Diversos col·legis d’enginyers denuncien la “baixa autosuficiència alimentària” del Principat
“Catalunya no pot perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d’energia fotovoltaica”, avisen en un manifest el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya (CETAFC) i la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA-EdC).
“El sector agrari i alimentari fa temps que està preocupat per la instal·lació present i prevista de plaques solars en terrenys agrícoles productius, fins i tot en terres de regadiu o amb potencialitat per ser-ho. En aquest context, la pel·lícula Alcarràs ha estat un detonant per a la consciència ciutadana. No estem parlant d’un problema de la pagesia, ans al contrari, estem parlant d’un tema estratègic de país, estem parlant del proveïment crític d’aliments en un país amb baixa autosuficiència alimentària”.
“[…] Catalunya té una dependència alimentària molt elevada. Les estimacions existents assenyalen un grau de cobertura inferior al 50 %. És a dir, es produeix aproximadament menys de la meitat del que es consumeix. La superfície agrària i molt especialment el regadiu és un bé escàs i que cal defensar”.
“[…] No s’hauria de perdre ni una hectàrea de superfície agrària, i molt menys de superfície regada […] Els sòls agrícoles, sobretot els de regadiu, no són les terres apropiades per fer horts fotovoltaics, des d’una perspectiva estratègica de país”.
“[…] Existeixen espais suficients per posar plaques solars sense malmetre un recurs que és escàs i crític, com és el sòl agrari a Catalunya. Per exemple, un estudi recent del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona afirma que dotar de plaques solars les cobertes dels polígons industrials de l’àrea metropolitana (unes 20.000 ha) podria produir el 50 % del consum que requereix la zona més poblada de Catalunya. De fet, aquesta transformació ja s’està produint. Les indústries en general i en especial les agroalimentàries tenen previst, en els seus projectes nous, d’ampliació o d’adaptació, la col·locació de plaques fotovoltaiques sobre coberta”.
“[…] Per a les empreses d’energia fotovoltaica optar pel sòl agrícola és optar pel que és més fàcil i més barat, sempre que es desconsideri el valor estratègic del sòl agrari. Per als ajuntaments són nous recursos financers per nodrir les arques municipals”.
“[…] L’energia fotovoltaica sobre sòl agrari suposa, d’entrada, pèrdua de producció agrària. Provoca pèrdua de llocs de feina i despoblament rural, atès que el manteniment de les plaques solars requereix molta menys ocupació. Comporta l’encariment del sòl agrari i, en conseqüència, dificulta molt el relleu generacional a l’activitat agrària”.
Llegiu el manifest complet aquí.