Amb el compromís de coordinar i gestionar la transició cap a un sistema alimentari més just i sostenible
Les polítiques alimentàries prenen força aquest 2021 als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), no només perquè la Ciutat comtal és la capital de l’alimentació sostenible i l’AMB s’hi ha adherit, sinó perquè també ha començat a desplegar-se la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM).
La CARM és un instrument de coordinació estratègica perquè es duguin a terme polítiques alimentàries a nivell local i metropolità promoguda pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). “Vol ser una palanca perquè s’impulsin projectes i iniciatives que afavoreixin el canvi de model alimentari i coordinar, alhora, els que ja existeixen”, recull el web del PEMB.
Recentment s’ha posat en marxa l’espai de governança de la CAM, on ja s’hi han adherit 75 institucions i organitzacions. És el lloc que ha ser punt de trobada i d’intercanvi de propostes, creador de sinergies i col·laboracions entre els actors metropolitans que en formen part.
L’espai de governança de la CARM arrenca amb cinc objectius:
• Generar missatges relacionats amb l’alimentació sostenible i saludable i comunicar-los a la societat
• Fomentar l’intercanvi de coneixement i experiències entre els membres, identificar bones pràctiques i donar-los un reconeixement públic
• Actuar com a espai de reflexió i d’aportacions a les estratègies alimentàries locals i supralocals de les diverses administracions o d’altres actors
• Explorar possibilitats de col·laboració per a l’impuls de projectes d’abast metropolità relacionats amb l’alimentació sostenible i saludable
• Fer el seguiment i, si s’escau, la revisió dels compromisos continguts a la CARM
La primera trobada de l’espai de governança ha comptat amb la participació dels representants de diversos projectes relacionats amb l’alimentació sostenible. I tots han coincidit a tractar el sistema alimentari de manera integral i transversal; a abordar la sostenibilitat des de la proximitat i la reconnexió de la ciutat amb els seus espais agraris, així com a fomentar la transició cap a un model alimentari just, segur, sostenible i saludable.
José Luís Haro, responsable d’Economies locals emergents de l’AMB, ha explicat el Pla d’Acció per a l’Alimentació Sostenible 2020-2023 de l’entitat. Un full de ruta que neix amb la motivació d’”avançar cap a sistemes alimentaris que contribueixin a la resiliència i sostenibilitat de les societats, economies i territoris i que, alhora, permetin garantir l’accés de totes les persones a una alimentació saludable”.
Amaranta Herrero, coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, ha presentat l’Estratègia Alimentària 2030, que pretén “fixar grans objectius de ciutat alineats amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), arribar a consensos amb una àmplia representació dels agents que conformen la quíntuple hèlix alimentària, generar compromís de tots els agents en la consecució dels objectius comuns, identificar possibles accions i projectes singulars, i impulsar un espai de governança de les polítiques alimentàries a la ciutat”.
Sònia Callau, cap de la Unitat de Suport als Espais Agraris de la Diputació de Barcelona, ha destacat el compromís de l’ens per establir mecanismes de coordinació interna amb “la creació del Consell Alimentari, un espai participatiu on convergeixen els diferents actors econòmics, socials i públics amb l’horitzó de dissenyar i implementar una estratègia alimentària des de la política pública local per fer front als reptes globals”.
Sergio Gil, president de la delegació de Barcelona de Restaurantes Sostenibles, associació que ha presidit la sessió, ha remarcat la importància de la sostenibilitat alimentària, des de la producció fins a la gestió.