Una metròpolis oberta a la innovació social.
Les metròpolis són l’escenari idoni per a la innovació social col·laborativa. Són territoris diversos, compactes i habitats amb una densitat que empara un intercanvi social i professional molt oportú per a construir plataformes participatives i experimentals. Són una oportunitat per construir junts una ciutat on els ciutadans són agents actius de creació d’idees, de divulgació i de presa de decisions.
Presenciem un canvi de paradigma del vincle ciutat-ciutadà induït principalment per la globalització i el desenvolupament tecnològic, que ens situa en una tessitura de canvi de les formes de vida, en una concepció de nous valors socials i en la creació de nous sistemes de producció i gestió per part de les empreses i de les administracions públiques. És un nou context econòmic i social, un moment del post-industrialisme marcat pel canvi de l’esquema productiu amb la incorporació de la producció de coneixement, on les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l’activisme propositiu dels ciutadans ocupen un espai central en la formulació d’estratègies per al desenvolupament urbà metropolità.
Si bé l’ecosistema social metropolità s’ha basat sempre en la iniciativa o gestió locals i municipals, així com en iniciatives socials procedents d’unitats veïnals i comunitats o agrupacions, es dibuixa un nou model complementari -i no exclusiu- de creació i participació ciutadana en xarxa, un nou ecosistema social basat en la societat digital i de la informació, que utilitza les noves tecnologies per compartir informació i experiències per crear idees i productes… El ciutadà passa a ser un emprenedor social, en la mesura que s’implica en aquests processos de divulgació de coneixement a través d’eines digitals.
Les metròpolis són l’escenari on les persones poden desplegar el seu potencial creatiu i productiu d’acord amb seus interessos i necessitats. És important, doncs, crear un ecosistema d’innovació social metropolità inclusiu i sòlid, garantint el dret a l’accés al coneixement a tots els col·lectius socials i aportant els mitjans necessaris per poder transmetre la informació com l’electricitat, l’accés a Internet, els hardwares i softwares o els coneixements d’informàtica. Les polítiques socials metropolitanes estan incorporant nous instruments per minimitzar la bretxa digital resultant de les diferències socials, generacionals, culturals i econòmiques, amb l’impuls d’iniciatives econòmiques de proximitat i la generació d’espais d’igualtat d’oportunitats en àmbits d’economia qualificada.
És evident, que per ser una metròpolis inclusiva i democràtica, s’ha de procurar que tots els col·lectius socials puguin accedir a les noves tecnologies i al coneixement, creant espais oberts i públics de co-creació i formació ciutadana distribuïts pel territori metropolità. Ens referim als laboratoris urbans “City labs” o als “living labs” espais d’intercanvi entre ciutadans, empreses i universitats, on es promou la innovació i la formació ciutadana. Els “living labs” es basen en crear innovació partint de l’experiència urbana real, amb big data a temps real i amb la implicació dels ciutadants. Cada cop més, trobem espais d’aquesta mena, ja sigui en entorns universitaris o entorns empresarials (coworkings). Els living labs tenen aquest punt en comú d’innovació i aprenentatge i estan oberts a tothom.
Avui en dia, el teixit productiu del territori metropolità és molt divers i contrastat pel que fa a la intensitat urbana. Al mapa s’hi reflecteix, en una gradació de més (blau a menys (groc) el nombre d’empreses i se’n pot extreure una lectura molt interessant sobre la localització de les empreses, que formen eixos i nuclis productius metropolitans. Els laboratoris com a espais intermedis professionals i socials, poden ser punts estratègics que ajuden a cosir el teixit productiu i el residencial alhora que es promouen la formació, la cohesió metropolitana i l’ocupació. Alguns dels laboratoris més coneguts de la Metròpolis Barcelona tenen el seu emplaçament dins del teixit urbà, en entorns universitaris, productius o residencials, i en ells es viuen experiències d’innovació, participació i proximitat.
1.Citilab, 2. i2Cat Catalonia Digital Lab 3. ESA BIC Barcelona 4. Barcelona LAB 5. Barcelona Digital Cluster TIC 6. Library Living Lab – Barcelona 7. UAB Smart Campus 8. Biopol’H 9. Institut de Recerca Germans Trias i Pujol 10. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha promogut algunes experiències “living lab” que tenen l’objectiu de posar a prova nous productes tecnològics a través de l’experiència urbana, quotidiana dels ciutadans. N’és un exemple el projecte Snapi “L’Open Data és cosa de nens”, una iniciativa adreçada a ensenyar a programar als infants a través del joc amb les dades obertes metropolitanes. Snapi és una extensió implementada al Citilab que parteix d’un entorn i llenguatge de programació desenvolupat per la Universitat de Berkeley i inspirat en el programari Scratch del MIT.
Dins d’aquest context, l’AMB està estudiant la seva incorporació al Patronat de la Fundació pel Foment de la Societat del Coneixement del Citilab, per tal de promoure la nova cultura digital, impulsar projectes locals d’innovació i apropar la ciutadania a la tecnologia, tot garantint la cohesió social dins la nova era digital i evitar la coneguda bretxa digital. En aquest sentit, amb més de 7.819 citilabers el laboratori ofereix una excel·lent oportunitat per complementar les polítiques socials metropolitanes, per ser un laboratori pioner en l’àmbit europeu que funciona com a centre experimental per a la difusió activa de la cultura tecnològica i que potencia la capacitat social innovadora i creativa dels ciutadans, investigadors, emprenedors, universitats i empreses.
Enllaços d’interès:
http://edutec.github.io/Snapi-AMB/
Explorar els patrons d’implantació i relacions del ecosistema d’innovació.
Localització: Quantitat d’empreses, dimensions, densitat d’iniciatives innovació (recerca)
Relacions amb la població: ( Edat població, gènere, ocupació, renta, ingressos) residents
Relacions entre empreses. Negocis, edat empleats, ingressos negoci, renta empleats
Relacions d’atractivitat d’innovació: (Categories, densitat, parcel·lari, mixtura activitats)
(centres tecnològics, universitats, laboratoris, incubadores, grans empreses, petita i mitjana empresa)
Sinergies entre el barri. Com s’agrupen?
El gra del parcel·lari productiu
Usos parcel·lari productiu
Densitat de les iniciatives d’innovació
Ecosistema d’innovació a Barcelona (xarxa, categories i relacions)
