Arxiu d'etiquetes: delta del Llobregat

Una estratègia econòmica, ambiental i urbana per al delta del Llobregat

Una estratègia econòmica, ambiental i urbana per al delta del Llobregat

El delta del Llobregat és un espai únic en el context de les metròpolis europees per la seva ubicació, per la conjugació d’indrets de gran valor socioeconòmic i ambiental i perquè la majoria del seu sòl és de titularitat pública. Hi trobem l’anomenada plataforma econòmica del delta del Llobregat, amb una extensió de 4.000 hectàrees. Les grans infraestructures de transport (port, aeroport, xarxa viària i accessos a terminals ferroviàries) n’ocupen 2.400 i la resta són polígons d’activitat econòmica. L’espai configura un pol d’activitats estratègiques per la seva significació en termes de valor i d’ocupació de qualitat en un entorn de gran valor ecològic que necessita considerar-se en qualsevol estratègia que es plantegi. Alhora, està situat en una part indestriable del continu urbà al centre de la metròpoli barcelonina. La instal·lació a Mercabarna de la planta fotovoltaica d’autoconsum més gran de la península Ibèrica a la coberta de les instal·lacions, el parc empresarial per a petites i mitjanes empreses endegat pel Consorci de la Zona Franca i capitanejat pel DFactory, els 1.800 habitatges que es construiran al nou barri de la Marina del Prat Vermell o el desenvolupament d’una nova planta de fred d’alta eficiència a la Zona Franca són projectes units pel fil invisible de l’Estratègia delta del Llobregat, un instrument de planificació i de gestió estratègica que pretén disposar d’un delta amb més espais lliures, amb un creixement econòmic sostenible i que permeti el gaudi a la ciutadania. L’estratègia és un pla de treball compartit entre els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i el Prat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Adif, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), AENA, el Port, l’empresa municipal BSM, el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna i la Fira. Aquesta història d’èxit, iniciada el 2016 i presentada el 2018, es deu en bona part al fet que els operadors implicats són públics, han compartit els seus projectes i són ells mateixos els que majoritàriament els desenvolupen sota el paraigua de l’estratègia. A diferència del Pla delta del 1994, els 30 projectes acordats a l’Estratègia delta del Llobregat no pretenen canviar l’estructura urbana. El seu objectiu últim és treure el màxim rendiment del sòl industrial en un espai que sigui ambientalment sostenible en una zona estretament vinculada a la vida urbana. Es treballa en quatre eixos que han possibilitat l’entesa entre els operadors, primer, i la socialització dels avenços, després, gràcies a l’observatori que avalua el compliment dels projectes. Als eixos clàssics en estratègies d’aquesta envergadura, com la reactivació d’espais que generin nova activitat i ocupació o la millora de les infraestructures i les xarxes viària i ferroviària, s’hi va afegir contemplar les potencials externalitats ambientalment negatives de l’activitat econòmica i endegar projectes de protecció dels espais naturals o per potenciar la mobilitat sostenible. També, i això fa un quart de segle encara va ser més innovador, s’hi va incloure l’objectiu que tot l’entorn mantingués condicions urbanes i fos habitable. Com que l’horitzó de l’estratègia és el 2025, d’alguna manera podem dir que entrem en la seva fase final. En el darrer balanç que hem fet, s’ha constatat que la majoria dels projectes s’estan desenvolupant segons el calendari previst i que els indicadors evolucionen positivament. La plataforma econòmica del delta del Llobregat creix amb noves naus i implantació de nova activitat, sobretot logística i comercial. Diferents projectes impacten positivament en la sostenibilitat gràcies al foment de les energies renovables per a l’autoconsum individual i comunitari. I s’accelera el procés de transformació de la Marina del Prat Vermell, on estan a punt d’iniciar-se les obres del Parc Central de la Marina. L’Estratègia delta del Llobregat és un bon exemple de cooperació entre administracions i operadors públics que aconsegueix revertir disfuncions que hipotecarien el seu futur com a tractor de l’activitat econòmica sostenible i de l’ocupació inclusiva. Un espai de treball de llarg recorregut que, sense fer soroll, és molt productiu. Felicitem-nos-en. Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB Article publicat al diari “Línia” el 12.12.22

Lluís Mijoler (El Prat): “Hi ha ‘processisme’ aeroportuari; l’ampliació no és possible”

Lluís Mijoler (El Prat): “Hi ha ‘processisme’ aeroportuari; l’ampliació no és possible”

