Bicicleta

Futuremob: el repte de la nova mobilitat

Amb l’inici de la Setmana Europea de Mobilitat, a partir del 16 de setembre, a l’AMB comencem amb els reptes #futuremob per lluitar contra el coronavirus i fer front a la nova mobilitat. Apunta’t a Futuremob i gaudeix dels avantatges que t’oferim cada vegada que et desplaces de manera segura, saludable i sostenible. Et proposem participar en 3 reptes de 30 dies que et permetran conèixer l’estat de la qualitat de l’aire en temps real als carrers de l’àrea metropolitana de Barcelona i t’ajudaran a moure’t d’una forma més saludable. REPTE 1: Fes Salut! Del 16 de setembre al 15 d’octubre La mobilitat activa és la resposta lògica a la mobilitat en el context COVID-19. Tant anar a peu com en bicicleta faciliten mantenir la distància física amb altres persones així com mantenir un bon estat de salut, alhora que et desplaces sense contaminar i sense congestionar l’espai públic a la teva ciutat. REPTE 2: Mou-te amb Seny! Del 16 d’octubre al 15 de novembre A l’arribada de la tardor si tries desplaçar-te de manera sostenible continues sumant punts, molt especialment si vas en transport públic fora de les hores punta o si teletreballes des de casa, estalviant desplaçaments. REPTE 3: Compra Local! Del 16 de novembre al 15 de desembre Continua sumant punts alhora que et desplaces a les teves botigues preferides de comerç local i de proximitat, a on podràs gaudir de descomptes gràcies als punts que hagis acumulat per moure’t de manera activa i sostenible al llarg de tots els reptes. Participar dels reptes Futuremob és molt fàcil: ➔ Abans de començar: Omple el formulari amb les teves dades Instal·la l’APP de Ciclogreen al teu dispositiu mòbil Android o iOS. Registra’t a l’app amb el mateix usuari i contrasenya que heu fet servir al formulari. Si ja tens l’APP instal·lada, el repte apareixerà automàticament en el teu compte de Ciclogreen. ➔ Durant els 30 dies de cada repte: Tria la teva ruta més saludable. L’APP et facilitarà dades en temps real sobre la contaminació de cada trajecte, de manera que podràs escollir la ruta amb l’aire més net. Enregistra els teus trajectes sostenibles. Indica quin és el mitjà de transport que has escollit per al teu desplaçament i suma punts per cada quilòmetre que hagis fet a peu, en bici, en transport públic, en patinet o en cotxe compartit. NOVETAT: el teletreball també compta! Si no et desplaces també pots acumular punts amb els quilòmetres que estalvies. Gaudeix de premis i descomptes. Un cop finalitzat els 30 dies de cada repte, amb els punts acumulats per cada trajecte registrat podràs obtenir descomptes a les teves botigues de proximitat i participaràs del sorteig de fantàstics premis, entre ells una BICICLETA ELÈCTRICA PLEGABLE! També pots participar en la competició entre empreses per veure qui fa més km sostenibles! Inscriu-te des de la finestra emergent del web o escriu a info@ciclogreen.com indicant Futuremob per poder-hi participar. Per a més informació visita el web del repte Futuremob o contacta’ns al nostre correu oficinabici@amb.cat. La nova mobilitat serà activa, saludable i sostenible. Suma’t als reptes futuremob i guanya salut! Aquest projecte és finançat per l’EIT Urban Mobility, una iniciativa de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT). EIT Urban Mobility té com a objectiu accelerar la transició positiva en la mobilitat per crear espais urbans més habitables. Més informació

Subvencions Biciempresa

Algun cop t’has plantejat agafar la bicicleta per anar a treballar? La teva empresa vol fomentar la mobilitat sostenible per anar a la feina? Des de l’AMB t’oferim Biciempresa, un projecte que promou la bicicleta com a mitjà de transport per anar als centres de treball de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per fer-ho, l’AMB cedeix 5 bicicletes elèctriques o mecàniques, de passeig o plegables per empresa durant 6 mesos. Aquestes bicicletes serviran perquè els treballadors puguin desplaçar-se de la seva residència al centre de treball, i que també la puguin fer servir en els desplaçaments que formin part de les seves gestions laborals. Per fer-vos una idea, podeu veure el vídeo de l’experiència pilot de Biciempresa al polígon del Pla, a Sant Feliu de Llobregat: Teniu fins el 9 d’octubre per fer la sol·licitud. Apunta’t aquí!

Encomana’t de salut, encomana’t de bici!

