Avui en dia, no podem pensar en Barcelona sense referir-nos a tota la metròpolis, perquè amb el pas del temps s’ha convertit en una gran ciutat densament poblada de 36 municipis i 3,3 milions d’habitants. En els seus 636 quilòmetres quadrats de superfície hi circulen més de 12 milions de viatgers els dies feiners. Tot i que el 72 % d’aquests desplaçaments es fan amb mitjans sostenibles, a peu, en bicicleta o en transport públic, el 28 % encara es fan en vehicles motoritzats que congestionen i contaminen intensament la ciutat. Aquests desplaçaments són possibles gràcies a les inversions que s’han destinat a les infraestructures viàries. Vies, autopistes i carreteres d’avui que s’han dissenyat per connectar-nos exclusivament en vehicle privat motoritzat, sense preveure ni tan sols que el transport col·lectiu hi pugui circular. A més a més, aquestes vies, que són segregades, tallen teixits urbans i ecosistemes, cosa que fragmenta el territori i genera zones inaccessibles i marginades.

Davant d’aquest escenari, el Pla director urbanístic metropolità proposa prioritzar les relacions entre persones i entre ecosistemes el que s’anomena estructura urbana i social–, a través de les avingudes metropolitanes: una xarxa de carrers que prenen importància respecte a la resta, que formen eixos cívics i verds, que concentren activitats i canalitzen el transport públic. Aquesta xarxa s’allarga i dona continuïtat a la ciutat més enllà dels municipis. Així, s’entenen les infraestructures viàries com un nou espai públic amb voreres, usos i serveis que permeten accedir a la natura i a la mobilitat a peu i en bicicleta, també fora els nuclis urbans. En alguns casos, les autopistes i les vies que avui en dia coneixem hauran de canviar i deixar d’estar dedicades exclusivament al vehicle privat. Es podran reciclar i adequar per acollir nous usos, tot aprofitant el seu potencial connector, però més integrades en l’entorn immediat.

Les avingudes ens permeten
passejar, anar en bicicleta i
moure’ns de manera sostenible

L’estructura d’avingudes metropolitanes conviurà amb la infraestructura de vies segregades. Seran dues xarxes separades: una amb un rol més cívic, social i d’escala humana, i una altra de caràcter més segregat i radial que no acollirà exclusivament la mobilitat motoritzada i particular. És important que aquestes dues xarxes conflueixin i es connectin per permetre l’intercanvi entre els diferents transports públics, el vehicle privat i la mobilitat activa. En aquests llocs d’intercanvi i de relació entre estructura i infraestructura és on l’estratègia metropolitana pren força. Aquests punts s’anomenen centralitats, i hi conflueixen diferents mitjans de transport, edificis, espais oberts, barris, botigues, etc. Tots aquests elements obren la porta al que en urbanisme s’anomena urbanitat metropolitana, un ingredient essencial per aconseguir una metròpolis de proximitat.

Les ciutats es construeixen amb els anys i es transformen constantment donant forma als desitjos, als aprenentatges i aportant solucions a les necessitats de cada societat en cada moment. Imaginar la metròpolis d’avingudes des de l’optimisme ens permet confiar en uns desitjos del present i del demà, molt necessaris per construir un futur just, sostenible i resilient, fent que cada vegada més la metròpolis sigui un lloc per viure amb qualitat de vida.

Imaginem-nos que aquest futur ja ha arribat. Com és la metròpolis d’avingudes?

Algunes autopistes s’han convertit en avingudes metropolitanes. Abans ningú no podia travessar-les, i ara costa de creure que fos així! També algunes carreteres que històricament estructuraven el territori i comunicaven els pobles han recuperat el seu caràcter vertebrador. Com si es tractés d’una costura que sargeix els teixits urbans i els ecosistemes, aquestes avingudes han reconnectat el territori a través de l’espai públic, és a dir, ara les persones i també la natura tenen prioritat. Els vianants que circulen pels carrers es coneixen, se saluden i enraonen els uns amb els altres. Alguns viuen molt a prop, altres hi treballen, però a la metròpolis d’avingudes els ciutadans es troben i fan vida de proximitat. A poc a poc, s’ha transformat l’antiga metròpolis, al mateix temps que la vida urbana s’ha fet més amable i saludable. Les avingudes ens permeten passejar, anar en bicicleta i moure’ns de manera sostenible. Les infraestructures passades s’han transformat en nous espais públics naturalitzats i habitables. Un paisatge metropolità que combina històries del passat, noves funcions i elements reciclats, tot creant un nou paisatge híbrid i identitari.

Aquestes avingudes configuren una xarxa de grans carrers per a distàncies curtes, on es concentren els llocs de més activitat i els punts d’interès. Edificis i paisatges que ve de gust contemplar, passejos amb voreres amples per poder-hi passejar, on les parades de transport públic creen espais de trobada entre veïns, les fileres d’arbres s’endinsen en el paisatge i infiltren la natura a la ciutat i connecten els espais verds entre municipis. Els edificis i les seves plantes baixes de botigues, restaurants i vestíbuls donen un bon ritme a la vida diària. Qui vol tranquil·litat en pot trobar i qui necessita més animació sempre hi troba ambient.

