Fa uns dies, part de l’equip tècnic de la Direcció de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB vam anar a visitar el dipòsit controlat de Can Mata, situat al terme municipal dels Hostalets de Pierola i en funcionament des del 1990. L’objectiu era conèixer de primera mà els processos de tractament avançat que s’apliquen en la depuració dels lixiviats que es generen en aquest tipus d’instal·lacions.
Diferència entre abocador i dipòsit controlat
Els primers abocadors van sorgir a Atenes l’any 400 aC, on els antics grecs dipositaven els residus municipals que generaven en fosses situades fora de la ciutat. I és que antigament, els abocadors eren zones allunyades dels grans nuclis urbans destinades a l’eliminació de residus mitjançant dipòsits subterranis o en superfície, sense cap mena de control.
És, doncs, el control, la principal diferència entre un abocador i un dipòsit controlat. Mentre en un abocador s’hi dipositen residus sense moderació ni analitzant l’impacte que poden tenir sobre el medi, la gestió dels dipòsits controlats està sotmesa a procediments de control tècnic que segueixen una legislació específica. És a dir, es tracta d’un emplaçament correctament condicionat i equipat de tal manera que els rebuigs dels residus no reciclables que s’hi dipositen no suposen una font de contaminació de l’entorn. Concretament, s’impermeabilitza el fons del dipòsit controlat per tal que els lixiviats generats no es puguin filtrar i contaminar el subsol, i s’instal·la una xarxa de drenatge de gasos per tal d’evacuar-ne els generats per la fermentació dels residus dipositats.
És per aquesta raó que en els dipòsits controlats s’obtenen, principalment, dos subproductes; lixiviats i biogàs.
Nou tractament de lixiviats al dipòsit controlat de Can Mata
Tal com hem comentat, als dipòsits controlats es generen lixiviats que es recullen degudament per tractar-los. En el cas del dipòsit controlat de Can Mata (gestionat per PreZero, que n’és el propietari), els lixiviats es recullen a través d’un sistema de drenatge que, mitjançant bombeig, els diposita en basses de recepció. Posteriorment, els lixiviats de les diferents basses s’envien a dipòsits d’homogeneïtzació previs al tractament.
El tractament d’aquests lixiviats consta d’una combinació de tres tecnologies: evaporació, osmosi inversa de dues etapes i filtració per carbó actiu. D’aquest sistema s’obté un efluent líquid tractat i un concentrat de sals difícil de gestionar.
Pel que fa a l’evaporació, es disposa de dos sistemes diferenciats. El primer és un evaporador de membranes en condicions al buit. Aquest sistema tracta entre 15.000 i 20.000 m3 de lixiviats a l’any a una temperatura de 65 ºC, i consta d’un pretractament fisicoquímic on es treu la duresa de l’aigua i els carbonats i bicarbonats, i d’un sistema de stripping per eliminar l’amoni. El sistema de membranes permet separar el condensat del concentrat. Aquest sistema té uns alts costos de manteniment, però és molt eficient. D’altra banda, el segon sistema d’evaporació treballa amb termocompressió mecànica i és capaç de tractar fins a 60.000 m3 a l’any. El lixiviat es pretracta mitjançant un filtre de cistella i, posteriorment, s’escalfa a 95 ºC amb el mateix vapor produït per la seva evaporació. Així doncs, d’aquest sistema també s’obté un permeat de sortida i un concentrat, però té costos elevats de manteniment.
La següent etapa del procés és l’osmosi inversa, que permet seguir eliminant l’amoni i la DQO encara presents a l’efluent líquid, dos compostos limitats per la legislació. La primera etapa del sistema consisteix a modificar el pH fins a aconseguir un pH àcid i, d’aquesta manera, eliminar l’amoni, i en la segona etapa es torna a modificar el pH per tal d’obtenir-ne un de bàsic i així facilitar l’eliminació de DQO. D’aquesta etapa s’obté un permeat que passa per un filtre de carbó actiu i un concentrat ric en sals.
Aquest concentrat ric en sals, resultat del tractament de lixiviats, correspon a un 30 % dels lixiviats tractats (≈ 26.000 m3/any) i suposa un repte de gestió. La línia de tractament de concentrats actual està formada per un sistema d’assecat per atomització que utilitza l’energia tèrmica del mateix biogàs recuperat del dipòsit controlat amb la finalitat d’obtenir un producte sec amb una humitat inferior al 5 %. El procés consisteix a atomitzar l’efluent líquid en un núvol de microgotes que, en entrar en contacte amb l’aire calent de l’interior de la cambra d’assecatge, genera un residu sòlid anomenat pols de NIRO. Els gasos procedents de l’assecatge passen per un filtre de mànegues i per una oxidació tèrmica regenerativa (RTO) per tal de reduir al màxim les possibles olors que es puguin produir.
La gestió final d’aquest sòlid polsegós és costosa i difícil a causa de la seva composició i alta solubilitat. Tot i que es gestiona en centres autoritzats per a la seva disposició, s’estan estudiant noves vies de tractament que puguin ser més sostenibles i beneficioses per al medi ambient.
Compartir coneixement
Visitar instal·lacions com el dipòsit controlat de Can Mata ens permet conèixer què s’està fent en altres indrets i, d’aquesta manera, poder aplicar noves solucions per gestionar els residus de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així doncs, compartir coneixement i experiències és clau per unir-nos en un camí cap a un món més sostenible.