Com cada any, l’oficina de la bicicleta de l’AMB se suma al repte 30 dies en bici ja que ara més que mai volem encomanar salut, volem encomanar la bici! Els 30 dies en bici és una campanya de promoció de la mobilitat pedalable que té com a objectiu animar cada cop més gent a passar-se a la bici com a mitjà de transport quotidià. Cada any la campanya dels 30 dies en bici es celebra a l’inici de la primavera durant mes d’abril. Enguany, a causa del confinament, la campanya es desplaça al mes de setembre, coincidint amb la tornada de les vacances d’estiu i amb la tornada a les aules, per tant també un mes molt especial per pedalar! Com pots participar als 30 dies en bici a l’AMB? Molt fàcil: Pas 1. Durant el mes de setembre pedala i fes fotos de la teva bici o de les teves rutes ciclistes quotidianes per l’àrea metropolitana de Barcelona. Pas 2. Comparteix les fotos a Instagram, fent servir les etiquetes #30diesAMBbici, #30DEB i #AMBbici Pas 3. Repeteix els passos 1 i 2 almenys 21 dies durant el mes de setembre i supera així el repte dels 30 dies en bici! A l’octubre farem el sorteig d’una bicicleta elèctrica plegable entre totes les persones que hagin assolit el repte! Ajuda’ns a encomanar la bici a cada cop a més persones compartint les teves fotos de ciclista a Instagram. Per cada persona que es mou en bici hi guanyem tots. Som-hi! Bases del concurs

Ús potencial de la bici a la metròpolis

El 83 % dels desplaçaments que es fan diàriament dins i en relació amb l’àrea metropolitana de Barcelona són trajectes que es poden fer en bicicleta. Així ho conclou l’anàlisi realitzada per l’IERMB de les dades de telefonia mòbil facilitades a l’AMB pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, “Fluxos potencials per a l’ús de la bicicleta en l’àmbit metropolità“. Distància Desplaçaments interns AMB Desplaçaments connectius AMB Desplaçaments totals AMB 0,5-2 km 51 % 3 % 44 % 2-5 km 28 % 12 % 25 % 5-10 km 14 % 13 % 14 % 10-50 km 7 % 59 % 15 % 50-100 km 7 % 1 % > 100 km 6 % 1 % Segons aquesta anàlisi, la gran majoria dels desplaçaments que es fan en dies feiners a la metròpolis són inferiors a 10 km i, per tant, són potencialment pedalables. Sobretot si tenim en compte que la bicicleta elèctrica supera moltes de les barreres que a priori podria tenir una bicicleta mecànica (pendents, distància, forma física, estat de salut, calor…). De fet, en analitzar les dades de mobilitat en dia feiner amb origen i destinació la mateixa àrea metropolitana, gairebé tots els desplaçaments de mobilitat quotidiana (93 %) serien pedalables. Aquesta és una dada molt rellevant per a l’AMB , ja que està desenvolupant la xarxa d’eixos pedalables Bicivia i li serveix per conèixer quines connexions podran ser les més utilitzades quan estiguin implementades o si existeixen connexions potencials que no s’estaven tenint en compte fins ara. Per obtenir aquestes conclusions, l’estudi mostra quins són els fluxos de mobilitat metropolitans a partir dels resultats de les dades de telefonia mòbil. Per fer-ho, s’analitza una mostra de més de 13 milions de línies mòbils segons el dia de la setmana i la distribució horària al llarg del dia, en un nivell territorial més desagregat del que es disposa habitualment. Com que els resultats mostren l’abundància dels desplaçaments de curta distància, s’espera que un cop acabada la Bicivia moltes més bicicletes i VMP en faran ús per desplaçar-se a la feina, a l’escola o anar de visita. I tu, t’animes a agafar la bici?

