes de futur en la gestió dels serveis urbans. Les infraestructures i els processos de gestió ja no han de complir solament la seva funció immediata d’abastiment o manteniment, sinó que ara han d’aspirar a noves exigències mediambientals, econòmiques, socials, de seguretat i fins i tot culturals. És aquí on l’AMB para especial atenció en la gestió dels serveis metropolitans, perquè agrupa i comparteix els serveis dels 36 municipis que formen l’àrea metropolitana. Pel que fa a les millores del transport públic, és una ciutat que aposta clarament per la mobilitat sostenible (o e-mobility), amb una flota de vehicles elèctrics i híbrids renovada i un sistema de carril bici complementat per un servei municipal de lloguer de bicicletes elèctriques geolocalitzades (Bicing i Bicibox) o operadors privats de motocicletes o cotxes privats, en son alguns exemples.
És la 4a Smart City Europea i la
primera d’Espanya, segons un estudi
de la Comissió Europea
A més d’una estratègia integral d’implantació de fotolineres o la integració de sensors de presència per a la gestió de l’aparcament públic, s’estan proposant molts projectes que vetllen per la integració urbana de les infraestructures i la recuperació de l’espai públic per als vianants en detriment dels vehicles. Aquesta voluntat també es trasllada a la gestió de l’espai públic; per exemple, s’han instal·lat contenidors semisoterrats amb sensors que permeten detectar el nivell de càrrega i millorar l’eficiència de la recollida dels residus de les platges metropolitanes. A les infraestructures del transport es proposa integrar-hi enllumenat LED, que té un rendiment energètic més alt, i sistemes d’informació en temps real; als parcs metropolitans ja s’hi ha integrat un sistema intel·ligent per al manteniment d’avaries, per controlar dades ambientals per al reg o per controlar la contaminació atmosfèrica, o altres sistemes que milloren la qualitat de l’espai públic, la qualitat de l’aire i la salubritat dels carrers, i així fer-los més agradables per als ciutadans i visitants. L’Administració pública ha fet una aposta per la innovació amb concursos oberts i accessibles a empreses consolidades o emergents solvents. En fomenta la creativitat a través de propostes que responen a reptes reals i assequibles, com per exemple reduir els robatoris de bicicletes, detectar automàticament danys a la via pública o gestionar el manteniment de l’espai públic, entre d’altres.