L’alcalde del Prat de Llobregat ens rep a la Casa de l’Energia, un espai d’assessorament a la ciutadania en pro de la transició energètica. De fet, el primer que transmet energia és el mateix Lluís Mijoler, que parla convençut i defensa amb fermesa les seves idees. Ja no és aquell candidat de les últimes eleccions municipals que s’expressava calculadament cautelós davant el repte de rellevar l’històric Lluís Tejedor. Els tres anys i mig d’alcaldia es palpen en l’ambient. Entre les parets verdes d’un jardí vertical, el líder dels comuns al Prat fa bandera de la defensa del medi ambient i es mostra convençut que l’aeroport no es pot ampliar. “El partit no ha acabat”. Això ho va dir vostè la tarda que la ministra Sánchez anunciava la paralització del projecte d’ampliació de l’aeroport, ara fa un any. Des d’aleshores, diverses veus empresarials i polítiques han demanat que es reprengui l’ampliació de la infraestructura. El Parlament va aprovar dijous passat mateix una moció que instava el Govern a tirar-la endavant. Tem que en qualsevol moment es torni a reactivar aquest projecte? Si passa, passarà quan s’hagi de tramitar el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA), ja en la pròxima legislatura estatal. Ara hi ha moviments, el tema fa xup-xup, però més enllà del soroll… Res. Hi ha processisme aeroportuari. Els que s’ho imaginen, tot i ser conscients que no és possible, es pensen que poden treure’n rèdit polític. La realitat, però, no és que l’Ajuntament del Prat hagi dit que no, sinó que ha dit que no tota la ciutat del Prat, i les enquestes també indiquen que el país sencer hi està majoritàriament en contra. Europa també ens està dient que hem d’ampliar la protecció del Delta, cosa que és incompatible amb una ampliació de l’aeroport. El que calen, ja ho hem dit molts cops, són inversions per interconnectar els aeroports catalans. “Sembla que la natura només l’hem de protegir a la Cerdanya o a la Vall d’Aran” La protecció de la Ricarda és una línia vermella per a vostès. Fa pocs dies, el president de Pimec, Antonio Cañete, va proposar un ús independent de les pistes de l’aeroport per no afectar aquest espai natural. Què en pensa d’aquesta idea? Són alternatives, com quan nosaltres vam presentar diferents informes dient que, si realment calia aquest creixement, havia de ser a través de la interconnectivitat. El Port està treballant bé i està apostant per la intermodalitat del vaixell amb el ferrocarril per descarbonitzar les carreteres de camions. És curiós veure com el mateix govern de l’Estat, a l’altra banda del riu, pretén mantenir aquest increment de vols sense límit. Aquesta proposta de Pimec generaria més impacte als veïns de la zona en termes de soroll. I l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ens deia fa uns mesos en una entrevista que “el soroll és una línia vermella” per a ells. Aquí cadascú fa la seva guerra… Mirin: Andreu Mas-Colell va arribar a dir que potser una solució seria treure els veïns de Gavà Mar, expropiar aquella zona i fer soroll. Que hi passin els avions per sobre. Això ens sembla una bestiesa, oi? En canvi, no ens importa pensar que ens podem carregar uns espais naturals. Ningú es plantejaria fer això als Aiguamolls de l’Empordà o al Delta de l’Ebre, però aquí, com que és l’àrea metropolitana, endavant. Sembla que la natura només l’hem de protegir a la Cerdanya o a la Vall d’Aran. No, senyors, a l’àrea metropolitana també tenim l’obligació de protegir els espais naturals. “No ens enganyem, no ens hi oposem perquè siguem uns hippies que volen protegir uns ocells i uns bassals, ens hi oposem perquè no és necessària”. Això és el que va dir vostè el maig en una conferència en referència a l’ampliació de l’aeroport. Tot i això, fa un any, en el moment àlgid del serial, la defensa de la Ricarda ocupava la centralitat del debat. Fins i tot van portar la vicepresidenta Yolanda Díaz i l’alcaldessa Ada Colau a visitar-la. Quin és, llavors, l’argument de més pes per oposar-se a l’ampliació, el mediambiental o el logístic? Tots dos són igual d’importants. Perquè l’aeroport tingui una connectivitat internacional més gran hi ha altres infraestructures que es poden interconnectar a través de l’alta velocitat. No hi ha absolutament cap argument que es pugui donar a favor d’ampliar l’aeroport del Prat. No pots encabir una ampliació en un espai on no hi cap. L’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va dir l’altre dia que el debat de l’aeroport s’havia plantejat d’una manera errònia, com si fos la Ricarda contra l’aeroport, David contra Goliat, i va demanar entomar-ho “sense passions”. I Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, ens va comentar recentment que aquest debat havia estat “epidèrmic”. Què en pensa d’aquestes afirmacions? Balmón és un gran amic meu. Entenc el que diu. Evidentment que no es va abordar bé el debat, això ho vam dir des del principi. Molt encertadament, ara ell està dient que el debat ha de ser pausat, i s’ha de fer seriosament i amb temps. No podem decidir en tres mesos si ampliem o no un aeroport. I pel que fa a Viladecans, ells tenen un model diferent d’entendre el Delta del que tenim nosaltres. Ara que citàvem Balmón, el mes de març va anunciar que l’AMB vol impulsar un sistema de seguretat metropolità. Vostè creu que tenim un problema de seguretat actualment i, en tot cas, que aquesta qüestió ha de ser una prioritat, tenint en compte els mesos durs que ens esperen en clau social i econòmica? Crec que l’esquerra tenim un problema de discurs pel que fa a la seguretat. La dreta se sent molt còmoda amb aquest discurs; forma part del seu ADN. L’esquerra l’hem defugit. Que se’n parli em sembla molt bé, perquè l’esquerra té un model de seguretat. Crec que Balmón vol situar el debat de cara a unes municipals en les quals ja sabem que la dreta traurà aquest tema. Hem de millorar…