Premis Bicimpuls 2019

L’AMB va lliurar els premis Bicimpuls 2019 en la seva segona edició. Amb aquests premis reconeixem les entitats amb projectes que fomenten l’ús de la bicicleta a la metròpolis de Barcelona. Els premis tenen cinc categories: foment de la bicicleta per anar a l’escola, foment de la bicicleta per anar a la feina, promoció de la bicicleta com a eina d’inserció social, ús de la bicicleta com a eina d’expressió cultural i innovació relacionada amb la bicicleta. Entre els cinc projectes premiats, hi ha el projecte “Bicifeina“, de BACC. Es tracta d’un projecte de promoció de l’ús de la bici per anar a la feina que s’ofereix als treballadors de la Generalitat de Catalunya. Un altre projecte és “En bici sense edat“, del programa de voluntariat que porta el mateix nom, que té l’objectiu de retornar a la gent gran la capacitat d’anar en bicicleta i promoure l’envelliment actiu. Aquesta activitat és possible gràcies a la utilització de tricicles elèctrics adaptats i conduïts per persones voluntàries. Entre els guardonats també hi ha el projecte “Ride for Her Cycling & Cancer“, de Ride For Her, i el projecte “Itineraris arquitectonicourbanístics per Barcelona i el seu entorn metropolità“, de BiciCulturaBCN. El primer dona visibilitat a la pràctica de l’activitat física amb l’ús de la bicicleta i als beneficis que aporta en la salut de persones que tenen càncer o que ja l’han superat. El segon se centra en itineraris guiats en bicicleta sobre arquitectura i urbanisme. També promou l’ús quotidià de la bicicleta com a mitjà de transport privat habitual. El darrer projecte premiat és “Taller d’autoreparació i autoaprenentatge“, de BiciHub. Inclou un espai mecànic a l’edifici Can Picó (Poblenou, Barcelona) i un taller equipat amb totes les eines i el suport necessari perquè els usuaris arreglin les seves bicis amb l’assessorament d’un equip mecànic. Els premis consisteixen en un diploma de reconeixement i una dotació econòmica de 3.000 euros per al guanyador de cada categoria. L’import econòmic s’ha de destinar íntegrament a realitzar les activitats presentades a la candidatura guanyadora. [Show thumbnails]

Jornada sobre convivència a la via pública

L’Àrea Metropolitana de Barcelona va organitzar el dimarts 21 de gener la jornada Com aconseguir una bona convivència a l’espai públic?, amb el doble objectiu de compartir el rol formatiu i educatiu indispensable que a dia d’avui estan efectuant les policies locals dels municipis, tant amb la població infantil com també amb la població adulta, així com també de compartir diferents eines i metodologies que podem tenir a l’abast de cara a millorar la convivència als carrers, en especial en relació amb les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal. PROGRAMA A la via pública dels municipis metropolitans hi conviuen els diferents modes de transport. A les persones vianants, carruatges, bicicletes i tramvies, ara fa un segle se’ls hi van començar a afegir els vehicles de motor, que van desplaçar els i les vianants cap a les façanes, i finalment s’hi van haver d’instal·lar semàfors per tal d’evitar els accidents de trànsit. A dia d’avui, a banda de cotxes, motocicletes, autobusos i vianants, a l’espai públic s’hi ha reincorporat la bicicleta, a la que s’hi han sumat en els darrers anys el patinet i altres vehicles de mobilitat personal. La coexistència de tots aquests modes, de velocitats molt diverses, i la manca d’educació viària obligatòria a escoles i instituts, estan ocasionant certes tensions i problemes de convivència a l’espai públic que des dels ajuntaments han de gestionar. La publicació Barcelona i el cotxe, 100 anys d’amor i odi (2001, Gabriel Pernau) recull diferents retalls de diari que reflecteixen situacions de conflicte amb les persones vianants que a dia d’avui podem considerar de plena actualitat, com ara que (…) els vianants no estan acostumats a la presència de cotxes a la via pública, i nombrosos automobilistes condueixen sense tenir en compte que el perill pot sorgir en qualsevol cantonada. A inicis del segle XX, l’any 1907, circulaven per Barcelona uns 200 automòbils, que es van multiplicar per 20 l’any 1919 (assolint els 4.000 automòbils). L’any 1923 es va crear un cos de la Guàrdia Urbana format per 25 agents dotats amb una porra que tenien com a única funció ordenar el trànsit. Durant els anys 60 es popularitza l’ús del cotxe, i es passa de la matrícula B-300.000 l’any 1962 a la matrícula B-600.000 només 5 anys més tard. De fet, davant l’augment de la demanda i la necessitat de garantir una millor formació viària, l’any 1958 es comencen a impartir ‘cursos de circulació urbana’ organitzats pel RACC i la policia municipal per preparar les i els més joves per al seu futur com a persones conductores. Amb el començament del nou segle trobem unes ciutats on el vehicle motoritzat segueix ocupant la major part de l’espai públic, i es comencen a fer alguns carrils bici però sobre les voreres, traient espai a les persones vianant i generant conflictes entre bicicletes i vianants. Amb el pas dels anys es comencen a fer carrils bici a la calçada, traient espai als vehicles motoritzats, però això també genera conflictes entre usuaris de bicicletes i cotxes i motos. També es creen espais de convivència com els carrers 30, els carrers 20 o els carrers de vianants, però sovint sembla que les persones usuàries no coneguin les prioritats de cada espai, ni entenguin la necessitat de cedir-se el pas i de cuidar-se mútuament i, molt especialment, de protegir les persones més vulnerables de la via pública: els i les vianants.