RELATORIA ENTORN DE LA DESCARBONITZACIÓ REALITZADA EN L’ESTAND DE L’AGÈNCIA METROPOLITANA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DEL SALÓ BIZBARCELONA DEL PASSAT 4 D’OCTUBRE DEL 2023

CONTEXT

L’entrada en vigor el 6 de juliol de 2024 de la Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) implica que les empreses que no segueixin les directrius de descarbonització i sostenibilitat, tant social com mediambiental, de la nova llei europea CSRD començaran a rebre sancions econòmiques en forma de multes. Les grans empreses ja es veien afectades per aquesta normativa però, a partir d’aquesta data moltes més empreses es veuran afectades. En concret, aquelles amb més de 250 treballadors o xifres de negoci nets de més de 40 milions i actius de més de 20 milions. Més endavant, l’1 de Gener de 2026, serà el torn de les PIMES, que també se’ls hi aplicarà la directiva europea.

Inicialment, aquestes empreses hauran de presentar informes de sostenibilitat seguint els estàndards comuns europeus, els quals seran verificats per auditors.

En cas de sol·licitar crèdits als bancs, aquests requeriran els informes de sostenibilitat en conformitat amb la SFDR i podrien oferir un tipus d’interès més alt per a aquelles empreses menys descarbonitzades. Els bancs es veuran obligats a incloure els criteris de sostenibilitat a l’hora d’assessorar en les inversions dels seus clients.

A partir del 2026 aquelles que desitgin comerciar amb empreses extracomunitàries que no compleixin amb la taxonomia verda de la CSRD veuran incrementats els seus costos a causa del Mecanisme d’Ajust de Carboni en Frontera. Aquest mecanisme consisteix en el fet que les empreses importadores de segons quins béns intermedis hauran de pagar aranzels duaners en concepte de drets d’emissió (CBAM). Això pot suposar que les empreses locals hagin de canviar de proveïdors per un augment dels costos de transacció amb els proveïdors extracomunitaris. Aquest canvi de proveïdors pot fer augmentar els costos totals de les empreses i no fer viable l’activitat econòmica.

Aquelles empreses europees que importin productes intermedis de països extracomunitaris hauran de presentar informes auditats segons els seus proveïdors segueixen les directrius mínimes en matèria de drets humans de la Unió Europea (treball infantil, explotació laboral i esclavitud)

A més, les empreses no adaptades a la nova normativa que basen la seva activitat en proveir productes intermedis a altres companyies europees corren el risc de perdre clients i, així, negocis.

• QUIN IMPACTE POT TENIR L’ENTRADA EN VIGOR DE LA NOVA NORMATIVA SOBRE EL TEIXIT EMPRESARIAL DE L’AMB?
• L’entrada en vigor de la nova normativa obre un nou paradigma que pot tenir afectacions directes molt rellevants sobre l’activitat econòmica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
• Avui en dia encara no s’ha quantificat l’impacte que tindrà sobre el teixit empresarial metropolità, però podria ser que certes empreses deixin d’esdevenir viables econòmicament i hagin de cessar la seva activitat o reduir les seves plantilles. D’altres poden tenir dificultats per accedir a finançament.
• Per altra banda, aquest context pot ser vist com una oportunitat per a aquelles empreses més innovadores o més previsores, ja que d’aquest fet en poden fer un avantatge competitiu. Podran accedir a mercats abans ocupats per empreses no adaptades al nou paradigma, obtenir finançament a menor tipus d’interès i atraure la inversió.
• Quantificar l’impacte és justament un dels primers reptes que vol afrontar l’AMB juntament amb els ajuntaments metropolitans.

