Arxiu de categories: Urbanisme

Tinc coses a dir!!!

Tinc coses a dir!!!

Una exposició, un projecte urbanístic, un concurs d’idees, una activitat pedagògica: tot són oportunitats per expressar la feina feta per un equip tècnic, les línies de treball d’una institució o també les necessitats i propostes de la ciutadania en els temes concrets plantejats. És imprescindible divulgar els conceptes, els objectius i les estratègies que consideren importants en un projecte urbanístic, per promoure’n la reflexió i saber què n’opina la gent. També cal pensar en maneres i recursos diferents per fer possible el diàleg constructiu i propositiu.   Mur dels desitjos de l’exposició Metròpolis verda L’exposició Metròpolis Verda proposa un mur de desitjos col·lectiu, que recollia propostes, reflexions i idees dels visitants. L’exposició Metròpolis Verda mostra la diversitat dels espais oberts metropolitans i explora els reptes que es plantegen perquè la metròpolis tingui un territori més accessible, saludable i, en definitiva, habitable. El mur de desitjos és una instal·lació efímera de participació col·lectiva. Els visitants poden escriure en una peça de fusta un desig per a la metròpolis verda del futur o fer suggeriments i propostes sobre els temes plantejats.     Els processos de participació són cada vegada més presents i decisius a l’hora de definir les prioritats dels municipis. Es caracteritzen per diverses fases: comunicació, diagnosi, aportació de propostes, decisió sobre els temes treballats i avaluació dels resultats. Les accions desenvolupades en els diferents passos del procés poden tenir formats diversos: debats, visites guiades, conferències, taules rodones, debats digitals, proves pilot d’activitats pedagògiques, etc., sempre amb l’objectiu d’apropar la informació a tothom. És important explicar el treball tècnic realitzat i aconseguir enriquir el projecte amb les aportacions i reflexions dels actuals i futurs usuaris: escoltar la ciutadania és clau per entendre’n les necessitats. En el cas dels projectes urbanístics, els processos participatius són un instrument reglat per la llei d’urbanisme perquè la ciutadania pugui conèixer i opinar sobre els projectes que s’estan treballant i aportar-hi les seves necessitats i propostes. Aquests processos de participació són presents en les diferents fases de redacció d’un pla: es pot participar com a ciutadà en la fase de creació, recopilació i incorporació de coneixement, després de l’aprovació de l’avanç del pla i després de l’aprovació inicial del pla. Saps què és el PEPNat? El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) és el nou pla que substituirà l’encara vigent Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo), de l’any 1987. El nou document de planejament esdevé una oportunitat per repensar el parc i afrontar els nous reptes d’aquest espai natural situat enmig de la metròpolis. En la tercera fase de participació del PEPNat, que es va dur a terme a finals del 2018, es van fer sessions participatives presencials als ajuntaments limítrofs amb el parc i es va habilitar un formulari web. Així, qualsevol persona podia fer suggeriments als ajuntaments del parc, als districtes de Barcelona o al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.   Coneixes el projecte Imagina Badia? L’Ajuntament de Badia del Vallès, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va formar part del programa URBACT de la Unió Europea, que impulsa la participació ciutadana en la transformació de les ciutats per a la millora de la qualitat de vida. Al llarg del 2017 es va treballar en la redacció i el desenvolupament del pla, i es van organitzar activitats al carrer, debats i trobades per dibuixar el futur de la ciutat. Les sessions de participació van permetre definir de manera col·lectiva les actuacions prioritàries del municipi en relació amb la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Imagines com veuen els infants el paisatge urbà? Dues escoles de Santa Coloma de Gramenet van participar en una prova pilot per a la transformació del paisatge urbà. L’activitat consistia en una primera part de conscienciació a través d’un dossier pedagògic, una segona part de diagnosi en què els alumnes havien d’indicar raonadament els espais que més els agradaven i els que menys, i una tercera fase propositiva i de resum en la qual, mitjançant una postal, havien d’imaginar canvis sobre els espais existents quotidians. El fet de participar en aquesta activitat, que es va iniciar com una la reflexió sobre la realitat del dia a dia, va fer augmentar l’apoderament dels infants i el sentiment de pertinença al seu municipi.   Ara tens l’oportunitat de contribuir al procés participatiu del PDU!!! Després de l’aprovació de l‘Avanç del Pla director urbanístic metropolità (PDU metropolità) es posen a disposició pública els documents de l’Avanç, i s’inicia el període d’informació pública. Al web urbanisme.amb.cat pots informar-te de tots els esdeveniments i les sessions participatives que es desenvoluparan en relació amb el Pla. Ajuda a decidir el futur de la metròpolis de Barcelona! Participa fent clic aquí!    

