Bicicleta
Pedalant pel territori metropolità

Ús potencial de la bici a la metròpolis

Ús potencial de la bici a la metròpolis

El 83 % dels desplaçaments que es fan diàriament dins i en relació amb l’àrea metropolitana de Barcelona són trajectes que es poden fer en bicicleta. Així ho conclou l’anàlisi realitzada per l’IERMB de les dades de telefonia mòbil facilitades a l’AMB pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, “Fluxos potencials per a l’ús de la bicicleta en l’àmbit metropolità“. Distància Desplaçaments interns AMB Desplaçaments connectius AMB Desplaçaments totals AMB 0,5-2 km 51 % 3 % 44 % 2-5 km 28 % 12 % 25 % 5-10 km 14 % 13 % 14 % 10-50 km 7 % 59 % 15 % 50-100 km 7 % 1 % > 100 km 6 % 1 % Segons aquesta anàlisi, la gran majoria dels desplaçaments que es fan en dies feiners a la metròpolis són inferiors a 10 km i, per tant, són potencialment pedalables. Sobretot si tenim en compte que la bicicleta elèctrica supera moltes de les barreres que a priori podria tenir una bicicleta mecànica (pendents, distància, forma física, estat de salut, calor…). De fet, en analitzar les dades de mobilitat en dia feiner amb origen i destinació la mateixa àrea metropolitana, gairebé tots els desplaçaments de mobilitat quotidiana (93 %) serien pedalables. Aquesta és una dada molt rellevant per a l’AMB , ja que està desenvolupant la xarxa d’eixos pedalables Bicivia i li serveix per conèixer quines connexions podran ser les més utilitzades quan estiguin implementades o si existeixen connexions potencials que no s’estaven tenint en compte fins ara. Per obtenir aquestes conclusions, l’estudi mostra quins són els fluxos de mobilitat metropolitans a partir dels resultats de les dades de telefonia mòbil. Per fer-ho, s’analitza una mostra de més de 13 milions de línies mòbils segons el dia de la setmana i la distribució horària al llarg del dia, en un nivell territorial més desagregat del que es disposa habitualment. Com que els resultats mostren l’abundància dels desplaçaments de curta distància, s’espera que un cop acabada la Bicivia moltes més bicicletes i VMP en faran ús per desplaçar-se a la feina, a l’escola o anar de visita. I tu, t’animes a agafar la bici?

Premis Bicimpuls 2019

Premis Bicimpuls 2019

L’AMB va lliurar els premis Bicimpuls 2019 en la seva segona edició. Amb aquests premis reconeixem les entitats amb projectes que fomenten l’ús de la bicicleta a la metròpolis de Barcelona. Els premis tenen cinc categories: foment de la bicicleta per anar a l’escola, foment de la bicicleta per anar a la feina, promoció de la bicicleta com a eina d’inserció social, ús de la bicicleta com a eina d’expressió cultural i innovació relacionada amb la bicicleta. Entre els cinc projectes premiats, hi ha el projecte “Bicifeina“, de BACC. Es tracta d’un projecte de promoció de l’ús de la bici per anar a la feina que s’ofereix als treballadors de la Generalitat de Catalunya. Un altre projecte és “En bici sense edat“, del programa de voluntariat que porta el mateix nom, que té l’objectiu de retornar a la gent gran la capacitat d’anar en bicicleta i promoure l’envelliment actiu. Aquesta activitat és possible gràcies a la utilització de tricicles elèctrics adaptats i conduïts per persones voluntàries. Entre els guardonats també hi ha el projecte “Ride for Her Cycling & Cancer“, de Ride For Her, i el projecte “Itineraris arquitectonicourbanístics per Barcelona i el seu entorn metropolità“, de BiciCulturaBCN. El primer dona visibilitat a la pràctica de l’activitat física amb l’ús de la bicicleta i als beneficis que aporta en la salut de persones que tenen càncer o que ja l’han superat. El segon se centra en itineraris guiats en bicicleta sobre arquitectura i urbanisme. També promou l’ús quotidià de la bicicleta com a mitjà de transport privat habitual. El darrer projecte premiat és “Taller d’autoreparació i autoaprenentatge“, de BiciHub. Inclou un espai mecànic a l’edifici Can Picó (Poblenou, Barcelona) i un taller equipat amb totes les eines i el suport necessari perquè els usuaris arreglin les seves bicis amb l’assessorament d’un equip mecànic. Els premis consisteixen en un diploma de reconeixement i una dotació econòmica de 3.000 euros per al guanyador de cada categoria. L’import econòmic s’ha de destinar íntegrament a realitzar les activitats presentades a la candidatura guanyadora. [Show thumbnails]