• QUINES DIFICULTATS ES PODEN TROBAR LES EMPRESES PER ADAPTAR-SE A LA NORMATIVA?
• Cal fer una distinció prèvia entre les grans empreses i les PIMES.
  • La majoria de les grans empreses disposen d’una àrea de sostenibilitat i/o el personal necessari per fer front a la complexitat de la Directiva europea, la gestió dels tràmits i l’adaptació; i en cas contrari, acostumen a tenir els recursos per buscar assessorament extern en aquesta matèria.
  • L’estructura de les PIMES no els permet destinar tants recursos a entendre com han de procedir per poder adaptar-se a la nova directiva. Aquesta és molt complexa i implica una burocràcia que requereix temps i dedicació que les PIMES no tenen. Això provoca que la majoria tinguin un total desconeixement de les obligacions que hauran de complir d’aquí a uns mesos.
• Accés a informació clau. Els ajuntaments i altres entitats d’abast supramunicipal envien un gran nombre de comunicacions relacionades amb tot tipus de novetats, fet que satura les safates d’entrada amb infinitat de correu, dificultant la tasca de destriar la informació prioritària per a elles, fent que aquests canals ordinaris de comunicació no siguin del tot efectius ara mateix.
• Comprensió i interpretació del contingut de les noves normatives. Les normatives europees són moltes i de difícil comprensió. Moltes de les empreses no tenen personal tècnic especialitzat que els ajudi a interpretar com les afecten o quins passos han de fer per a poder-les complir. La complexitat legal de les mateixes dificulten aquest procés de comprensió per part sobretot de les pimes.
• Accés a les línies de subvenció. Per mitigar els efectes, la Unió Europea ha tret una línia de subvencions i ajuts per empreses que vulguin avançar en la descarbonització. Ara bé, aquestes són molt difícils d’accedir per les PIMES per la dificultat dels tràmits i la burocràcia. D’altra banda, són unes ajudes molt minses que no responen a les necessitats reals de les PIMES.
• QUINES SOLUCIONS I RECURSOS PODEM OFERIR DES DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL I SUPRAMUNICIPAL A LES EMPRESES PER ACOMPANYAR-LES EN AQUESTA TRANSICIÓ?
• Diagnosi de la situació actual i quantificació de l’impacte. Elaboració d’una diagnosi preliminar de les activitats econòmiques que es duen a terme a l’entorn metropolità i quantificació de l’impacte de l’entrada en vigor de la nova Directiva Europea. No és senzill, però no es parteix de zero, ja que l’AMB té un registre de totes les activitats econòmiques, especialment industrials, que es duen a terme en les diferents zones classificades com a PAEs. L’AMB pot acabar de fer un mapeig de la resta d’activitats industrials o econòmiques de fora els polígons industrials i oferir aquesta eina als ajuntaments per tal que qui ho necessiti pugui fer un diagnosi dels reptes que enfronta el seu municipi. A partir d’aquí es podrà avaluar quin tipus d’acció s’ha de prendre.
• Materials de difusió i comunicació didàctics, pedagògics i pràctics. És clau, tant pels equips tècnics municipals com per a les empreses, rebre unes pautes clares amb informació comprensible i sintètica. La creació de guies, material audiovisual, dossiers i newsletters de forma conjunta a nivell de l’àrea metropolitana pot ser un element de gran valor per tots els actors implicats, que minimitzi la desorientació actual.
• Formació als tècnics municipals. La formació és una eina bàsica per tal que els equips municipals puguin acompanyar a les empreses del seu municipi. Existeix una falta de coneixement tècnic i específic sobre aquesta nova Directiva en el context municipal, en gran part degut a la complexitat de la manteixa. L’AMB pot desenvolupar un rol clau en l’anàlisi detallat de la Directiva i organització de formacions adreçades als equips tècnics municipals.
• Aplicatius o plantilles d’autodiagnosi. L’elaboració d’elements que facilitin la realització d’un autodiagnosi de forma senzilla per part de les empreses pot ser de gran utilitat per tal que aquestes coneguin l’estat de la seva empresa en matèria de descarbonització i a partir d’aquí puguin analitzar els passos a seguir.
• Assessorament als equips tècnics i/o a les empreses. Es planteja la possibilitat de destinar hores d’un perfil expert ofert per l’AMB a la resolució consultes i assessorament als diferents tècnics municipals o directament a les empreses que ho requereixin. Aquests tècnics assessorats poden acompanyar a les empreses del territori en la comprensió del que han de fer per complir amb la nova Directiva abans que la seva aplicació els repercuteixi en una sanció o en el final de la seva activitat. Els terminis són molt ajustats, de manera que cal actuar de forma molt àgil. També es pot oferir un servei de suport tècnic per la redacció dels informes de sostenibilitat CSRD.
• Serveis específics: càlcul de la petjada de carboni de l’empresa.
• Ajudes i subvencions directes per adaptar-se a la nova Directiva.
• Comunicació efectiva cap a les empreses. Tots aquests recursos no només han d’estar a la disposició de les empreses sinó que aquestes han de ser conscients que existeixen. Els ha d’arribar la informació i no sempre és fàcil la comunicació amb les PIMES. Cal ordenar la informació i fer-la arribar de manera eficient. Les associacions d’empresaris són un bon intermediari, ja que arriben més fàcilment a les petites empreses. L’ús de paraules clau com “sancions” pot afavorir a captar l’atenció de l’empresariat. Alguns ajuntaments consideren que advertir directament de les sancions que hauran d’assumir les empreses que no s’adaptin a la nova directiva, pot crear un estat d’alarma, mentre que d’altres consideren que les sancions poden esdevenir el motor de canvi per les PIMES. Segurament cal completar la comunicació amb campanyes de conscienciació i pedagogia dirigides principalment a les empreses, però també a la resta de ciutadania.
• Potenciació de projectes innovadors en sectors estratègics a deu anys vista, per tal de transformar els sectors industrials actuals i augmentar la competitivitat del teixit industrial metropolità, tant a nivell nacional com internacional.
• Potenciació del treball transversal dins els equips municipals. Aquest canvi de paradigma afecta no només als departament de promoció econòmics dels ajuntaments, sinó també als de mobilitat,  espais verds i urbanisme, entre d’altres. Difícilment l’acompanyament a les empreses es podrà abordar des d’una sola àrea de l’ajuntament sinó que ha de ser partint d’un enfoc transversal.

• BONES PRÀCTIQUES DETECTADES
• Alguns municipis ja han començat a crear equips i iniciatives per fer front a la nova situació i per poder extreure’n el màxim:
  • L’Ajuntament de Gavà ha signat un conveni de col·laboració amb l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic per aprendre les seves metodologies i poder-se anticipar a l’aplicació definitiva de les noves Directives Europees. Han fet una Agenda Urbana amb el Parc Empresarial del seu municipi perquè més empreses s’adhereixin al canvi.
  • L’Ajuntament de Barberà del Vallès fa temps que va posar en funcionament l’Oficina Local de Canvi Climàtic juntament amb el Departament de Territori de la Generalitat. Aquesta oficina lidera programes i campanyes de sensibilització d’empreses, programes d’assessorament per reducció d’emissions i càlculs de la petjada de CO2 per empreses amb un tècnic municipal en plantilla especialitzat amb el càlcul.
  • L’AMB i l’IREC han signat un conveni de col·laboració que inclou un acord per la descarbonització. L’objectiu és buscar solucions al transport i la mobilitat. En el marc d’aquest conveni es proposa la creació d’un dossier amb un recull de totes les implicacions de la nova Directiva.