El passat 15 de setembre, a la Fundació Palo Alto del Poble-sec, es va celebrar l’acte que repassava la feina que s’ha dut a terme durant el primer any de la signatura del Pacte per a la Moda Circular.
Aquest pacte és un compromís voluntari entre diverses institucions i empreses que componen les diferents baules de la cadena de valor tèxtil de Catalunya, impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya, la dissenyadora Míriam Ponsa i Solidança, i té com a objectiu essencial facilitar la incorporació de mesures de circularitat, l’impuls de projectes col·laboratius i la millora de la competitivitat en el sector tèxtil.
El pacte va néixer amb consens després d’un llarg procés de diàleg, i en un moment en què era prioritari pensar i dissenyar mesures per mitigar l’impacte de la crisi climàtica i, alhora, avançar cap a una economia circular.
A Catalunya es consumeixen anualment entre 21,5 i 26 kg de roba per persona, de la qual només es recullen selectivament un 12 % de residus tèxtils. Aquest valor és un indicador que manifesta que s’han de fer encara molts esforços en la gestió del tèxtil, per aconseguir que la majoria dels residus postconsum surtin del circuit que els porta a incineradores o abocadors.
És, per tant, necessari i urgent fomentar i impulsar canvis en els models de producció i consum existents, i avançar cap a un model circular que faci el sector més sostenible. En aquest context va sorgir la necessitat del pacte, que vol transformar els models de producció i consum cap a la circularitat, amb una perspectiva inclusiva de tots els actors de la cadena de valor, tant públics com privats.
Un any de treball
En un any s’han fet molts avenços. Tal com explicava Isaac Peraire Soler, actual director de l’Agència de Residus de Catalunya, en la presentació inaugural, s’hi han adherit 101 signataris, de manera que s’ha doblat el nombre inicial, entre els quals hi ha Mango, Pronovias o Míriam Ponsa, la patronal Pimec, i gestors com Solidança, Roba Amiga i Humana.
Presència i participació intersectorial
Durant l’acte es va donar veu a actors de diversos sectors de la cadena tèxtil, que van participar en debats i taules rodones amb entitats públiques com la Generalitat i el Consorci de Residus del Vallès Occidental, sector privat com Boboli, entitats recuperadores de tèxtil com Humana o Solidança, així com la dissenyadora Míriam Ponsa, entre d’altres.
És important esmentar que aquesta iniciativa sectorial és una de les accions pilot d’economia circular escollides per la Unió Europea en el marc del projecte Interreg Europe CircE, pel seu caire innovador i el seu potencial de replicabilitat en altres territoris.
Reptes: una roba durable i amb una producció més neta
Els objectius establerts per cada baula responen a reptes tant socials com ambientals i econòmics: reduir entre un 5 i un 10 % els residus tèxtils i reciclar-ne entre un 40 % i un 50 %, arribar a un 25-30 % de recollida selectiva en la fracció tèxtil, i arribar a un 55-60 % de valorització d’aquest residu i preparar-lo per ser reutilitzat (PxR). També ha estat un temps per a aprenentatges i reflexions, principalment sobre el camí que encara queda per recórrer i que defineix les línies de futur: continuar incrementat el nombre de signants, fomentar projectes d’I+D, fer més projectes educatius i campanyes de sensibilització, i impulsar més projectes pilot. Actualment, ja s’estan definint projectes pilot en determinats territoris per millorar sistemes de recollida selectiva de residus tèxtils i impulsar el desenvolupament d’una indústria local de reciclatge tèxtil.
Des dels Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona us animem a fer un exercici de reflexió sobre els vostres models de consum de béns tèxtils, i sobre com fer compres més sostenibles, incloent-hi opcions com comprar productes de segona mà, arreglar o personalitzar peces de roba per tornar-les a utilitzar o, fins i tot, valorar si cal comprar o no. Amb els residus tèxtils caldria fer una reflexió similar, i buscar sempre un canal per a la reutilització o la preparació per a la reutilització a través de la venda, la donació directa o dels contenidors de roba, i evitar el contenidor de resta sempre que sigui possible.