La llar és l’espai de confort on les persones ens protegim sota un sostre per descansar, però també on fem vida i moltes activitats quotidianes: alimentar-nos, relacionar-nos, jugar, educar i, cada cop més, treballar. Passem moltes hores a casa, motiu pel qual necessitem habitatges sostenibles i saludables.

Vius en un habitatge sostenible? A poc a poc, anem atenent a la importància de viure de manera sostenible: generar pocs residus, emetre poques emissions i construir habitatges de baix consum energètic, entre d’altres. De ben segur que coneixeu o heu sentit a parlar dels certificats energètics, oi? Doncs s’han de tenir en compte i construir habitatges sostenibles que no comprometin el benestar de les generacions futures.

Vius en un habitatge saludable? És important que els habitatges facilitin el benestar físic i mental de les persones que hi viuen. Els habitatges saludables són projectes molt innovadors que plantegen distribucions espacials que permeten noves maneres de viure, més inclusives i flexibles, i que estan construïts amb materials orgànics que milloren el confort acústic i lumínic i la salubritat de l’aire interior.

L’edifici PISA d’habitatges de fusta és un bon exemple de construcció sostenible i saludable. Es tracta d’una promoció de 85 habitatges al barri de la Gavarra de Cornellà de Llobregat, que dona resposta a les necessitats socials i ambientals actuals oferint habitatges amb protecció oficial molt innovadors i d’alta qualitat, que no només responen a les exigències de sostenibilitat sinó que també milloren el benestar i la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

De cinema a habitatge col·lectiu

 

El 1967 el Cinema Pisa es va convertir en la tercera sala de cinema del municipi. Amb l’aparició d’internet i la possibilitat d’accedir al cinema des de casa, la sala va quedar en desús, i ara el solar s’ha reinventat per acollir una nova promoció d’habitatge públic en un punt estratègic de la ciutat.

El projecte es va definir el 2017, quan l’IMPSOL va convocar un concurs d’idees per redactar un projecte d’habitatges protegits. Marta Peris i José Manuel Toral van guanyar el concurs amb una proposta molt innovadora i atrevida, que plantejava un gran repte per a l’habitatge públic: un edifici de fusta amb habitatges flexibles i inclusius.

L’edifici s’instal·la al solar, alineat amb els carrers de Mossèn Andreu i República Argentina. Es tracta d’una construcció de planta baixa i cinc plantes d’habitatges, que s’organitza al voltant d’un gran pati interior. A la vora del pati es construeix una galeria que dona accés als apartaments.

Amb un total de 85 habitatges protegits, l’edifici destina la planta baixa a un equipament polivalent i un gran local comercial. El pati interior s’infiltra la ciutat gràcies a la continuïtat del paviment urbà i un gran porxo que delimita l’entrada a l’espai comunitari.

 

 

Les escales, els ascensors i els accessos als habitatges s’organitzen a partir del pati i la galeria perimetral. Tot i que recorda la imatge d’una corrala, no es tracta de galeries en les quals nu únic recorregut circular dona accés als habitatges, sinó d’un espai intermedi des d’on es pot entrar a un màxim de dues llars. L’espai d’accés és un espai exterior que cada habitant pot utilitzar com a extensió de casa seva, de manera que augmenta la percepció d’amplitud de l’espai i en millora la qualitat.

 

 

 

La geometria, motiu d’innovació

 

La planta general de l’edifici s’organitza en una matriu d’habitacions comunicants. Un total de 108 espais per planta organitzats gràcies a una retícula de 3,60 metres, conformada per pilars a l’interior i murs estructurals a la façana.

Aquesta modulació permet utilitzar una estructura de panells multicapa de fusta (panells CLT), òptima per assolir les deformacions mínimes de forjat i estalviar el màxim de fusta possible. S’aconsegueix una ràtio de 0,24 m3/m2.

La geometria genera uns espais modulars quadrats de 3,6 x 3,6 metres, de manera que cada habitatge està format per 6 espais intercomunicats que aporten flexibilitat a la distribució. La concatenació d’espais ofereix permeabilitat, visibilitat des del pati fins a l’exterior a través de tots els espais i ventilació creuada en totes les estances de l’habitatge. No és casualitat que els mòduls siguin de 3,6 metres. Aquesta ha estat una proporció recurrent en la història de l’arquitectura. En trobem exemples a Le Petit Cabanon o a la Frankfurter Küche, on ja s’utilitzava la mateixa modulació espacial.