Aquestes avingudes alternen diferents trams dissenyats de manera adaptada segons el seu entorn. La majoria són trams d’avingudes més urbanes i més verdes que formen llocs de trobada, però també n’hi ha d’altres que formen vores en contacte entre natura i ciutat. Ara es pot caminar per la metròpolis i els ciutadans de diferents municipis es troben a mig camí, allà on abans no podien accedir. S’han recuperat accessos que s’havien perdut a camins que porten als boscos, platges o zones agràries, i ara estan enllaçats amb la ciutat. Gràcies a les avingudes que uneixen camins i permeten ser travessades, l’accés a tot el territori està garantit i s’ha recuperat el vincle entre natura, patrimoni i ciutat.

Quan l’avinguda travessa un espai obert, els usos, els accessos i l’espai públic dissenyat a escala humana tenen continuïtat. Els ciutadans valoren molt com el verd trenca barreres. Però no només són les avingudes. La infraestructura verda creua de vegades per sota o de vegades per sobre les autopistes i envaeix els marges i hi ha un nou paisatge naturalitzat que agrada molt a tothom. Ara som més resilients davant del canvi climàtic, que és més accentuat que abans. Les autovies i carreteres tenen marges naturals, plens de vegetació i camins per accedir a la natura. Els espais entre les vies són productius: s’hi genera energia, s’hi emmagatzema aigua pluvial o s’hi produeixen aliments o derivats de la fusta. Quan les avingudes travessen sectors més logístics o d’activitat econòmica les amplades dels carrils varien, però les voreres, l’arbrat i el mobiliari urbà aporten confort i continuïtat. Els treballadors del que abans anomenàvem polígons industrials van i venen en transport públic i fan molta vida a l’entorn de l’avinguda.

Deu avingudes principals
que estructuren la nova
ciutat metropolitana

A vegades, les avingudes es creuen o comparteixen un tram amb una via ràpida. És en aquests punts on es produeixen els intercanvis més importants entre les diferents maneres de moure’s per la metròpolis. Moure’s de manera sostenible és possible gràcies a aquests espais on els nous tramvies i l’autobús d’altes prestacions connecten amb la xarxa ferroviària i el metro urbà, i on també hi trobem aparcaments d’intercanvi. Agrupar la varietat de modes de transport ens ha aportat coherència i eficiència en la mobilitat metropolitana. Els aparcaments de bicicletes es connecten amb tota la xarxa Bicivia metropolitana, per on milers de ciclistes circulen còmodament entre els municipis. Les avingudes són molt freqüentades pels ciutadans de la metròpolis, ja que hi troben establiments, parcs i places, oficines i habitatges. Són noves centralitats que han ajudat molt a reorganitzar els teixits urbans i oferir serveis de proximitat a barris i municipis que no en tenien.

Hi ha deu avingudes principals que estructuren la nova ciutat metropolitana. Unes artèries que se superposen i s’entrecreuen amb la retícula de carrers, camins i espais públics de formes variades. Ara, per anar d’un lloc a l’altre pots escollir diferents itineraris i maneres de moure’t, pots triar el camí més recte i ràpid o pots fer zig-zag a través de l’espai públic de l’avinguda, per gaudir del camí i del paisatge. Les avingudes ens connecten a llargues distàncies en transport col·lectiu, però també integren un espai públic que permet fer-hi vida de barri.

L’avinguda Reial, per exemple, era un antic camí ral que des de l’època dels romans connectava el territori i que al segle XVIII es va transformar en una carretera rectilínia i ampla que travessava camps, torrents i masies, i per on circulaven mercaders, pagesos i constructors que es van anar establint al seu entorn. Avui són 21 quilòmetres que comencen al Paral·lel, a tocar del port de Barcelona, i enllacen amb el carrer de Sants, la carretera de Collblanc i el que anomenàvem N-340. Com si fos una cremallera, la transformació d’aquesta avinguda ha reconnectat els teixits urbans dels municipis del Llobregat.

A la Gran Via metropolitana, el tramvia connecta tot el litoral metropolità, els espais de més centralitat de la metròpolis i els dos espais fluvials del Besòs i el Llobregat. És la ruta preferida pels amants de les platges, que, ja sigui en transport públic o en bicicleta, passen per la nova avinguda per descobrir la costa des de Montgat fins a Castelldefels. És una avinguda plena de contrastos, amb trams de forta intensitat urbana quan passa per Barcelona, altres trams més integrats en el paisatge dels deltes, i també punts de gran potencial estratègic, com l’estació intermodal de Montgat, la plaça del Besòs, l’estació del Prat Nord, o l’aeroport.

Gràcies a la participació ciutadana i al lideratge de les administracions, l’avinguda del Vallès va ser de les primeres a convertir-se en realitat. Des de Barcelona fins a Terrassa i amb 20 km de longitud, aquesta avinguda és potser la que ha experimentat la transformació més radical. El connector ecològic entre Collserola i la serra de Marina té continuïtat i ha contagiat més enllà tots els espais entre l’avinguda i el curs fluvial del Besòs, creant una nova xarxa de camins, i s’han reciclat tots els teixits residencials dels voltants. És un privilegi viure en aquest entorn de natura, vistes a la gran ciutat i bona accessibilitat. Al seu pas entre Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, recordem com el nus viari del Baricentro creava un gran buit, avui ple de natura i usos urbans.

La intensitat urbana crea un ritme gràcies a les places que lliguen els usos amb l’espai públic, donant continuïtat entre municipis. Avui en dia, l’avinguda la viuen els veïns i els que hi venen a treballar o a gaudir-ne. Com ha canviat la vida a la ciutat!