Si tanques els ulls i penses en paisatges, de ben segur que et venen al cap imatges espectaculars de platges, muntanyes, rius, pobles i ciutats que has pogut experimentar en primera persona o a través de fotografies, pel·lícules, llibres, quadres i postals. Es tracta d’imatges que formen part de l’imaginari col·lectiu, paisatges viscuts i transformats al llarg del temps.

Per a tu, com és el paisatge de la metròpolis de Barcelona? Segons on vius, el que veus cada dia per la finestra, com et mous o quines activitats fas quotidianament, la percepció del territori metropolità varia. Així doncs, el paisatge té a veure amb com percebem l’entorn que ens envolta, com ens hi relacionem, com hi vivim i com el representem; és la projecció cultural d’una societat en el seu territori. El seu significat té a veure amb el medi natural, la forma, el patrimoni, el disseny, la cultura, la història, les experiències i les emocions, que en conjunt reforcen el sentiment de pertinença i identitat respecte al lloc on vivim.

Els paisatges de la metròpolis
Quan pensem més concretament en quin és el paisatge de la metròpolis, la resposta no és senzilla ni directa, perquè el paisatge metropolità és divers i singular. Un dia pots gaudir d’una passejada per les vinyes de Tiana, i l’altre pots recórrer els camins de l’espai fluvial del Llobregat des de Castellbisbal fins al Prat de Llobregat. Pots fer senderisme per la serralada de Marina començant per la vall de Pomar, a Badalona, i acabar el recorregut visitant una de les cartoixes més importants del nostre territori, la de Montalegre. Els més urbanites perceben un paisatge metropolità molt edificat i poc natural, un continu urbà, on apareixen grans avingudes i alguns parcs urbans. La serra de Collserola sorgeix d’entre un mar d’edificis, com un teló de fons darrere un mosaic de teulades. La muntanya de Montjuïc es converteix en l’oasi verd i, en l’horitzó, la immensitat del mar Mediterrani. Els habitants de les dues valls principals, la del Llobregat i la del Besòs, tenen una realitat paisatgística molt diversa: paisatges de l’aigua, infraestructures, paisatges naturals, i petits i grans nuclis urbans intercalats per espais periurbans, que en conjunt defineixen un mosaic de paisatges metropolitans. És, doncs, una elecció molt personal escollir un únic paisatge metropolità.

Com és, per a tu,

el paisatge metropolità?

El paisatge metropolità

és divers i singular

Metròpolis costanera
La metròpolis de Barcelona és un territori costaner situat al litoral del mar Mediterrani, amb una llarga història de relació amb el mar des dels temps dels romans. Després de molts anys de viure-hi d’esquena, la Barcelona olímpica va recuperar la seva relació amb el mar i va reforçar, així, el seu caràcter de ciutat mediterrània. Però el paisatge costaner metropolità és molt més extens i heterogeni: s’estén al llarg de 42 km de costa, on hi trobem 41 platges i uns espais plurals, rics en biodiversitat i serveis ecosistèmics que conformen un espai públic molt apreciat.

Proposem canviar-ho una mica:
Després de molts anys de viure-hi d’esquena, la Barcelona olímpica va recuperar la seva relació amb el mar i va reforçar, així, el seu caràcter de ciutat mediterrània. Però el paisatge costaner metropolità és molt més extens i heterogeni: s’estén al llarg de 42 km de costa, on hi trobem 41 platges i uns espais plurals, rics en biodiversitat i serveis ecosistèmics que conformen un espai públic molt apreciat.

Al nord de la façana marítima de Barcelona i el seu port, hi trobem la desembocadura del Besòs, integrada en un context molt urbà, i al sud, el delta del Llobregat, amb aiguamolls i paisatges dunars. Altres municipis costaners han recuperat la seva relació amb el mar –Com Castelldefels, Badalona o Montgat–, en els quals gràcies a la remodelació dels passeigs marítims s’ha millorat l’accés a les platges, s’ha revalorat la façana marítima i s’ha incorporat un nou espai públic de gran qualitat urbana.