Jornada sobre convivència a la via pública

Jornada sobre convivència a la via pública

L’Àrea Metropolitana de Barcelona va organitzar el dimarts 21 de gener la jornada Com aconseguir una bona convivència a l’espai públic?, amb el doble objectiu de compartir el rol formatiu i educatiu indispensable que a dia d’avui estan efectuant les policies locals dels municipis, tant amb la població infantil com també amb la població adulta, així com també de compartir diferents eines i metodologies que podem tenir a l’abast  de cara a millorar la convivència als carrers, en especial en relació amb les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal. PROGRAMA A la via pública dels municipis metropolitans hi conviuen els diferents modes de transport. A les persones vianants, carruatges, bicicletes i tramvies, ara fa un segle se’ls hi van començar a afegir els vehicles de motor, que van desplaçar els i les vianants cap a les façanes, i finalment s’hi van haver d’instal·lar semàfors per tal d’evitar els accidents de trànsit. A dia d’avui, a banda de cotxes, motocicletes, autobusos i vianants, a l’espai públic s’hi ha reincorporat la bicicleta, a la que s’hi han sumat en els darrers anys el patinet i altres vehicles de mobilitat personal. La coexistència de tots aquests modes, de velocitats molt diverses, i la manca d’educació viària obligatòria a escoles i instituts, estan ocasionant certes tensions i problemes de convivència a l’espai públic que des dels ajuntaments han de gestionar. La publicació Barcelona i el cotxe, 100 anys d’amor i odi (2001, Gabriel Pernau) recull diferents retalls de diari que reflecteixen situacions de conflicte amb les persones vianants que a dia d’avui podem considerar de plena actualitat, com ara que (…) els vianants no estan acostumats a la presència de cotxes a la via pública, i nombrosos automobilistes condueixen sense tenir en compte que el perill pot sorgir en qualsevol cantonada. A inicis del segle XX, l’any 1907, circulaven per Barcelona uns 200 automòbils, que es van multiplicar per 20 l’any 1919 (assolint els 4.000 automòbils). L’any 1923 es va crear un cos de la Guàrdia Urbana format per 25 agents dotats amb una porra que tenien com a única funció ordenar el trànsit. Durant els anys 60 es popularitza l’ús del cotxe, i es passa de la matrícula B-300.000 l’any 1962 a la matrícula B-600.000 només 5 anys més tard. De fet, davant l’augment de la demanda i la necessitat de garantir una millor formació viària, l’any 1958 es comencen a impartir ‘cursos de circulació urbana’ organitzats pel RACC i la policia municipal per preparar les i els més joves per al seu futur com a persones conductores. Amb el començament del nou segle trobem unes ciutats on el vehicle motoritzat segueix ocupant la major part de l’espai públic, i es comencen a fer alguns carrils bici però sobre les voreres, traient espai a les persones vianant i generant conflictes entre bicicletes i vianants. Amb el pas dels anys es comencen a fer carrils bici a la calçada, traient espai als vehicles motoritzats, però això també genera conflictes entre usuaris de bicicletes i cotxes i motos. També es creen espais de convivència com els carrers 30, els carrers 20 o els carrers de vianants, però sovint sembla que les persones usuàries no coneguin les prioritats de cada espai, ni entenguin la necessitat de cedir-se el pas i de cuidar-se mútuament i, molt especialment, de protegir les persones més vulnerables de la via pública: els i les vianants.

Els patinets, cosa sèria!

Els patinets, cosa sèria!

