La manera que tenim de viure i la manera que tenim de moure’ns estan interrelacionades, i l’una condiciona l’altra. Malgrat això, l’urbanisme i el transport sovint es planifiquen per separat. Avui, a la metròpolis de Barcelona hi viuen 3,2 milions de persones, que fan més de 5,2 milions de desplaçaments motoritzats cada dia. Juntament amb els de mercaderies, aquests desplaçaments representen més del 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya i, en conseqüència, provoquen uns impactes que afecten greument la salut, el medi ambient, l’economia i l’equitat social.
La creixent dispersió urbana (vivim més lluny i més separats els uns dels altres) i la fragmentació territorial, amb una forta desconnexió entre el centre i la perifèria, dificulten les relacions socials i posen en perill la cohesió de la metròpolis. La població que viu en les zones més allunyades del centre rep les conseqüències de la manca de transport públic suficient i sovint depèn del vehicle privat per dur a terme els trajectes diaris. Aquest model de mobilitat requereix unes grans infraestructures i un elevat consum d’energia i, a més, perjudica greument la salut de les persones.
Integrar les infraestructures
El context actual de canvi climàtic, les conseqüències del qual ja són presents, ens demana una adaptació i un canvi de model, que passa per repensar les xarxes d’infraestructures i la relació que tenen amb els teixits urbans. Per reduir les emissions de gasos contaminants i millorar la qualitat de vida de les persones, cal consolidar una ciutat compacta i de proximitat, que apropi la feina, el lleure i els serveis que utilitzem en el dia a dia i que permeti fer un consum racional dels recursos.
A més, necessitem una xarxa d’infraestructures integrada en l’entorn urbà i ambiental, que restauri la connectivitat ecològica i recuperi l’espai viari perquè s’hi pugui fer vida (passejar-hi, anar d’un lloc a un altre, circular-hi en bicicleta, etc.). Promoure la mobilitat sostenible mitjançant una xarxa de transport públic col·lectiu eficient permetrà reduir bona part dels desplaçaments que avui en dia es fan en cotxe.
Diversificar la mobilitat
Les xarxes de transport agafen un sentit global quan es complementen entre elles. El territori metropolità és molt divers i requereix modalitats de transport diferents, que cal que estiguin ben interconnectades perquè la mobilitat sigui eficient. Si la ciutat és més compacta, la majoria de desplaçaments es poden fer a peu o en bicicleta. Per arribar a llocs més distants, s’ha de garantir l’accessibilitat en transport públic i facilitar les combinacions entre les diferents xarxes, procurant que hi hagi el mínim de transbords possible.
Vies estructurants metropolitanes
Les infraestructures de transport poden tenir aspectes molt diferents en funció de les dimensions, la localització i la connectivitat que tenen respecte al territori. Algunes permeten connexions a gran velocitat per a vehicles i mercaderies, d’altres afavoreixen el pas de vianants i bicicletes, però totes són importants per aconseguir una metròpolis més equitativa i sostenible.
Corredor: via ràpida i segregada que connecta diversos municipis i permet el pas de vehicles i mercaderies a gran velocitat.
Avinguda: carrer que estructura trames urbanes i que assegura la continuïtat per als vianants, les bicicletes, el transport públic i el transport privat.
Connector: carretera que enllaça corredors, avingudes i camins, i que té un paper clau per assegurar la continuïtat de la xarxa.
Camí: via que vertebra el territori metropolità, recupera els lligams històrics entre pobles i ciutats, dona accessibilitat als espais oberts i garanteix el pas de vianants i bicicletes.
Si ens hi fixem bé, doncs, les quatre vies tenen seccions molt heterogènies, que permeten diferents modalitats de transport, alhora que afavoreixen l’accés a espais de relació social. La natura cada vegada agafa més protagonisme i el verd s’infiltra en la ciutat a través d’aquests eixos, que formen part de la infraestructura verda. Al cap i a la fi, les vies metropolitanes són una oportunitat per naturalitzar la ciutat i han de respondre a les exigències de la metròpolis actual i futura, totalment marcada pel canvi climàtic.
Com dèiem en començar, si aconseguim que hi hagi menys vehicles en circulació tindrem una ciutat més saludable, on podrem viure millor.
I tu, com t’imagines les infraestructures que acompanyaran el futur de la metròpolis? Participa en el debat del PDU metropolità el dia 2 de desembre de 2019, a les 18.30 h, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (carrer dels Vergós, 16, Barcelona).