El parc produeix i comercialitza tomàquet, cabrit, vi, mel i mandarines autòctons

Un tomàquet gran, carnós i de pell fina; una carn de cabra i de cabrit  saborosa, tendra i amb greix ben infiltrat; un vi negre amb certa acidesa i envelliment en bóta de roure; una mel crua, directa de les flors, i unes mandarines recent collides, sense càmera de conservació. Així són els aliments autòctons del Parc de Collserola que darrerament es comercialitzen sota el distintiu de qualitat marca de garantia Producte de Collserola.

Cinc productes que creixen al 6% de la superfície del parc destinada a l’agricultura, a mans de “15-20 motivats”, com considera un d’ells, Paul Domènech (de Can Domènech), que s’esforcen a continuar una herència en clara davallada a la serra. “L’abandonament dels conreus durant el segle XX ha determinat el paisatge actual”, reconeix la pròpia entitat gestora del parc al seu web, en què el bosc domina l’espai i afavoreix el risc d’incendis.

Agricultura ecològica, extensiva, de muntanya i envoltada de forta pressió urbana. Així és treballar el camp a la serra de Collserola, on la terra s’ha d’organitzar en bancals per aprofitar l’espai i la recollida de l’aigua, on els senglars poden destrossar els conreus en un tres i no res i les guineus atacar l’aviram, i on mals comportaments humans també posen en risc les hores de feina.

Malgrat les dificultats, els productors del parc s’esforcen no només a conrear fruita i verdura que comercialitzen a través de cooperatives, grups de consum, mercats i alguna botiga, sinó que darrerament s’han organitzat per promoure els aliments singulars, com el tomàquet mandó.

Un tomàquet recuperat de l’oblit

Aquesta fruita d’estiu s’ha convertit en l’emblema dels aliments de marca de garantia del parc. És un tomàquet que des de fa dues setmanes i fins a finals de setembre ofereix el seu millor moment i que es pot adquirir directament dels productors o en algun dels mercats o botigues on comercialitzen els seus productes.

Clica el mapa per poder veure els productors (fent zoom sobre el nou mapa que s’obre i passant el cursor per damunt de cada símbol)

El mandó és un tomàquet únic. És una varietat tradicional de la família de tomàquets marmande de la qual se’n va recuperar el conreu el 2011. Fa més de 60 anys “s’havia cultivat a diversos llocs de Collserola”, explica Joan Vilamú, cap de Servei de Medi Natural i Territori del parc, però els avenços del sector agroalimentari i del consum el van defenestrar: massa poc productiu, massa gros i de pell massa fina.

Les 20 llavors d’una varietat antiga de tomàquet que es van trobar en un pot de la masia de Can Mandó (Collserola) es van portar a la Fundació Miquel Agustí, que va iniciar-ne un projecte de recerca. L’entitat va plantar les llavors, les va millorar (creuant les plantes amb millors resultats) i amb un procés participatiu amb el Parc de Collserola, els pagesos de la serra i veïns de la zona va repartir kits de tast per aconseguir el millor fruit. “A la caixa hi vam posar diferents varietats de tomàquet i el que més va agradar va ser el mandó”, recorda Joan Casals, director de la fundació.

El procés col·lectiu també va servir per establir el preu del tomàquet i així és com, des de 2012, s’ha passat de 20 plantes a les prop de 7.000 tomaqueres actuals. Fins i tot es va desenvolupar una varietat nova, groga, més petita i dolça. Els dos últims anys s’ha impulsat el conreu i la venda de mandó, si bé és una fruita que, ara mateix, no pot abastir el gran consum.

“Avui dia molt pocs pagesos tenen la seva pròpia llavor”, indica Casals, fet que els fa dependre dels preus i l’oferta de les empreses. Però el mandó, que va agafar el nom del mas on se’n van trobar les llavors, té la llavor alliberada: “En pot fer qui en vulgui”, comenta Jaume Olivé, al capdavant de la vinya de Can Font, que també planta el tomàquet, com en Paul Domènech. De fet, Joan Vilamú destaca que “aquest és el segon any que el mandó s’està conreant i comercialitzant fora de Collserola, al Bages i al Baix Llobregat”.

De Collserola al plat

“L’any 2012 vaig comprar el mas de Can Puig i des de llavors n’hem fet renéixer l’activitat agrícola”, explica l’arquitecte Juan Antonio Gómez ànima, amb Sabrina Comiso, d’aquesta finca situada a El Papiol.

A més de mandó i altres vegetals, Gómez va portar a Can Puig un ramat de 30 cabres blanques de Rasquera, “una raça autòctona de Tarragona en perill d’extinció”. Ara en són 300 que pasturen per la serra: al seu aire, sense presses i alimentant-se del sotabosc que troben, fet que ajuda a prevenir incendis.

Amb tres ramats més (dos a Sant Feliu de Llobregat i un a Montcada i Reixac), Collserola també aposta per la ramaderia ecològica i extensiva. “L’objectiu del consorci del parc és que cada municipi arribi a tenir un ramat, com fa 150 anys”, apunta Joan Vilamú. La institució va començar a reintroduir ramats controlats de cabres (blanca de Rasquera) i ovelles (de raça ripollesa) el 1995 i actualment s’estan fent estables pel parc per facilitar el repòs dels animals quan la pastura els allunya dels masos d’origen.

En el cas de Can Puig, les cabres són de carn. Una carn que Gómez i Comiso serveixen al restaurant barceloní La casa de les lletres i aviat també a l’agrobotiga i a un espai de degustació nou d’El Papiol. “Així tanquem el cercle”, asseguren.

Mandarines recent collides

Per fer baixar la carn de cabrit i l’amanida de mandó, Collserola ofereix el vi Vinyes de Barcelona, elaborat amb syrah i garnatxa. És un negre que “manté l’agilitat i l’acidesa d’un jove, però amb la complexitat d’un any d’envelliment en bóta de roure”, explica la cooperativa L’Olivera, responsable de la vinya, al seu web.

L’Ajuntament de Barcelona va impulsar la vinya de la masia Can Calopa de Dalt, a la cara nord de Collserola, l’any 2001. Des de 2010 L’Olivera se n’ocupa de la gestió, amb una proposta d’agricultura ecològica i social com la que també duu a terme a Vallbona de les Monges.

Des de 2006 i a menys de cinc quilòmetres de la plaça Catalunya de Barcelona, com adverteix al lloc web, Can Carlets fa créixer els mandariners plantats més al nord del Principat, a Collserola. A tocar del barri de Montbau, més de 2.200 arbres trauran mandarines ecològiques la pròxima temporada. Unes fruites que es recol·lecten i distribueixen directament entre la clientela, ja que Can Carlets presumeix de “no disposar de càmeres frigorífiques ni magatzem. Les nostres mandarines romanen a l’arbre fins que rebem una comanda”.