Europa, entesa com a xarxa de ciutats diverses, discontínues y policèntriques esdevé una realitat múltiple de ciutats que comparteixen estructures i relacions forjades al llarg dels segles i alhora/a la vegada diferències que determinen el caràcter i la identitat pròpia de cada ciutat. Aquesta diversitat i complementarietat entre les grans ciutat europees és un factor clau per al foment de la competitivitat així com una oportunitat per a la cooperació.
Les metròpolis són pols d’atracció del talent, l’economia, la innovació i la cultura i es converteixen en l’escenari i el motor de grans processos de transformació. Són els espais on es produeixen els majors índexs nacionals de creixement econòmic, innovació i generació d’ocupació en un entorn generalitzat de crisi i austeritat de les finances públiques.
Els efectes de la globalització sobre el desenvolupament urbà estan incidint a què moltes ciutats diversifiquin la seva economia, invertint en la innovació i el coneixement. Un fenomen global que té clarament una escala estratègica metropolitana, capaç de concentrar suficients recursos per ser competitius, evitar la fragmentació i desigualtat territorial i vetllar per la cohesió social.
Considerant que a Europa més del 72% de la població viu a les grans ciutats i que es preveu que el 2050 superi el 80%, les metròpolis han d’afrontar grans reptes de futur per donar resposta a les problemàtiques derivades de l’increment demogràfic, la desigualtat social i l’eficiència en la gestió per donar resposta a les necessitats locals.
En aquest /context, les institucions metropolitanes tenen un paper clau en el futur d’Europa. La governança metropolitana té una capacitat estructuradora i una posició a nivell intermedi que la permet ser un espai de cooperació i propiciar una mirada integral del territori i alhora assumir la proximitat local, permetent que s’organitzin sistemes de participació “bottom up”.
Actualment a Europa hi ha al voltant de 120 grans ciutats i àrees metropolitanes. Països com França i Itàlia han iniciat processos de creació de noves àrees metropolitanes que incidiran en la seva governança institucional i territorial. La cooperació en l’àmbit europeu i la visibilitat en les estructures de la Unió Europea són factors necessaris pel desenvolupament d’Europa i de les seves metròpolis. Cal doncs, teixir aliances i defensar activament els seus interessos fent propostes a la Unió Europea en àmbits com el projecte d’Agenda Urbana Europea o la implementació dels Fons Europeus 2014-2020.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en aquest moment particular de tancament del seu primer mandat 2011-2015, després de la seva creació l’any 2010, ha propiciat el passat 13 de març, un espai de debat entre representants de metròpolis europees per compartir i construir conjuntament les metròpolis europees del futur. La jornada “European Metropolitan Authorities” va acollir més de 15 ciutats europees on els diferents líders polítics van exposar els seus reptes de futur i la seva visió sobre la governança i la competitivitat territorial.