Repensar, redefinir, reconsiderar

Els camins, les carreteres, les autopistes, les vies de tren… serveixen per connectar persones, enllaçar assentaments urbans i estructurar el territori. Com a societat, sempre hem percebut que el creixement és progrés, i l’ampliació de les infraestructures de mobilitat, un be útil, necessari i col·lectiu. Però en l’actualitat, les estem utilitzant de la manera més adequada i eficient?

Durant el segle XX, les grans ciutats europees van créixer exponencialment per convertir-se en grans àrees metropolitanes basades en un model de mobilitat on l’ús del vehicle privat era el principal mitjà de transport. Això ha causat que algunes zones urbanes hagin quedat fragmentades i envoltades d’infraestructures de mobilitat excessivament congestionades i que, per tant, pateixin segregació social, contaminació acústica i mediambiental, baixa qualitat urbana i congestió, entre d’altres. Per solucionar-ho, podria adaptar-se la infraestructura actual a una mobilitat més sostenible? Podríem moure’ns pel territori de manera més eficient i equitativa tot reduint els impactes negatius?

És el que busca la xarxa RiConnect, liderada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona: repensar les infraestructures de mobilitat per reconnectar les persones, els barris i els espais naturals. Vol aconseguir així una metròpolis més sostenible i atractiva, treballant sobre quatre grans temes.

Repensar com ens movem

En lloc de planificar noves infraestructures com l’eina principal per resoldre problemes de mobilitat, la xarxa RiConnect proposa repensar les infraestructures actuals per fomentar solucions basades en la mobilitat activa i l’ús del transport públic massiu, tot  garantint l’accessibilitat per a tothom i reduint els impactes negatius.

Enllaçar. A través d’un canvi d’organització d’usos i prioritats en la calçada, cal incorporar i prioritzar la mobilitat activa i el transport públic en detriment de l’espai per al cotxe.

Carril bici entre Barcelona – Esplugues de Llobregat, AMB. + info
Autopista de Bonaventure, Montreal, Canadà. + info

Creuar. En tota la infraestructura viària cal facilitar passos per poder-la creuar i tornar a connectar ambdues bandes.

Passerelle de la Paix, Ginebra, Suïssa. + info
Luchtsingel, Rotterdam, Països Baixos. + info

Intercanviar. En alguns punts clau de la infraestructura viària, cal millorar la intermodalitat i integrar-hi els mitjans de transport sostenibles per facilitar el canvi d’un mitjà a un altre.

Norreport Station a Copenhaguen, Dinamarca. + info
Hub de Transport a Solec Kujawski, Polonia. + info

Redefinir com es poden integrar les infraestructures en l’entorn urbà

La xarxa RiConnect proposa “domesticar” la infraestructura, transformar-la tenint en compte l’entorn i els punts de contacte amb els teixits segregats. Els grans eixos viaris han de ser més urbans, superar l’efecte barrera i arribar a ser una porta d’entrada, un punt d’atracció dels barris per on passen, perquè puguin deixar de ser perifèria i passar a formar part d’una ciutat més sostenible i habitable.

Redissenyar. Transformar la infraestructura i el seu entorn per millorar-ne la qualitat urbana i convertir els espais oblidats en espais de nova centralitat.

Renovació de la façana marítima, Thessaloniki, Grècia. + info
Corredor ciclable Baana, Hèlsinki, Finàndia. + info

Reduir. Quan sigui possible, disminuir l’espai infrautilitzat i redissenyar les cruïlles i els nusos per aprofitar millor l’espai per a altres usos.

Cheonggyecheon Corridor, Seül, Corea del Sud. + info
Central Station, Amsterdam, Països Baixos. + info

Incorporar. Desenvolupar elements per a nous usos per tal d’adaptar millor la infraestructura viària a l’entorn urbà.

Hatch, Oxford Road, Manchester, Regne Unit. + info
Rambla de Sants, Barcelona, AMB. + info

Reconsiderar com planifiquem la metròpolis

Cada membre de la xarxa RiConnect treballa en un projecte concret al seu territori amb l’objectiu d’aconseguir una metròpolis de distàncies curtes, més sostenible i menys dependent del vehicle privat. Es planifica el territori amb criteris de mobilitat sostenible i alhora es repensa el model de mobilitat tenint en compte les oportunitats que ofereix el  territori.

• Regenerar. La transformació d’una infraestructura és una oportunitat per regenerar els teixits segregats, dotar-los de més qualitat urbana i millorar-ne la identitat local. 

Atlantic Avenue, Brooklyn, Nova York, EUA. + info
Integració urbana de la B-23, AMB. + info

• Intensificar. La reestructuració dels espais de servitud i altres espais en desús permet incorporar nous usos, reequilibrar teixits i descentralitzar la metròpolis i reduir les distàncies de desplaçament.

Model de Transit-Oriented development, Montreal, Canadà. + info

Integració urbana de la Gran Via i Plaça Europa, AMB. + info

• Barrejar usos. Convertir una carretera sorollosa en una avinguda central pot significar dotar un barri amb un nou carrer principal on hi hagi cafès, botigues, espais oberts, habitatges, oficines i serveis.

Carretera Reial, AMB. + info
Porte des Lilas, París, França. + info

Replantejar com incorporem  les funcions ecosistèmiques en les infraestructures

La transformació de les infraestructures de mobilitat pot contribuir activament a millorar el medi ambient. Per recuperar la biodiversitat, la xarxa RiConnect planteja integrar les infraestructures en el paisatge, eliminar l’efecte barrera i reconèixer les característiques del lloc i la seva identitat.

• Renaturalitzar. Incorporar nova vegetació en la transformació de la infraestructura i en els espais intersticials i adequar les condicions per facilitar les funcions ecosistèmiques.

Metro de Porto, Levada-Fanzeres, Portugal. + info
Orlyplein a la estació de Sloterdijk, Amsterdam, Països Baixos. + info

• Connectar. Per millorar la integració de les infraestructures en els espais naturals cal crear passadissos ecològics, ecoponts o passos inferiors per reconnectar la infraestructura verda.

Autopista A11, Bruges Bèlgica. + info
Corredor verd a Cerdanyola del Vallès, AMB. + info

• Distribuir. La infraestructura també pot assumir funcions metabòliques, inclosa la gestió de l’aigua, la producció d’energia o la distribució dels serveis (aigua, electricitat, telecomunicacions).

Carril bici amb plaques solars, Daejeon-Sejong, Corea del Sud. + info
Barreres acústiques amb plaques solars, Suïssa. + info

Vols conèixer més exemples de bones pràctiques
i els futurs projectes on s’aplicarà?

Segueix com es desenvolupa el projecte RiConnect!!!!