I jo què hi tinc a veure, amb l’urbanisme?

I jo què hi tinc a veure, amb l’urbanisme?

T’has preguntat mai per què alguns edificis són més alts que uns altres? I sabries dir per què alguns carrers són més amples, per què la biblioteca del barri és al costat d’una plaça o per què hi ha bancs per seure a la vorera esquerra d’aquell carrer?   L’urbanisme en la nostra vida quotidiana Segurament hi ha una plaça o un parc on vas sempre, sigui perquè t’hi trobes molt a gust o perquè t’agafa a prop de casa. En qualsevol dels dos casos, hi ha moltes decisions prèvies que fan possible que puguis gaudir d’aquell espai i que potser no t’has plantejat mai. Per què hi ha un parc, allà? Per què té aquestes dimensions? Per què hi estic tan bé? L’urbanisme s’encarrega de l’ordenació i la regulació del sòl i els seus usos, i això inclou des de la pavimentació d’un carrer o la construcció d’un parc o un equipament fins a la decisió d’on col·locar una parada de metro o com connectar dos municipis. A través de normatives que tenen en compte el territori, la sostenibilitat i el desenvolupament social i econòmic, entre d’altres, la planificació urbana estableix les bases per a la transformació i renovació constant de la metròpolis. Aquesta eina tècnica permet treballar a diferents escales per aconseguir un projecte global coherent, sense perdre de vista les necessitats específiques de cada situació concreta. A la metròpolis hi ha moltes realitats diferents i els tècnics s’esforcen per conèixer aquesta diversitat tan complexa que es transforma constantment i de manera simultània a tot arreu. Al cap i a la fi, qui més coneix la ciutat són les persones que hi viuen i la viuen cada dia. Els llocs on vivim, on estudiem, on treballem i la resta d’espais que freqüentem dia a dia condicionen la nostra manera de percebre la ciutat. I no només per la situació d’aquests llocs, sinó també pels desplaçaments que fem per arribar-hi. A més, en funció de la nostra edat,  gènere, condició de salut i altres factors també tenim experiències diferents. Per aquest motiu, la participació ciutadana té un gran valor i és necessària per aconseguir una ciutat més justa per a tothom. L’urbanisme ha de tenir en compte totes les variables i donar resposta a les diferents exigències, i això passa per considerar punts de vista diversos.   Un compromís amb el futur Participar en les decisions que afecten la configuració de la ciutat comporta una gran responsabilitat i és necessari prendre’n consciència. La planificació urbana és lenta i els seus resultats, tant els bons com els dolents, duren segles. Per la seva repercussió en la vida de les persones i la llarga durada, cal tenir un cert grau de coneixement del tema.           L’Eixample d’Ildefons Cerdà va definir la morfologia de Barcelona amb una proposta moderna que preveia les necessitats futures. Durant gairebé dos segles aquesta proposta ha fet funcionar la ciutat; ara s’està repensant per adaptar-la a les exigències de la metròpolis actual. L’exposició “Metròpolis de ciutats” té la voluntat d’apropar l’urbanisme a la ciutadania d’una manera amena i interactiva, per fer de pont entre els ciutadans i els urbanistes. L’exposició mostra alguns conceptes bàsics d’urbanisme i presenta els reptes als quals s’enfronta la metròpolis, perquè la població conegui i sigui partícip de les decisions futures. De caràcter itinerant, l’exposició anirà recorrent els municipis de l’àrea metropolitana i acompanyarà el procés de participació de l’Avanç del Pla director urbanístic (PDU).

