“Panses i figues i nous i olives…”

Més endavant, però, aquesta cançó que cantem a finals de desembre ens avisa que “les figues són verdes”. T’havies parat a pensar mai que la figa no és una fruita d’hivern? I sabies que la poma i el kiwi només es conreen els mesos que contenen la lletra R? I que el litxi no es cultiva enlloc del continent europeu?

Sovint, els refranys i les dites populars ens aconsellen sobre quan hem de consumir (o no) els diferents aliments, en funció de l’estat de maduració i l’època de collita: “Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres”, “Qui menja pomes abans de Sant Joan, o les plora, o les plany, o les porta al ventre un any”, “Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana”, “A l’agost, figues i most”, “Octubre finit, raïm collit”, “Per Sant Silvestre, poca fruita a la cistella”…

Els nostres avantpassats s’orientaven mirant el cel i vivien amb el que els donava la terra. Al llarg dels anys i amb els avenços tecnològics que ens han acompanyat, la relació amb la natura s’ha tornat més distant i la majoria de persones que vivim en les ciutats hem perdut els coneixements populars sobre el camp i els cultius.

La globalització ha fet que es desdibuixin les fronteres i molts sectors, incloent-hi el de l’alimentació, ara treballen en mercats internacionals. Això té una repercussió directa sobre el medi ambient per diversos motius: els conservants químics que es posen als productes, els envasos per transportar-los i vendre’ls i els gasos contaminants que emeten bona part dels vehicles de transport de mercaderies tenen efectes molt nocius tant per al planeta com per a les persones i la resta d’éssers vius.

 

El canvi climàtic sobre la taula

Què has menjat per dinar avui? Saps d’on venien els ingredients? Els has comprat envasats o a granel? Vivim tan de pressa que a vegades ens descuidem de qüestionar-nos coses molt bàsiques, i sovint no som conscients de la repercussió que pot tenir la manera com vivim el nostre dia a dia. Quins aliments comprem, on els adquirim i com ens els emportem a casa són tres decisions clau que cal prendre amb consciència.

Primer de tot, és important saber quins són els aliments de temporada per tal d’afavorir que la producció sigui local i no d’importació, ja que l’agricultura depèn del clima de cada lloc i les plantacions varien en funció de l’època de l’any. Aquesta inquietud per saber l’origen dels aliments ha d’anar acompanyada, per força, d’una preocupació pels envasos que acompanyen els productes. Anar al mercat amb cabàs, comprar a granel o recollir una cistella ecològica periòdicament són petits canvis que poden generar un impacte molt gran, sobretot si anem teixint una xarxa de persones que s’afegeixen a aquest model d’alimentació més sostenible.

 

parc agrari 2

 

A només 8 km del centre de Barcelona hi trobem el Parc Agrari del Baix Llobregat, una extensió que supera les 3.000 ha i que ens permet comprar productes frescos sense intermediaris.

 

Agricultura urbana

Sembla una fal·làcia, oi? Doncs no ho és. Cada vegada trobem més tipus d’agricultura a la ciutat. Volem unes ciutats més verdes, i l’agricultura n’és un dels elements clau. Sabem que els recursos són limitats, per això cal que aprofitem amb intel·ligència els espais oberts.

Actualment trobem moltes iniciatives d’horts urbans arreu del territori, nascudes sobretot des de la ciutadania conscienciada amb voluntat de reivindicar espais infrautilitzats. Aquests cultius no tenen ambició de produir industrialment, però compleixen una funció ambiental i social molt més important, perquè acosten la natura a la ciutat i reforcen la cohesió de les comunitats implicades.

De vegades es col·loquen horts a les cobertes dels edificis, que sovint són espais que queden desaprofitats. Però, i si en poséssim a tot l’edifici? De la mateixa manera que tenim plantes a dins de casa i al balcó, per què no posar-hi cultius? Podrien ser edificis d’oficines on la gent treballés envoltada de natura, o que l’agricultura fos la font de treball principal. L’agricultura vertical és una nova manera de cultivar que ens permet optimitzar l’espai i, per tant, fa més viable la convivència amb la densitat de les ciutats. Tenir la font de producció d’aliments més a prop permet reduir notablement les emissions que genera el transport que fa arribar els productes del camp a la ciutat, on la demanda és més alta. També indueix les persones a ser més partícips i, per tant, conscients de tot el procés.

horts urbans

 

I per postres…

L’emergència climàtica ens obliga a actuar de manera ràpida i eficaç. El futur depèn de nosaltres, com a societat i com a individus. És important treballar en xarxa perquè els petits canvis que fem en la nostra vida quotidiana tinguin un impacte més gran i, a poc a poc, puguem transformar el model de societat en un model més sostenible. Cal que visquem el nostre dia a dia amb consciència i coherència, sense perdre de vista que tot el que fem repercuteix en el medi ambient i en la preservació del planeta. Així doncs, què menjarem de postres?

 

plat buit

Escriure un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *