Marta Gumà, expresidenta de l’associació DEPANA.

Fes una breu presentació de la teva trajectòria curricular i professional.

L’any 2000 vaig començar el meu activisme a DEPANA entrant, com a voluntària, a formar part del grup contra el tràfic d’espècies amb diferents línies de treball (Projecte Attentio, Infozoos, Millora de la legislació en dret animal, Campanya “Dofins, no pallassos”, Campanya “Gossos al metro” i Contra la captura d’ocells fringíl·lids).

Amb el temps aquest grup va esdevenir l’actual àmbit de “Protecció i Defensa dels Animals”, del qual soc responsable.

Vaig formar part de la Junta Directiva de DEPANA i vaig assumir la presidència de l’entitat durant el període 2013-2021 (el març d’enguany ha finalitzat el meu mandat). Actualment, a part de l’àmbit de Protecció i Defensa dels Animals soc responsable de l’àrea d’Educació Ambiental.

Ens podries explicar què és DEPANA i quin és el seu principal objectiu?

DEPANA és una associació catalana nascuda l’any 1976, sense ànim de lucre, formada per ciutadans i ciutadanes, que actua per a la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural i per la protecció i defensa dels animals, alhora que promou la concepció globalitzadora dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes. Creiem que totes les persones tenim el dret a gaudir d’un medi saludable i viure en un territori divers i sostenible. Creiem que els animals són ésser sentents i que mereixen protecció i un tracte ètic. Som membres de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i també de la coalició europea ENDCAP (End Captivity).

Hi ha un departament o secció d’educació ambiental dins l’associació? Quines activitats o accions d’educació ambiental fa DEPANA? Quin és el principal missatge que es vol llançar a la ciutadania?

Sí, i tenim dos programes d’educació ambiental:

• “D’on venen les tortugues”, creat el 2013 i adreçat als escolars del 3r i 4t cicle d’EP i de tota l’ESO. Té la finalitat de conscienciar sobre la greu problemàtica associada al comerç d’animals silvestres exòtics i la importància de no tenir-los com a animals de companyia. S’incideix en què només gat i gos poden ocupar aquest lloc a les nostres llars.  Durant 1 h de taller dinàmic es pretén crear un espai de reflexió i debat al voltant de qüestions ètiques sobre què significa per a un animal exòtic viure en captivitat en una casa tota la seva vida, així com del greuge per a la biodiversitat que suposa l’abandonament d’aquests animals a la natura.
• “L’os bru, tresor dels Pirineus”, creat el 2018 i adreçat als escolars de la mateixa franja educativa que el programa l’anterior. Té l’objectiu de sensibilitzar els nostres escolars sobre la necessitat de conservar aquesta espècie tan amenaçada i emblemàtica de casa nostra. L’activitat, també en forma de taller que desenvolupem dins l’aula, és molt dinàmica i plena de recursos, on es planteja:
  • Com és un any a la vida d’un os?
  • Què és el que realment mengen?
  • Quants n’hi ha al Pirineu i per què és tan important la conservació d’aquesta espècie?
  • Realment és tan perillós com ens ho han fet creure fins ara?

Ambdós programes educatius tenen molt bona acollida a les escoles.

Creus que les aliances entre entitats socials i administracions públiques són importants per construir sinergies i arribar a un veritable desenvolupament sostenible?

Absolutament, ja que les entitats socials representem una bona part de la ciutadania que reclama canvis urgents i profunds quant als reptes que cal adoptar per a la preservació del planeta i assegurar que tinguem el dret a gaudir d’un entorn net i saludable. Lluites com la de l’emergència climàtica, desaccelerar el ritme creixent de l’extinció d’espècies animals i vegetals o avançar cap a un món que dispensi un tracte ètic a la resta d’espècies animals amb les quals compartim el planeta, són ara més que mai d’una importància cabdal si volem deixar un llegat d’esperança a les futures generacions. I això passa, ineludiblement, per apostar per un desenvolupament realment sostenible que es dugui a terme conjuntament amb les administracions públiques, que són les que tenen els instruments per aconseguir aquest propòsit. Establir un pont de diàleg i complicitat entre entitats i administració pública per intentar canviar i millorar el món és imprescindible.

A banda de les activitats educatives que s’ofereixen per a la ciutadania, com les del Compartim un Futur o les de DEPANA, què més creieu que cal per aconseguir un canvi d’hàbits significatiu?

Incrementar els valors de respecte, solidaritat, empatia i altruisme per part de tots els éssers humans. I per part dels governs, cal redreçar determinades legislacions i polítiques ambientals en matèries com la de gestió de residus (recordem que el plàstic és el càncer del nostre planeta), la conservació de la natura, la ramaderia intensiva, la protecció dels animals i un llarg etcètera.

Per acabar, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.

Escollir un únic desig és molt difícil però en aquesta línia diria: “Estimar i respectar el nostre planeta i tots els éssers vius que el conformen, com fem amb els nostres éssers estimats”.