Metròpolis Verda

Metròpolis Verda

Ecologia, lleure i producció La Metròpolis Verda és aquella mirada tan esperada sobre la metròpolis des de la infraestructura verda. Metròpolis Verda és aquell 52% del territori no ocupat per edificis i infraestructures del transport, ple de valors (ambientals, econòmics i socials) i beneficis per als ciutadans. És una aposta per fer la metròpolis accessible a peu o en bicicleta i donar continuïtat als espais oberts. És un canvi de mentalitat per construir una metròpolis més saludable i sostenible, estructurada a través del sistema d’espais oberts metropolitans; els grans i els petits, els verds i els marrons, els alts i els baixos… En voleu saber més? L’àrea metropolitana de Barcelona és un territori on hi viuen més de 3,2 milions d’habitants. Els 636 km² que el conformen estan ocupats per un gran nombre d’assentaments urbans de tot tipus i per una densa xarxa d’infraestructures i serveis. No obstant això, en aquest territori densament ocupat encara hi ha un sistema d’espais oberts que ocupa més del 52% de la superfície total. Es tracta, doncs, d’una de les metròpolis amb més espais verds d’Europa, una metròpolis de ciutats, on ciutat i natura tenen un paper molt rellevant. En aquest context, la Metròpolis Verda fa valdre la relació ciutat-natura i ressalta el potencial de la xarxa d’espais oberts i els grans espais naturals. Els dota de més capacitat ecològica, propicia la integració de nous espais i elements verds en els teixits urbans, identifica els corredors verds que possibiliten la connectivitat ecològica i, per últim però no menys important, identifica i actua sobre les “portes” al territori no urbà, per poder recórrer el territori sense obstacles a peu o en bicicleta.   La infraestructura verda, articuladora de les transformacions metropolitanes És el que s’anomena infraestructura verda, un concepte molt rellevant des del 2011 quan la Unió Europea va aprovar l’estratègia sobre biodiversitat, que en l’objectiu número 2 estableix que cal “mantenir i millorar els ecosistemes i els serveis ecosistèmics no més tard del 2020 mitjançant la creació d’infraestructura verda i la restauració d’almenys el 15% dels ecosistemes degradats”. Posteriorment, el 2013 la Comissió Europea publica l’Estratègia europea d’infraestructura verda 6.5.2013, que defineix la infraestructura verda com “una xarxa estratègicament planificada d’espais naturals i semi-naturals i altres elements ambientals dissenyats i gestionats per oferir una àmplia gamma de serveis ecosistèmics. Anomenem infraestructura verda el conjunt d’espais formats per una àmplia gamma de diferents elements ambientals, que es relacionen entre ells formant ecosistemes interconnectats. Des de petits elements lineals, fins al sistema de grans parcs naturals, operen a diferents nivells i poden contribuir en la biodiversitat i enriquir la infraestructura verda, tant si pertanyen al sistema urbà com a zones protegides. Els atributs importants són que tinguin una alta qualitat ambiental i que formin part d’una xarxa d’infraestructura verda interconnectada, i contribueixen, així, a fer que els diferents elements de cada ecosistema es relacionin de manera més complexa.                                                 