Jordi Soler és graduat en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona (UB) i té un màster d’investigació en Salut Mental. Actualment és professor de Biologia i Geologia i d’Informàtica a l’Escola Augusta, una petita escola cooperativa de Barcelona. També treballa com a investigador predoctoral d’un grup de recerca de la UB dedicat a investigar les bases genètiques i ambientals dels trastorns mentals.
1. Al desembre de l’any passat vas programar l’activitat “Estirem el fil” amb el teu alumnat. Per quin motiu vas escollir aquesta activitat?
Durant el primer trimestre, a 1r d’ESO vam treballar una unitat sobre el canvi climàtic. En una de les sessions es va generar una discussió interessantíssima sobre l’impacte mediambiental de la producció de roba i la nostra responsabilitat com a consumidors i consumidores. Mentre que un petit grup d’alumnes opinava que el nostre consum de roba té conseqüències sobre el medi ambient, la gran majoria de la classe no ho compartia. De fet, la majoria de nens i nenes presumien de tenir un armari ben complet i de no haver de posar-se la mateixa samarreta durant dues setmanes.
Els arguments que utilitzaven unes i altres durant el debat no tenien gaire base científica, però veient l’interès en el tema vaig pensar que seria bona idea aprofundir-hi. Aleshores buscant recursos a la xarxa per tal de preparar les següents sessions, vaig topar amb el vostre taller.
2. Com vau continuar treballant el tema després de l’activitat presencial? Quantes assignatures diferents i professorat s’hi van implicar?
El taller va ser un èxit, ja que va fer que l’alumnat fos conscient, en la majoria de casos per primera vegada, de les conseqüències ambientals i socials del seu propi consum de roba. Quants quilòmetres han recorregut els mitjons de l’Arnau per arribar als seus peus? Quants litres d’aigua s’han utilitzat per fer els texans de la Laia? En quines condicions treballen les persones que han fabricat les sabates de la Martina? La gran majoria d’alumnes mai s’havien fet aquestes preguntes ni s’havien plantejat com és el procés de producció d’un jersei o d’un pijama, i van descobrir que la roba que vestim té una petjada ecològica i social molt important. En sessions posteriors vam seguir aprofundint en aquest tema i les discussions i debats que es van generar van ser molt més rics, ja que tot i que seguia havent-hi opinions de tot tipus, incorporaven arguments científics i eticosocials.
A banda, vaig pensar que seria bona idea aprofitar aquest interès de l’alumnat per tal de promoure alguna acció que contribuís a seguir desenvolupant la seva consciència crítica i la de la resta de l’alumnat del centre. Per tal de materialitzar aquesta idea vaig aliar-me amb les professores de Plàstica, l’Erika Palop, i de Català, la Jara de Tomás. La primera idea que vam tenir va ser organitzar un mercat d’intercanvi de roba al centre, però no ho vam poder tirar endavant a causa de les mesures per la covid-19, i finalment vam decidir promoure el desenvolupament d’aquesta consciència des d’una vessant artística.
D’una banda, a l’assignatura de Plàstica l’alumnat va elaborar peces de roba a través de l’upcyling, que és una tendència que consisteix a donar un nou ús a peces de roba que ja no es fan servir i, així, evitar comprar-ne de noves. L’alumnat va agafar peces velles i les va retocar per fer-les més atractives: les va pintar, les va retallar, hi va cosir botons i altres pedaços de tela, etc.
D’altra banda, a l’assignatura de Català es va proposar a l’alumnat la creació d’una petita actuació artística per ajudar a sensibilitzar la resta d’alumnat de l’escola sobre la responsabilitat que tenim com a consumidors i consumidores. L’alumnat va crear l’actuació amb l’ajuda de l’actor Raül Tortosa i l’actriu Núria Florensa, i es va representar per a la resta de l’escola el dia de Sant Jordi. A través de l’expressió corporal, van representar diferents escenes relacionades amb el procés de producció i consum de roba: l’explotació laboral, la contaminació de l’aigua, l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a causa del transport i l’acumulació i incineració de residus tèxtils.
3.Quina ha sigut la implicació de l’alumnat? Quina creus que és la clau perquè l’alumnat se senti motivat per dur a terme un projecte educatiu?
Des de l’inici, la implicació de l’alumnat ha estat total, tant a les classes de Biologia com a les de Plàstica i Català. Pel que fa a la motivació, no soc expert i no puc donar una resposta generalitzable a altres centres o grups. En el cas concret d’aquest projecte, crec que una de les claus que ha afavorit la motivació i participació de tot l’alumnat és que és un projecte que parteix d’un conflicte que qualsevol persona pot tenir (he de canviar els meus hàbits de consum per fer front al canvi climàtic?). A banda, des del primer moment l’alumnat va fer-se seu el projecte i va intervenir en la presa de decisions en moltes de les activitats. També crec que visibilitzar l’aprenentatge, en aquest cas a través d’una actuació el dia de Sant Jordi, va fer que l’alumnat tingués un interès especial a fer les coses ben fetes.
4. Com creus que des dels programes educatius de les administracions públiques podem provocar un canvi d’hàbits real i transformador per a la ciutadania?
Les escoles estem envoltades d’espais i programes educatius públics de qualitat (escoles, universitats, museus, clubs esportius, biblioteques, teatres, etc.) que contribueixen a augmentar la diversitat i la riquesa d’oportunitats d’aprenentatge de l’alumnat, i des del meu punt de vista, crec que ho hem d’aprofitar. Sense anar més lluny, en aquest mateix projecte hi heu participat vosaltres i dos serveis municipals: el punt JIP del districte de Sarrià-Sant Gervasi i l’Espai Jove Casa Sagnier A més, també hi han participat un actor i una actriu. I no oblideu que ha estat un projecte que hem anat elaborant sobre la marxa! Imagineu-vos la diversitat de projectes que podríem dur a terme si forméssim part d’una xarxa on totes aquestes entitats i programes estiguéssim ben connectats.
D’una banda, treballar de costat amb altres espais educatius contribueix a millorar la cohesió social i la participació dins el territori i afavoreix un aprenentatge més personalitzat, que dona resposta a les diferents necessitats educatives del territori. A més, hem de ser conscients que infants i joves no només aprenen a l’escola, sinó que també ho fan després de l’horari escolar i en caps de setmana. Per això, penso que impulsar ecosistemes locals d’aprenentatge de qualitat, on les escoles estiguin connectades amb altres espais i entitats educatives, permetria fer front a algunes de les desigualtats educatives que existeixen al territori.
5. Sempre fem la mateixa pregunta a tots els nostres entrevistats: quin és el teu desig ambiental per a les properes generacions?
Fa uns dies vaig seguir una conversa molt interessant organitzada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona sobre la relació entre ciència i política, en què es va fer evident que les persones que prenen les decisions respecte a les polítiques ambientals tenen molt pocs coneixements sobre ciència. En aquest sentit, com a professor de ciències, m’agradaria que les generacions de joves que ara estan estudiant i que d’aquí uns anys tindran càrrecs de responsabilitat en empreses i institucions puguin desenvolupar una competència científica prou sòlida per comprendre la gravetat de la crisi climàtica que estem vivint i que siguin capaços de prendre decisions valentes en favor de la justícia ambiental i social. Per això, el meu desig ambiental és que tots els infants i joves del mon tinguin accés a una educació mediambiental de qualitat.
