El delta del Llobregat és un espai únic en el context de les metròpolis europees per la seva ubicació, per la conjugació d’indrets de gran valor socioeconòmic i ambiental i perquè la majoria del seu sòl és de titularitat pública. Hi trobem l’anomenada plataforma econòmica del delta del Llobregat, amb una extensió de 4.000 hectàrees. Les grans infraestructures de transport (port, aeroport, xarxa viària i accessos a terminals ferroviàries) n’ocupen 2.400 i la resta són polígons d’activitat econòmica. L’espai configura un pol d’activitats estratègiques per la seva significació en termes de valor i d’ocupació de qualitat en un entorn de gran valor ecològic que necessita considerar-se en qualsevol estratègia que es plantegi. Alhora, està situat en una part indestriable del continu urbà al centre de la metròpoli barcelonina.
La instal·lació a Mercabarna de la planta fotovoltaica d’autoconsum més gran de la península Ibèrica a la coberta de les instal·lacions, el parc empresarial per a petites i mitjanes empreses endegat pel Consorci de la Zona Franca i capitanejat pel DFactory, els 1.800 habitatges que es construiran al nou barri de la Marina del Prat Vermell o el desenvolupament d’una nova planta de fred d’alta eficiència a la Zona Franca són projectes units pel fil invisible de l’Estratègia delta del Llobregat, un instrument de planificació i de gestió estratègica que pretén disposar d’un delta amb més espais lliures, amb un creixement econòmic sostenible i que permeti el gaudi a la ciutadania.
L’estratègia és un pla de treball compartit entre els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i el Prat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Adif, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), AENA, el Port, l’empresa municipal BSM, el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna i la Fira. Aquesta història d’èxit, iniciada el 2016 i presentada el 2018, es deu en bona part al fet que els operadors implicats són públics, han compartit els seus projectes i són ells mateixos els que majoritàriament els desenvolupen sota el paraigua de l’estratègia.
A diferència del Pla delta del 1994, els 30 projectes acordats a l’Estratègia delta del Llobregat no pretenen canviar l’estructura urbana. El seu objectiu últim és treure el màxim rendiment del sòl industrial en un espai que sigui ambientalment sostenible en una zona estretament vinculada a la vida urbana. Es treballa en quatre eixos que han possibilitat l’entesa entre els operadors, primer, i la socialització dels avenços, després, gràcies a l’observatori que avalua el compliment dels projectes.
Als eixos clàssics en estratègies d’aquesta envergadura, com la reactivació d’espais que generin nova activitat i ocupació o la millora de les infraestructures i les xarxes viària i ferroviària, s’hi va afegir contemplar les potencials externalitats ambientalment negatives de l’activitat econòmica i endegar projectes de protecció dels espais naturals o per potenciar la mobilitat sostenible. També, i això fa un quart de segle encara va ser més innovador, s’hi va incloure l’objectiu que tot l’entorn mantingués condicions urbanes i fos habitable.
Com que l’horitzó de l’estratègia és el 2025, d’alguna manera podem dir que entrem en la seva fase final. En el darrer balanç que hem fet, s’ha constatat que la majoria dels projectes s’estan desenvolupant segons el calendari previst i que els indicadors evolucionen positivament. La plataforma econòmica del delta del Llobregat creix amb noves naus i implantació de nova activitat, sobretot logística i comercial. Diferents projectes impacten positivament en la sostenibilitat gràcies al foment de les energies renovables per a l’autoconsum individual i comunitari. I s’accelera el procés de transformació de la Marina del Prat Vermell, on estan a punt d’iniciar-se les obres del Parc Central de la Marina.
L’Estratègia delta del Llobregat és un bon exemple de cooperació entre administracions i operadors públics que aconsegueix revertir disfuncions que hipotecarien el seu futur com a tractor de l’activitat econòmica sostenible i de l’ocupació inclusiva. Un espai de treball de llarg recorregut que, sense fer soroll, és molt productiu. Felicitem-nos-en.
Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB
Article publicat al diari “Línia” el 12.12.22