Ref: Atles EFUF- Referències projectes infraestructura verda Més enllà del planejament urbanístic i del règim del sòl, els espais oberts prenen formes i característiques molt diverses. Sigui en sòl urbà o no, actualment s’hi desenvolupen activitats urbanes, tant si són de lleure, com de producció o si simplement ofereixen una servitud de pas d’infraestructures. Ens referim a Collserola, al Garraf, a la serralada de Marina, al Llobregat, al Besòs, a les rieres i rierols, a les platges metropolitanes, al Parc Agrari del Baix Llobregat, a la xarxa de parcs metropolitans, a més d’altres espais de naturalesa més urbana com els carrers, les places, les cobertes enjardinades o els balcons. Tots aquests espais configuren una infraestructura verda interconnectada, amb més de 60 hàbitats diferents on viuen més de 5.300 espècies, molt rellevant per a l’ecologia, el lleure i la producció de la metròpolis. En aquest context, l’exposició Metròpolis Verda mostra la diversitat d’aquests espais oberts metropolitans i explora 16 reptes que es plantegen per a una metròpolis que vol un territori més accessible, saludable i, en definitiva, habitable. L’objectiu de l’exposició és divulgar aquesta nova mirada sobre els espais lliures, no com a residuals, sinó més aviat com a espais vertebradors de la metròpolis i escenaris plens de vida, lleure, natura i producció. La mostra itinerant està organitzada per l’Àrea Metropolitana i comissariada per l’arquitecte Enric Batlle. Durant els primers mesos d’exposició, a l’espai Mercè Sala a l’estació de metro de Diagonal, ha rebut més de 13.000 visitants, hi han participat entorn de 1.000 persones que han escrit missatges d’opinió, propostes i idees per a la Metròpolis Verda del futur.   Cornellà Natura dins de la Metròpolis Verda El passat 6 de maig, Metròpolis Verda va canviar d’emplaçament i es va traslladar a la plaça Europa de Cornellà de Llobregat. En aquest cas, l’exposició es va fusionar amb el projecte municipal de Cornellà Natura. L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han col·laborat per comunicar el projecte municipal de Cornellà Natura, inscrit dins dels valors i reptes definits a l’exposició de Metròpolis Verda, que destaca la importància dels valors ecològics, socials i econòmics, i la convivència entre l’ecologia i lleure urbà. Cornellà Natura és un bon exemple d’una estratègia a escala municipal que s’integra dins de la lògica metropolitana amb personalitat i ambició. Un projecte d’un marcat caràcter local, però amb una mirada més àmplia, que aporta valor a la infraestructura verda metropolitana i que cohesiona els espais verds del municipi en un conjunt d’eixos que van més enllà dels seus límits. Una estratègia municipal que realça i fa créixer la Metròpolis Verda. Cornellà Natura i Metròpolis Verda tenen en comú la voluntat de millorar la salut i el benestar dels ciutadans a través d’espais que compatibilitzin l’ecologia i el lleure a la ciutat. Es podria dir que Cornellà Natura defineix uns eixos verds que no són camins sense sortida: són camins verds que condueixen “a un verd més gran”, és a dir, als parcs metropolitans i als grans parcs naturals.    L’encaix del projecte municipal de Cornellà Natura, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà, dins de la…

