Veure a la planta el recorregut del residu que generem desmunta fals mites i d’aquesta manera tots prenem consciència que girem junts.

Rafael Noya és el cap de planta de la Planta de Triatge de Molins de Rei que explota l’empres Ferrovial.

Explica’ns quina formació tens i quina és la teva experiència laboral en el món de la gestió dels residus.

Vaig estudiar a la Universitat Politècnica de Barcelona els estudis de Navegació Marítima, per hores de navegació vaig assolir la titulació de segon Oficial de la Marina Mercant. La preocupació pel món de la seguretat laboral va fer que m’encaminés a realitzar el Màster de Prevenció de Riscos Laborals, com a Tècnic Superior en PRL amb tres especialitats; Higiene Industrial, Seguretat en el Treball i Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. Aquests estudis em van donar l’oportunitat d’entrar a formar part de la gestió dels residus a l’Ecoparc de Can Mata com a tècnic en PRL i responsable del departament de comunicació, treballant activament amb el programa Compartim un Futur. Posteriorment, la voluntat de poder gestionar i dirigir en primera persona un centre de tractament i gestió de residus em va fer decidir a cursar un MBA en administració i direcció d’empresa a la UB amb conveni amb l’EAE. Això m’ha permès des de principis del 2016 treballar com a gestor/cap de planta a Ferrovial Servicios, essent responsable d’una planta de tractament de material industrial, per a la producció de combustible sòlid derivat del residu per a valorització energètica, responsable d’una planta de tractament d’envasos lleugers, provinents del contenidor groc i, actualment, responsable de la planta de triatge de Molins de Rei propietat de l’AMB.

És una tasca complicada la direcció o conducció d’una planta de tractament de residus? Què és més important: tenir coneixements de gestió d’empresa o coneixements ambientals?

Bé… això… com es vulgui veure, crec que sempre que s’està en un lloc de responsabilitat es donen situacions complicades, però és molt “xulo” veure com les decisions que s’adopten i la feina de tot l’equip de treball contribueixen a una millora ambiental, reduint tots aquells materials que sense plantes d’aquest estil acabarien en un abocador, en els millor dels casos. Crec que no prioritzaria la gestió d’empresa sobre els coneixements ambientals ni a l’inrevés, una bona gestió d’empresa ens fa assolir amplituds de coneixements ambientals pel bon funcionament i, com he dit abans, per reduir aquells materials que acabarien en un abocador. D’altra banda, una bona base en coneixements ambientals farà que la gestió sigui efectiva i eficient.

Explica’ns una mica les característiques de la planta de triatge de Molins de Rei des de dins.

La planta de triatge de Molins és una planta de selecció de materials valoritzables que dona servei als municipis metropolitans que fan servir el sistema de quatre fraccions o residu mínim. Per enviar als recuperadors finals els materials separats per a la creació d’un altre producte.

La planta es composa de diferents equips de treball com un obre-bosses a capçalera de línia que com el seu nom indica, serveix per obrir les bosses i poder alliberar el material que contenen. Un garbell rotatiu per segregar el possible contingut orgànic, un balístic que segrega el material de planars per una banda i el rodant per altre, dit d’una altra manera el 2D dels 3D o els lleugers; com el paper cartró, film… del més pesat: els envasos, de PET, PEAD, llaunes…

La planta disposa d’òptics que, mitjançant el reflex de la llum que rebota sobre el materials, l’equip identifica el tipus de material i els selecciona en diferents fluxos. Pels materials fèrrics, equips que els atrauen, igual que un imant, i pel material no fèrrics, com l’alumini, per camps de corrent d’inducció, foucault. Això pel que fa a l’automatització de la planta, però el bé més lloable de tota empresa és el capital humà, que fa una feina molt important des de la recepció del material, passant pel bon funcionament i manteniment dels diferents equips, i un control exhaustiu de la qualitat final del material, fins a la seva carrega per enviar als recuperadors finals.

Creus important que les instal·lacions de tractament de residus es mostrin a la ciutadania i als centres educatius? Com combineu el treball diari amb les visites del Compartim un futur?

Molt, no hi ha dubte que és una aproximació a la feina que realitzem i mostra una traçabilitat del que es fa amb el residu que generem dia a dia. També es una manera de desmuntar “fakes” que es donen, com: Per què he de fer una separació en origen si després ho recull el mateix camió i ho barreja?, tot va al abocador, etc.

Les visites educatives han de ser una part més de la nostra feina a planta, són visites que ens aporten valor i permeten apropar la realitat i els diferents tractaments al ciutadà.

Penses que amb aquestes accions podem aconseguir un canvi d’hàbits en el nostre territori?

Sí. Com he dit anteriorment, veure en primera persona el recorregut del residu que generem, i què en fem, desmunta molts d’aquests fals mites, d’aquesta manera tots prenem consciència que estem en una mateixa roda i girem junts. I, petits detalls poden fer que avancem a velocitat constant per un bé comú.

I per últim, quines recomanacions faries a l’equip d’educació ambiental de l’AMB per tal de millorar el coneixement de la instal·lació i extrapolant, millorar els índexs de recuperació de la planta?

Porto alguns anys veient l’evolució que s’ha fet del programa educatiu Compartim un Futur i dels diferents educadors ambientals, i veig que son molt conscients de les tendències del moment i saben adaptar-se a les noves actualitzacions. Però proposaria un programa a la inversa. M’explico, actualment apropem la ciutadania a les instal·lacions, venen a veure el què i el com ho fem, jo plantejaria com el què i el com pot sortir al carrer.

Escriure un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *