Si bé les primeres ciutats depenien d’aliments, aigua i materials del seu entorn proper, a mesura que la tecnologia ha anat evolucionant i s’han descobert noves fonts d’energia, el desenvolupament urbà s’ha anat accelerant. La producció industrial i agrícola ha crescut sense límit i l’explosió demogràfica ha acabat desvinculant les ciutats del seu entorn. El consum de combustibles fòssils, el desenvolupament tecnològic i el creixement d’infraestructures de la mobilitat ens han portat a uns models urbans amb forts impactes ambientals i consums energètics desproporcionats, que malmeten greument el territori i la salut de les persones.
Som davant d’un moment clau, un període de transició cap a un model de funcionament urbà més sostenible, que ha de fer canviar forçosament la manera de planificar i gestionar les ciutats i la relació amb el territori. A través dels espais oberts, la infraestructura verda ha d’estructurar el territori en relació amb els ecosistemes, i els cicles d’aigua, matèria i energia s’han de replantejar com a sistemes tancats i supeditats a aquestes xarxes naturals.
D’un model insostenible que depèn dels recursos fòssils
a un sistema circular basat en les energies renovables
Per assolir aquests reptes, l’urbanisme metropolità ha d’incorporar, a més dels aspectes formals, tot allò que intervé en el funcionament de la ciutat, és a dir, el metabolisme urbà, l’entrada i sortida de matèries en constant moviment i transformació (des de l’aigua i l’aire, fins al transport i les mercaderies, passant òbviament per les persones i l’economia).
Pel que fa a les xarxes de serveis metropolitans, cal apostar per minimitzar els impactes ambientals que provoquen, afavorint una bona integració al territori de les xarxes existents i futures, i així fer que els cicles de matèria i energia siguin més eficients. Cal que el planejament urbanístic del futur estableixi les estratègies necessàries per restaurar la infraestructura verda, preservar la matriu biofísica i afavorir un sistema resilient i adaptable al canvi climàtic.
Aquest sistema hauria de saber aprofitar millor els recursos i promoure una producció d’energia més descentralitzada i renovable, amb el consegüent estalvi en transport. D’altra banda, caldria anar deixant enrere la manera de consumir actual (comprar + consumir + llençar) en favor d’una economia circular, que dona valor i continuïtat a les matèries que utilitzem. Reduir la demanda de recursos, garantir que els cicles es tanquin i promoure un canvi d’hàbits del conjunt de la societat és imprescindible per millorar l’eficiència del sistema.