Els patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) s’han anat introduint en el dia a dia de la metròpolis barcelonina de forma constant i imparable des de fa uns 3-4 anys. I és que el patinet és un vehicle porta a porta, igual que la moto i la bici, però que a més presenta dos importants avantatges: Aparcament: no requereix d’espai d’aparcament segur Intermodalitat: és molt fàcil de combinar amb el transport públic Des de les administracions públiques no podem deixar de destacar que els VMP són un mitjà de transport tan sedentari com la motocicleta, tot i que molt més lleuger, econòmic i amb menor consum energètic. Per tant, per a les distàncies urbanes i metropolitanes, sempre que existeixi una infraestructura segura, el patinet pot ser perfectament un substitut de la moto. Caldrà estar atents a l’evolució de l’ús conjunt de VMP i bici en comparació amb la motocicleta, també per entendre la importància de garantir connexions metropolitanes segures per als desplaçaments de fins a 5-8 km. Segons la NACTO, el 2018 de 84 milions de desplaçaments als Estats Units (bicicleta convencional, elèctrica i patinet elèctric) 38.5 M van ser en patinet elèctric, mentre que el 2017 la seva presència era pràcticament nul·la. Sembla que als Estats Units, doncs, el patinet ja representa prop del 50% de la quota modal del total de bici + VMP. Però… com estem a l’entorn metropolità? Des de l’AMB aquest 2019 hem analitzat diferents elements en relació als VMP que volem compartir: Estudi sobre l’impacte del patinet elèctric Aforaments de bicis i patinets a la Bicivia   1. ESTUDI SOBRE L’IMPACTE DEL PATINET ELÈCTRIC D’una banda, hem fet un estudi sobre l’impacte del patinet elèctric a la mobilitat de l’àmbit metropolità, amb el Cenit, que incorpora el resultat de 412 enquestes fetes a usuaris de patinet privat d’ús individual i de 711 enquestes fetes a usuaris de patinet de sharing (Reby), a més de dades resultants d’entrevistes a 20 establiments de venda de VMP i dades d’accidentalitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Les enquestes a usuaris de patinet individual s’han realitzat en trama Eixample: De les enquestes es conclou, en relació al perfil de les persones usuàries: El 64% són del gènere masculí. El 87% tenen entre 18 i 45 anys. El 56% fa servir casc. El temps mitjà de trajecte és de 20 minuts, el que correspon a uns 5 km en trama urbana. Només un 16,2% prové del cotxe o de la moto. El 48% combina el patinet amb altres modes de transport, on el metro, amb un 18,2%, és el transport més utilitzat. De fet, el 45% dels usuaris que combinen el patinet amb el metro provenen d’altres modes diferent al metro. L’adopció del patinet elèctric es veu motivada per una major comoditat i menor temps de viatge que proporciona (40% i 41%, respectivament). El districte que genera i atrau més usuaris és l’Eixample, les altres zones on hi ha més moviment són: Sants-Montjuïc i Ciutat Vella generen més que atrauen, en canvi, Les Corts i Ciutat Vella atrauen més que generen. També l’Eixample és el que més usuaris es desplacen dintre del mateix. Quant als factors de seguretat, el 88% dels patinets individuals porten llums, el 92% porten timbre i el 84% circulen per carril bici majoritàriament. Segons les entrevistes a les botigues, un 25% dels patinets venuts tenen velocitat màxima de 30 km/h. En aquest cas, es tracta de vehicles que la nova instrucció de la DGT ja no considera VMP. Les enquestes a persones usuàries de patinet compartit posen de manifest que: El perfil quant a edat i gènere es molt semblant respecte de la persona usuària de patinet individual. El 24,6% prové del cotxe o de la moto (per tant, els usuaris del sharing capten més usuaris de transport no motoritzat que els usuaris del patinet privat). Els motius principals d’ús del patinet són un menor temps de viatge (40,2%) i ‘gaudir el viatge‘ (38,2%). El temps mitjà de desplaçament és de 17 minuts, per recórrer un trajecte mitjà de 2,8km,   L’estudi també inclou dades de sinistralitat de VMPs facilitades per la Guàrdia Urbana de Barcelona. L’any 2018 i 2019 (fins al juliol) hi va haver 139 i 201 sinistres, respectivament. L’Eixample és on es produeixen més sinistres, seguit per Sant Martí i Sants-Montjuïc, que lògicament són també els districtes on s’enregistren més desplaçaments en patinet. Per tal de comparar dades caldria conèixer la quantitat total de veh-km recorreguts en patinet elèctric. Tanmateix, a dia d’avui encara no es relaciona el nombre d’accidents amb els veh-km recorreguts, per a cap mitjà de transport (per tant, es tracta sempre de dades ‘absolutes’ però que, per ser rigorosos en l’anàlisi, caldria considerar sempre de forma relativa al nombre de desplaçaments i als km recorreguts). Les infraccions que causen més sinistres per culpa del conductor del patinet són: desobeir semàfors o senyals de trànsit, per manca de precaució i/o d’atenció, entre d’altres. És significatiu el tipus de vehicle que també acostuma a estar implicat en els accidents de VMP: en 1r lloc, turismes (42%), seguit de les motocicletes (16%), VMP sense motor (14%) i bicicletes i furgonetes (9%).   2. AFORAMENTS DE BICICLETES I PATINETS A LA BICIVIA Actualment en la xarxa Bicivia (existent i futura) es disposa de: 6 aforaments seccionals automàtics permanents de tipus espira o llaç magnètic gestionats per l’AMB o per altres municipis metropolitans. 44 (d’un total de 203) aforaments seccionals automàtics permanents de tipus espira de l’Ajuntament de Barcelona ubicats en xarxa Bicivia. Les últimes dades publicades són de 2018, per tant no s’incorporen en l’anàlisi de 2019. A més a més, en el marc dels treballs de la bicicleta del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana, elaborats amb VAIC Mobility i AIM, durant l’any 2019 s’han realitzat en dos moments de l’any diferents (juny/juliol i novembre): 3 aforaments seccionals automàtics amb tubs neumàtics durant una setmana 3 aforaments en interseccions a partir de gravació amb càmera durant 24 hores 24 comptatges manuals en interseccions durant les puntes de matí i tarda (3+3 hores)...