• 

• 

• 

Metròpolis forestal
A mesura que la ciutat s’ha estès pel pla i més enllà dels rius, les urbanitzacions han agafat protagonisme a les vores urbanes. Teixits residencials de cases unifamiliars s’estenen per les faldes de Collserola, el massís del Garraf i la serralada de Marina. Alguns nuclis de muntanya com Tiana, Torrelles de Llobregat o Begues s’han convertit en una alternativa on viure, perquè són nuclis residencials propers a les ciutats que, gràcies a les intervencions en infraestructures, han millorat l’accessibilitat i la connexió. El paisatge metropolità de muntanya s’ha transformat radicalment en els últims 60 anys i, per bé que encara hi ha espais agroforestals de gran valor ambiental, cal continuar treballant per a la seva protecció, conservació i revaloració.

• 

• 

• 

Metròpolis fluvial
I si ens la mirem des del riu? No és casualitat que la ciutat es construís en aquest territori tan particular, entre dos rius que desemboquen a poc més de 15 quilòmetres de distància. Ens referim al Llobregat i al Besòs, dos rius que proveeixen serveis ecosistèmics i tenen una funció connectora tant ecològica com social molt important.

Una metròpolis d’aproximadament

40 km de rius metropolitans

La vall baixa del Llobregat històricament ha estat un espai de pas. Avui en dia s’ha convertit en un corredor d’infraestructures, entre els nuclis urbans i el riu Llobregat: hi trobem una autopista, una autovia, dues vies ferroviàries i dues carreteres. Tot i això, encara hi ha camps fruiters i conreus a banda i banda del riu, que es reguen amb l’aigua provinent del canal de la Infanta i el canal de la Dreta del Llobregat. En canvi, el riu Besòs està completament canalitzat, amb una façana urbana consolidada a banda i banda, i s’ha transformat en un parc fluvial que dona servei als municipis de Montcada i Reixac, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

El paisatge fluvial metropolità és la descoberta del segle XXI, un espai que no només ofereix un paisatge singular per gaudir de la natura i les activitats de lleure, sinó que també pot ser l’element vertebrador de la metròpolis des de la infraestructura verda, la xarxa de camins fluvials i la regulació del cicle de l’aigua. Actualment, els canvis en els mercats i el consegüent procés de deslocalització de la indústria, i també la priorització de la infraestructura verda com a sistema vertebrador, obren una oportunitat per recuperar el paisatge fluvial, fer-lo accessible des dels municipis i restaurar-ne el paper ecològic.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Són moltes les intervencions paisatgístiques que l’AMB, juntament amb els municipis metropolitans, ha promogut per recuperar la relació amb el riu. Algunes van enfocades a millorar la connectivitat social de l’espai fluvial, és a dir, millorar-ne els accessos i la xarxa de camins fluvials des de Martorell fins al delta del Llobregat.

També són molt rellevants les actuacions per connectar les dues ribes del Llobregat –és el cas del gual inundable entre Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí, o també entre Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei–, i així mateix la configuració del Parc Fluvial del Besòs i la seva prolongació fins a Montcada i Reixac. Aquestes intervencions van sempre acompanyades d’actuacions de plantació de vegetació de ribera per restaurar els ecosistemes fluvials amb solucions basades en la natura.

Els espais fluvials metropolitans del Llobregat i el Besòs són, per la seva singularitat, uns elements territorials intensament utilitzats per la població metropolitana i conformen els principals connectors ecològics i paisatgístics de la metròpolis. L’AMB ha fet grans esforços en els darrers anys per recuperar el tram metropolità del Llobregat, de manera coordinada amb els municipis i altres administracions competents.

Actualment, el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) realitza inversions en espais fluvials metropolitans per tal de recuperar zones degradades, integrar infraestructures viàries, energètiques i de serveis dins del paisatge metropolità i millorar la connectivitat entre espais urbans i naturals aplicant solucions basades en la natura (SBN).

El programa d’actuacions PSG

té l’objectiu de recuperar el paisatge fluvial

i millorar-ne la resiliència davant el canvi climàtic

Avui tots aquests reptes han d’anar necessàriament acompanyats de la millora de la resiliència del territori, sobretot en els projectes relacionats amb l’aigua. Cal, doncs, repensar els paisatges fluvials des del punt de vista del conjunt de l’ecosistema metropolità i integrar les infraestructures i serveis dins del paisatge metropolità. Per tal de conservar, millorar i recuperar aquests espais oberts metropolitans, incrementar-ne la resiliència davant del canvi climàtic i la integració amb els límits urbans, l’AMB un conjunt de projectes que permeten conservar i augmentar els espais públics, potenciar la connectivitat social i ecològica i realçar els elements patrimonials i culturals, que en definitiva són accions que milloren la qualitat de vida de les persones, la salut i l’equitat social.