Què tenen en comú el pa, els bioquímics i la bioenergia?

La resposta ens arriba a través de l’acte de clausura, després de dos anys de treball, del projecte Biocircularcities, en el qual ha participat l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del qual ja havíem parlat en una entrada anterior del blog.

Durant aquesta jornada, celebrada el 28 de setembre a Brussel·les, es va exposar la feina duta a terme en els tres territoris pilot, així com els principals resultats, i també es va fer èmfasi en tots els camins que resten oberts per seguir treballant en l’increment de la circularitat de molts processos de producció.

L’audiència de l’acte estava formada tant per responsables polítics com per professionals de la bioeconomia de la UE.

Els territoris pilot i les seves cadenes de valor

Nàpols, Pàzardjik i Barcelona han sumat esforços per millorar la circularitat de tres cadenes de valor orgàniques: la gestió dels bioresidus municipals, els residus agroalimentaris i els residus forestals. A partir d’aquests treballs i gràcies al projecte Biocircularcities, finançat per BBI-JU, a curt termini podríem comprar pa preparat amb farina de pellofa de cafè (un residu del torrat del cafè), el sector industrial podria utilitzar bioquímics produïts a partir de residus forestals o podríem disposar de vehicles de recollida de residus propulsats per biometà procedent de residus biològics municipals.

Biocircularcities.eu

Al llarg d’aquests dos anys, investigadors i experts en gestió de residus han treballat de manera conjunta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Ciutat Metropolitana de Nàpols i la Província de Pàzardjik amb l’objectiu d’analitzar escenaris futurs més sostenibles per a tres cadenes de valor diferents: gestió de bioresidus municipals, agricultura (residus orgànics industrials) i residus forestals.

Mecanismes per impulsar més circularitat en les cadenes de valor orgàniques

El projecte ja s’acaba, però s’espera que serveixi perquè comencin noves formes de producció a partir de la innovació en sistemes i processos biocirculars. Fer que aquestes tres cadenes siguin més circulars redueix significativament l’impacte ambiental i econòmic, tal com demostren els estudis de l’anàlisi del cicle de vida (ACV) i del cost del cicle de vida (CCV) realitzats en tots tres projectes.

Conscients de la importància d’un marc polític adient, els socis també van destacar diferents polítiques locals, regionals i nacionals com a motors per contribuir a la generalització d’aquestes pràctiques, com per exemple el suport a les avaluacions d’impacte ambiental per facilitar la presa de decisions, instruments com la contractació pública verda o la reducció de l’IVA per promoure la compra de productes d’origen biològic.

Un altre aspecte destacat del projecte ha estat el fet d’involucrar-hi les parts locals interessades, connectant-les amb investigadors i experts per aconseguir resultats concrets, tenint en compte els usuaris finals. En aquesta mateixa línia, el projecte WaysTup! –en el qual també ha participat l’AMB– va explicar com diverses ciutats europees van rebre suport per a la participació ciutadana amb l’objectiu de fer transicions biocirculars, insistint en la necessitat d’explorar detalladament els comportaments de la ciutadania per comprendre millor els reptes i obstacles als quals s’enfronten per adoptar hàbits més sostenibles.

Línies de treball després del Biocircularcities

Tenint en compte els beneficis potencials de tots els escenaris explorats, actualment els socis dels territoris pilot estan buscant maneres, juntament amb les administracions locals i altres agents clau, de donar continuïtat als projectes. En aquesta direcció, Pàzardjik té intenció de continuar explotant l’escenari pilot dedicat a una biorefineria descentralitzada que produeix productes bioquímics. A Nàpols, el cas d’èxit de la cadena del cafè constitueix una motivació per difondre i desenvolupar la circularitat d’altres cadenes de valor de la indústria agroalimentària, com els residus procedents del processament del tomàquet, que podrien transformar-se en bioplàstics. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ja té previst desenvolupar mesures de prevenció del malbaratament alimentari i, alhora, implementar la conversió de biogàs en biometà.

Projecció europea dels resultats

El resultat d’aquest projecte i la feina que hi ha al darrere no tenen efecte únicament en projectes que avancin cap a una millor gestió dels seus residus orgànics, sinó que també han servit per desenvolupar una eina web per ajudar els responsables de la presa de decisions a identificar les millors tecnologies per fer una gestió adequada d’una gran varietat de residus orgànics.

L’eina valora el context local i els objectius establerts relatius als productes finals d’origen biològic i el seu impacte mediambiental. Es tenen en compte les dades que ha d’introduir l’usuari, relacionades amb la matèria primera disponible i el sistema actual de gestió de residus orgànics, el tipus de producte final d’origen biològic objectiu, les actuacions ambientals potencials i les consideracions polítiques i incentius econòmics. D’altra banda, disposa d’una base de dades integrada que, en combinació amb les respostes de l’usuari, proporciona un rànquing de 14 tecnologies integrades i n’explica els processos i resultats. El projecte Biocircularcities mostra, una vegada més, la importància i el valor de connectar ciutats i regions i aprendre compartint coneixement, els uns dels altres, i capitalitzar l’experiència resultant. És per això que set projectes amb idees afins es van unir a la conferència final per mostrar les seves activitats i bastir ponts per construir una bioeconomia circular sòlida a tot Europa.