Segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals

Agrobotigues i cooperatives agràries malbaraten fins a un 80 % menys de fruita i verdura que els supermercats segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona publicat recentment, que compara la pèrdua de fruita i verdura entre els establiments de la cadena llarga de subministrament (supermercats i hipermercats) i la curta (agrobotigues, cooperatives agràries i venda directa del productor).

L’article indica que la pèrdua d’aliments entre els agents del circuit curt de comerç és “d’entre l’1 i el 2 %, un percentatge molt inferior al dels supermercats, on del 5 al 10 % de les fruites i hortalisses acaben a les escombraries”.

Però les bones pràctiques del petit comerç topen amb les dades de consum: hipermercats i supermercats abasteixen el 81 % de la població, mentre que la venda directa rep el 19 % restant.

Els autors de l’estudi expliquen la diferència en la quantitat de menjar que acaba a les escombraries pel fet que a les botigues de proximitat “s’estableix una relació més gran entre el comprador i el venedor que fomenta el consum d’aliments més variats i de temporada. Així mateix, els clients acostumen a tenir una major consciència ambiental i tendeixen a adquirir productes més “lletjos” estèticament, la majoria dels quals no arriba als supermercats”.

Segons Pietro Tonini, investigador de l’ICTA-UAB responsable de l’article, “entre un 10 i un 15 % del que es conrea es queda al camp degut a exigències estètiques, a la saturació del mercat o a preus massa baixos, unes xifres que no es comptabilitzen com a malbaratament alimentari”.

El text també assenyala que “els qui compren a supermercats/hipermercats solen fer un consum més elevat de productes ultraprocessats, un tipus d’aliment que ha augmentat després de la pandèmia. Per contra, els clients d’agrobotigues i cooperatives consumeixen més quantitat de productes frescos, dediquen més temps a cuinar, i tenen més consciència ambiental i sobre l’alimentació saludable”.

L’estudi forma part del projecte PANDÈMIES – “Municipis resilients a les pandèmies mitjançant el nexe d’agricultura de proximitat, energia, aigua i residus. Del pilot al municipi”, que pretén reduir el malbaratament alimentari, apropar la producció sostenible als consumidors de les ciutats i conscienciar la població.