El resultat són habitatges sense passadissos, que optimitzen al màxim la superfície i els usos. Són espais molt versàtils, que s’adapten a diferents maneres de viure. Les habitacions, la sala, el despatx o altres estances es disposen a la línia de façana, de manera que es poden intercanviar fàcilment o modificar amb el temps, en funció de les necessitats particulars. Aquesta llibertat d’ús fa que siguin habitatges inclusius i pensats amb perspectiva de gènere, ja que trenquen les jerarquies espacials i eliminen el repartiment de rols de gènere associat a tasques com tenir cura de persones a càrrec, fer la bugada o cuinar.

De fet, la cuina esdevé un espai central dins de l’habitatge, obert i ben connectat. Es planteja la taula com a element central perquè s’hi pugui articular moviment al seu voltant, de manera que no siguin un espai només per als àpats, és a dir, que no tingui un sol ús assignat, sinó que es converteixi en un espai multifuncional on treballar, fer deures, preparar el sopar, etc.

La fusta, un material sostenible i saludable

 

La planta baixa de l’edifici és de formigó i tota la resta de plantes són de fusta; tant l’estructura com els tancaments. Una estructura mixta de pilars a l’interior i panells CLT formen els murs de càrrega a façana i els forjats. La fusta és un material que ofereix molts avantatges respecte a la construcció tradicional amb formigó; els panells prefabricats de CLT permeten accelerar els processos de construcció i instal·lació, ja que s’elaboren prèviament en un taller.

Per complir les normatives europees, que requereixen construir edificis amb un consum d’energia gairebé nul (NZEB), cal tenir en compte l’impacte ambiental dels materials, sobretot de l’estructura, que és el que necessita més quantitat de material. Per aquest motiu, la construcció amb fusta serà cada vegada més freqüent, ja que és el material que respon millor a aquestes exigències i permet reduir més l’impacte ambiental dels materials de construcció. En aquest sentit, s’estima que el 40 % dels edificis de nova planta a Europa seran de fusta en l’horitzó 2050, dins l’escenari del Green Deal.

Us donem la benvinguda a l’habitatge del futur!

 

Tal com hem exposat, la sostenibilitat és un dels eixos prioritaris de l’edifici PISA. En bona part gràcies a la construcció amb fusta, l’edifici té un consum gairebé nul, minimitza les emissions de CO2 i redueix els residus generats a l’obra i la petjada ecològica. Així mateix, redueix la demanda energètica dels habitatges gràcies a l’aïllament tèrmic, la ventilació creuada i l’ús d’instal·lacions d’alta eficiència energètica, com un sistema d’aerotèrmia per a la calefacció i l’escalfament d’aigua, i la producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques per als espais comunitaris. Per tots aquests motius, l’edifici ha obtingut una certificació energètica A.

L’edifici PISA és, doncs, una promoció pionera dins del món de l’habitatge de protecció oficial, amb unes exigències de cost per metre quadrat elevades. És un gran repte que prioritza la innovació i la sostenibilitat, i explora noves maneres de viure, més inclusives i també més saludables.

Ara bé, l’arquitectura contemporània va més enllà de la sostenibilitat i ofereix grans beneficis per millorar la salut física i mental de les persones. La distribució de l’habitatge i el sistema constructiu amb fusta permeten millorar la salubritat de l’aire i gaudir d’una atmosfera lliure d’al·lèrgens i humitats, ventilada i amb molta llum natural, alhora que es facilita la relació amb l’exterior.

En resum, l’habitatge saludable és innovador, totalment flexible i transformable, i fa servir materials que contribueixen a millorar el confort de les persones que hi viuen. Inclou espais preparats per evolucionar amb el temps i potenciar les relacions socials, per viure contemporàniament en col·lectivitat i compartir serveis, alhora que aposta per la salut mental i el benestar dels seus habitants.

Benvinguts, doncs, a l’habitatge públic del futur!

Trobareu més informació sobre la promoció aquí.