El passat dimarts 17 de novembre l’AMB va organitzar la jornada “Necessitats i Oportunitats de la Ciclologística”, una trobada virtual relacionada amb la subvenció als ajuntaments per impulsar la ciclologística d’últim quilòmetre, oberta fins al proper 28 de desembre.

https://www.youtube.com/watch?v=wyG6t21YaOw&feature=youtu.be

Hi van participar més de 60 representants d’administracions públiques, entitats, centres de recerca i empreses privades. També hi van assistir 13 ajuntaments metropolitans: Badia del Vallès, Barcelona, Castellbisbal, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Santa Coloma de Gramenet. 

Carles Conill, director dels Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB va presentar l’acte i va exposar els principals eixos de treball de relacionats amb el tema central de la jornada: Acord per una nova mobilitat, subvencions als ajuntaments per a l’execució de projectes de zones de baixes emissions locals, subvencions per a la compra d’un vehicle de baixes emissions dedicat al transport i a la distribució urbana de mercaderies, subvencions als ajuntaments per a l’impuls de la ciclologística d’últim quilòmetre i projectes 2021 amb el suport de l’EIT Urban Mobility (European Institute of Technology) sobre ciclologística: HALLO (Hub for Last Mile Delivery Solutions) i Smart Hubs. 

El desenvolupament de les ZBE i les restriccions d’accés a vehicles privats contaminants als nuclis urbans són factors decisius per a l’èxit del servei.

 

L’acte es va desenvolupar en 3 blocs:

1.Quines oportunitats ofereix la ciclologística?

Representants de les diverses entitats i empreses del sector van compartir els seus projectes, experiència professional i idees al voltant de la ciclologística:

• Ivan Torres de Koiki, empresa de repartiment de paqueteria a peu, amb bicicarro (o bicicleta de càrrega) o amb vehicle elèctric. Descarregueu la presentació aquí. 
• Enric Gallifa de Vanapedal, empresa de repartiment de paqueteria en bicicletes de càrrega a Barcelona. Descarregueu la presentació aquí.
• Juanjo Laverge de Mensakas, cooperativa de missatgeria i logística en bicicleta que opera a Barcelona.
• Jese Luengo d’Ecopol, empresa de repartiment de paqueteria d’últim quilòmetre a Barcelona.
• Dani Ruiz de Txita, empresa de repartiment de paqueteria d’últim quilòmetre a Donostia. Descarregueu la presentació aquí.
• Pere Serrasolses de Biciclot, cooperativa de treball de formació, mecànica, i distribució i adaptació de vehicles de ciclologística.
• Antonio Domínguez de Cargobici, empresa de ciclologística a Barcelona.
• Marta Ensesa d’Ecosol, empresa d’inserció laboral a Girona amb un projecte de ciclologística. Descarregueu la presentació aquí.

2. Quines necessitats tenen els municipis? 

En aquest segon bloc, hi van participar representants d’ajuntaments, entitats i instituts de recerca per exposar la seva experiència en relació amb projectes municipals de ciclologística: 

• Oriol Tuson de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va presentar el projecte de creació d’un marketplace amb la participació dels mercats municipals, juntament amb Eva Tomàs de Manzaning. 
• Álvaro Nicolás de l’Ajuntament de Barcelona va exposar l’estat actual de les diverses microplataformes que funcionen a la ciutat i el projecte pilot de repartiment mitjançant patinets elèctrics. Descarregueu la presentació aquí.
• Benjamí Aguilar de Granollers Pedala va explicar la seva experiència professional amb l’Ajuntament de Granollers i el comerç local. 
• Xavi Bach, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, va compartir reflexions sobre quins són els reptes de la ciclologística als municipis metropolitans. L’IERMB està fent diversos estudis previs per a ajuntaments metropolitans sobre com podria ser un servei de ciclologística al seu municipi, en funció de les característiques locals i l’estratègia d’implementació que es podria seguir.  

3. Debat i conclusions

Samuel Nel·lo, de l’IERMB, va moderar el debat. Les principals conclusions de la jornada van ser les següents:

• El servei ha de ser multimarca d’operadors logístics i la consolidació o agrupació de les mercaderies és clau perquè sigui viable econòmicament. 
• El desenvolupament de les ZBE i les restriccions d’accés a vehicles privats contaminants als nuclis urbans són factors decisius per a l’èxit del servei.
• Algunes de les experiències de microplataformes existents funcionen amb una cessió d’ús d’espai per part de l’administració local, però per ara no hi ha un model definit de licitació per a la gestió del servei de ciclologística i de l’espai entès com a equipament públic. Les experiències tant de Donostia com de Barcelona es basen inicialment en proves pilot.
• Les dimensions de l’espai per a la microplataforma poden variar des de 50 m² fins a 250 m². És desitjable que la plataforma inclogui espai per a una oficina, un taller, serveis per als treballadors (office i lavabos), un espai interior cobert per a l’aparcament de les bicicletes i per a la ruptura de càrrega, que estigui localitzada en un lloc on hi puguin accedir fàcilment des del carrer tant les bicicletes com els camions de mercaderies, i que es tracti d’un espai físic consolidat.
• És molt recomanable basar la dimensió del servei a partir d’un estudi previ sobre la demanda i la implementació estratègica de la microplataforma.
• Cal harmonitzar les ordenances municipals pel que fa a la càrrega i descàrrega de mercaderies.
• S’ha d’establir un compromís entre l’Administració pública i l’operador de la plataforma respecte del model de contractació del personal que eviti la figura de falsos autònoms i que promogui la paritat de gènere. 
• El servei de ciclologística hauria d’estar emmarcat dins l’economia social i solidària, de manera que es fomenti el comerç local i els productes de proximitat amb dinàmiques pròpies i locals. 
• Cal formació sobre conducció de bicicletes de càrrega i operativa de distribució de mercaderies en l’àmbit urbà d’últim quilòmetre.
• Cal desenvolupar el registre de les bicicletes de càrrega i desenvolupar una política de discriminacions positives envers aquest tipus de vehicles per part de les autoritats locals. 
• La utilització de plataformes tecnològiques adients és fonamental tant per a l’organització de les rutes de repartiment, com per a la gestió del comerç electrònic, la prospecció de dades i el seguiment de diversos indicadors d’avaluació i control. 
• Per garantir la viabilitat econòmica del servei cal afavorir el desenvolupament d’altres activitats afins a la microplataforma, com un taller de mecànica de bicicletes de càrrega, un punt de recollida de paquets, entre d’altres.

Joan M. Bigas, director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, va tancar la jornada tot destacant la importància de la col·laboració entre tots els agents implicats en el sector per tal de poder fer realitat amb èxit projectes de ciclologística.