De les infraestructures de formigó a les vies cíviques

De les infraestructures de formigó a les vies cíviques

A principis dels anys setanta, la Barcelona metropolitana evolucionava cap a un model territorial marcat per grans infraestructures del transport que responien a un sistema econòmic i productiu que conduïa a la segregació social i a la fragmentació funcional del territori. Un fenomen sorgit com a conseqüència de la separació creixent entre el lloc de treball i la residència, i en segon terme, com a resultat de l’augment de l’oferta turística i d’oci de cap de setmana. L’aposta pel cotxe com a solució única a la necessitat del desplaçar-se va conduir a un model territorial força rígid, monofuncional i fragmentat, on el ciutadà gaudia de la velocitat i el lliure moviment per una metròpolis condicionada pel cotxe. Va ser el 1992, pels Jocs Olímpics, quan la construcció de les rondes a mode de cinturó va afavorir un nou model de mobilitat, més compacte i eficient que, per exemple, va descongestionar l’Eixample i va començar a fer entreveure noves necessitats de convivència entre les infraestructures de formigó i la ciutat real, la que trepitgem cada dia, la de la plaça, el carrer i el barri. La metròpolis Barcelona amb 58 anys de diferència, ha viscut un canvi marcat per l’alt creixement urbà on es destaca la implantació de grans infraestructures de mobilitat i la pèrdua de sòl agrícola des del 1956. Moveu la lupa i descobrireu que el  pas del temps ens ensenya moltes coses. La Lupa del Temps Des de llavors, s’han urbanitzat molts centres urbans, amb noves condicions de qualitat urbana per als vianants, l’ampliació de les voreres i l’augment de l’arbrat. La xarxa de metro s’ha estès i ha superat els límits municipals de la Barcelona central i ha apaivagat, així, el dèficit de mobilitat tot reforçant el transport públic metropolità. Ha arribat el moment de traslladar la pacificació de les vies ràpides que ha viscut Barcelona a les darreres dècades a altres municipis de l’àmbit metropolità. Des de la urbanització de la Via Favència el 1960, a la via Júlia el 1985 o la transformació de la Meridiana el 1998, Barcelona s’ha preocupat per crear una xarxa viària (de carrers) més amable. I ara és el torn de les ciutats que conformen la metròpolis. La mobilitat del territori metropolità actual es caracteritza per un gran nombre de desplaçaments a peu i en bicicleta, ja que més d’un 50% dels desplaçaments es produeixen d’aquesta manera. En aquest sentit, el tema de la integració urbana de grans infraestructures es relaciona estretament amb els objectius metropolitans sobre la mobilitat sostenible i els reptes ambientals que marca Europa per a l’any 2020. Pacificar les vies i convertir-les en veritables espais públics és una acció transversal que va acompanyada d’altres projectes, també recollits al PAM 2015-2019, com millorar el transport públic i potenciar la intermodalitat, i així incidir en la millora de la qualitat de l’aire i de la qualitat de vida de les persones. Metròpolis Barcelona 2015-1975 Transport Audiovisual recollit a l’exposició Metròpolis Barcelona – Gener – Maig 2015 Avui en dia ens trobem, doncs, en una situació de canvi de mentalitat: partint del model de la Gran Barcelona, que té un creixement urbà sense límits a mode de “taca d’oli”, es comença a deixar de veure l’àmbit metropolità com un binomi centre-perifèria i s’enforteix un model obert, discontinu i articulat, lligat als nuclis dels municipis, propi d’una metròpolis de ciutats; un model metropolità més compacte, integrador i divers, amb actuacions a escales diferents –més grans i més petites–, on l’espai públic, el de les persones, té un paper protagonista amb l’objectiu de vertebrar la metròpolis per sobre de les grans infraestructures. Aquest és un repte que ara està sobre la taula de les institucions que lideren les grans metròpolis del segle XXI arreu del món.   Bones pràctiques per a la integració urbana de les infraestructures Podem trobar experiències en diferent ciutats del món que són una manifestació d’aquest canvi de mentalitat envers les infraestructures del transport. Es tracta de projectes exemplars que defineixen estratègies que vinculen les infraestructures amb l’espai públic, amb els barris i la xarxa de carrers, i que creen així nous espais amb qualitats urbanes pròpies dels centres urbans. A continuació es mostren diferents projectes que tenen en comú aquest objectiu de transformar les infraestructures en llocs per a les persones, que alleugereixen el pes del cotxe i que són exemplars perquè ho fan en funció de cada situació territorial, ja que desenvolupen estratègies diferenciades.   2.1.4 -“Aportar suport tècnic als municipis per tal de contribuir a la integració territorial de les infraestructures de manera compatible amb els criteris de desenvolupament econòmic, social i ambiental del territori” . És uns dels objectius prioritaris destacats i signats dins de l’Acord de Govern del mandat 2015-2019, on es recullen els propòsits i les estratègies que es desenvoluparan en els propers quatre anys, explicats amb més profunditat en el Pla d’Actuació Metropolitana (PAM 2015-2019) a través de la definició de projectes i serveis. Dins l’àmbit de territori, dins l’objectiu 2 que parla de “desplegar un model de coordinació de les infraestructures per a la cohesió social i territorial a escala metropolitana”, s’hi exposa la voluntat de liderar una plataforma de coordinació i col·laboració institucional, a escala local, entorn de les infraestructures d’interès metropolità. Una acció que té un caràcter pluriescalar, per la implicació supramunicipal i la doble estratègia metropolitana i local, i una condició transversal per la repercussió en l’espai públic, la mobilitat i el medi ambient. La integració urbana de les infraestructures del transport és segurament un dels reptes a què s’enfronten moltes metròpolis d’arreu del món. A l’AMB s’estan estudiant alguns projectes amb la voluntat d’explorar solucions per integrar nous espais d’ús ciutadà als marges de les carreteres i recuperar la continuïtat urbana entre barris alhora que es transformen aquests espais monofuncionals perquè els vianants i les bicicletes també en puguin ser protagonistes. Alguns exemples són:  La C-245, de carretera a carrer  Petites intervencions per a la vertebració de la Metròpolis Barcelona  Estudien soterrar l’autopista B-23 al…