El Baròmetre de la Bicicleta 2019 i Barcelona

El Baròmetre de la Bicicleta 2019 i Barcelona

El president de la Red de Ciudades por la Bicicleta (RCxB) i vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda, el director general de la DGT, Pere Navarro, i el secretari general de la FEMP, Carlos Daniel Casares, van presentar a Madrid, el Baròmetre de la bicicleta a Espanya 2019, el major estudi a nivell estatal sobre la bicicleta que es realitza cada dos anys. La roda de premsa, en la qual s’analitzen els principals resultats de l’estudi sobre els hàbits d’ús de la bicicleta a nivell estatal, ha tingut lloc en el marc de la Cimera de Clima COP 25, concretament, a IFEMA, a l’estand de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies). Dades rellevants de la bicicleta en el conjunt de l’Estat: L’ús de la bicicleta creix 2 punts respecte a l’2017. Aquest augment es deu principalment a l’increment de l’ús de la bicicleta per part del gènere femení. Avui dia a Espanya el 43% de les dones són usuàries de la bicicleta, sis punts més que el 2017. L’estudi també revela que la bicicleta ha substituït el cotxe o la moto a més del 40% dels casos en els desplaçaments quotidians. Augmenta la notorietat i l’ús dels sistemes públics de bicicletes. Més de tres milions d’espanyols utilitzen algun tipus de bicicleta pública. En relació a la mostra de Barcelona: El 24,1% de la població enquestada no és usuària de la bicicleta perquè ‘a Barcelona hi ha molt trànsit, és perillós’, motiu que supera al 18,1% que no va en bici perquè ‘prefereix el cotxe o altres mitjans’ El 27,2% de la població resident que té alguna bicicleta a casa la guarda a una habitació, mentre que el 22,8% la guarda al balcó. De les ciutats amb més de 500.000 habitants, la població resident a Barcelona que sap muntar en bicicleta és la que té menys bicicletes per a ús personal (47,7% front el 64,2% a Saragossa). Un 17,7% de la població usuària barcelonina ha patit almenys un accident en bicicleta en els darrers 5 anys. Barcelona és la 2a ciutat de més de 500.000 habitants de l’Estat on més robatoris de bicicleta hi ha (el 30,4% de la població usuària ha patit algun robatori en els darrers 5 anys). Comparativament amb la resta de ciutats grans de l’Estat, a Barcelona es destaca que moure’s en bici per la ciutat és més ràpid, no és tan perillós com a d’altres ciutats, però tampoc és tan còmode. Com a principals obstacles per moure’s en bici per la ciutat, la població barcelonina destaca l’excés de trànsit motoritzat (65,0%), seguit del risc de robatori (32,5%). El 55% de la població barcelonina opina que els conductors de vehicles no són respectuosos amb les bicicletes, mentres que el 67% opina que les persones ciclistes no són prou respectuoses amb els i les vianants. El 28,4% de la població usuària destaca que s’ha sentit agredida / assetjada anant en bicicleta. El 85% de la població barcelonina considera que les administracions han de fomentar molt o bastant l’ús de la bicicleta, també pel que fa a l’ús de la bicicleta per anar a la feina i a l’escola. El 82% de la població barcelonina creu necessari que es facin aparcaments segurs i coberts. Només el 44% de la població barcelonina considera que coneix la normativa de circulació en relació a la bicicleta. El 65,5% de la població barcelonina considera que els aparcaments de bici són insuficients o bé inexistents. El 79,5% de la població coneix el sistema de bici pública, i dels que el coneixen un 21,3% n’és usuari. El 81,7% de la població usuària enregistraria la seva bici en el registre nacional de bicicletes. “El Baròmetre ha demostrat ser un instrument per seguir creant infraestructures i fomentar l’ús de la bicicleta” Més informació al web de la RCxB