PRESENTACIÓ:

Soc pedagoga, excursionista de muntanya, corredora i em dedico a difondre l’ApS.

He estat educadora de lleure, mestra d’educació especial, formadora de monitors, animadores i dirigents associatius. He treballat a l’escola, a l’administració pública, a la universitat i al moviment associatiu, sector en què he passat més de trenta anys com a voluntària o professional.

Al llarg del temps he dissenyat, dinamitzat i avaluat programes i materials didàctics d’educació en el lleure i educació per a la ciutadania, així com cursos, jornades i activitats de formació, sobretot en l’àmbit de l’educació no formal i de l’ApS. Soc fundadora de la Red Española de Aprendizaje-Servicio i formo part de la seva Junta Directiva. També formo part del Centro Promotor de Aprendizaje Servicio  de Catalunya; de la Fundación Zerbikas del País Basc i de la Red Iberoamericana de Aprendizaje-Servicio. He estat col·laborant 4 anys com a professora d’ESADE. El 2008 vaig ser escollida emprenedora social de Ashoka per promoure i difondre l’ApS a Espanya, que és l’eix actual de la meva vida professional.

Per què l’ApS és una metodologia interessant per a projectes educatius?

L’aprenentatge servei (ApS) és una manera d’aprendre fent un servei a la comunitat. Uneix dos conceptes habitualment divorciats en l’imaginari col·lectiu: el concepte d’èxit educatiu i el concepte de compromís social perquè mostra que es pot aprendre molt quan es du a terme una acció solidària, quan s’intenta resoldre algun problema a l’entorn.

En la situació actual, en què ens plantegem que la vella societat ja no serveix i cal construir-ne una de nova, l’aprenentatge servei funciona més que mai com una brúixola educativa, que orienta el talent dels nois i noies vers el bé comú:

• Il·lumina la funció social de l’educació, que no és altra que canviar el món.
• Col·loca el compromís amb la societat de manera explícita al cor del procés educatiu dels infants.
• Emfatitza i entrena els aprenentatges relacionals, el pensament crític, la generositat i la solidaritat.

Els nens i nenes no són el futur de la societat, ja són societat. No són futurs ciutadans, ja són ciutadans. Els hem de protegir, perquè són vulnerables i dependents, però també acostumar-los a la generositat.

Fomentar la generositat implica que, en algun moment de la infància o l’adolescència, cal aixecar els ulls del melic i mirar l’entorn per veure qui pateix, qui està lluny del benestar, qui està sol, qui està amenaçat…

Els nens i les nenes tenen dret a ser educats en la generositat. Tenen dret a contribuir a millorar la societat, a fer d’aquest món un lloc més fraternal i més habitable.

No podem negar-los aquest dret, la supervivència de la humanitat estaria en perill. La fraternitat no pot esperar.

I concretament, per què són especialment interessants els projectes ApS sobre el medi ambient? 

L’aprenentatge servei no utilitza el medi ambient únicament com a escenari motivador de l’educació —que també, és clar—, sinó que el converteix en finalitat, ja que els nois i les noies s’impliquen, “s’embruten les mans”, per aconseguir canvis tangibles en benefici de tothom.

D’aquesta manera, amb aquests projectes es mira de passar de la sensibilització al compromís, duent a terme alguna acció pràctica de millora de l’entorn: neteja, reforestació, senyalització, denúncia, divulgació… Per petita que sigui aquesta acció de millora, té la virtut de mostrar que els canvis són possibles.

Quins creus que són els reptes més grans a l’entorn metropolità per implementar projectes ApS ambientals?

La implementació de projectes ApS de qualsevol mena (ambientals, socials, culturals, de cooperació…) requereix un ecosistema de suport: reconeixement, xarxes, formació, investigació, finançament, difusió… però crec que en aquest moment cal posar el focus en l’enfortiment de les xarxes que els sostenen.

Els centres educatius no poden emprendre en solitari la majoria de projectes ApS. I, si poguessin, tampoc aquesta seria la millor opció, perquè per aconseguir un bon impacte calen aliances i companys de viatge: associacions, entitats de lleure, grups ambientals… tot el ventall d’agents que, junt amb les escoles i instituts, tiren endavant els projectes.

Tinguem en compte que els projectes ApS no són únicament educatius. No interessen solament als educadors i educadores. Són també projectes de desenvolupament comunitari, perquè l’ApS és una eina doble: educativa i social al mateix temps.

Enfortir les xarxes socials que comparteixen projectes ApS pot voler dir moltes coses: facilitar temps de dedicació, visibilitzar les aliances i els actors que les integren, posar a disposició recursos organitzatius, materials, econòmics.

Quin parell de projectes ApS ambiental destacaries en l’entorn metropolità ? 

Afortunadament comptem amb molts exemples magnífics, però jo potser destacaria dues experiències:

• Els projectes de la Fundació Els Tres Turons amb l’Escola Font d’en Fargues. Ambdues institucions comparteixen no solament la finalitat mediambiental de protecció de la serra de Collserola sinó també la finalitat de millorar la integració i la relació entre dos col·lectius: infants de primària i joves que pateixen malaltia mental.

Han fet molts projectes junts. Posats a destacar-ne un, #CactusExperience, dut a terme durant la pandèmia, va obtenir un dels Premis Aprenentatge Servei 2020. Els joves estudiants de jardineria de la fundació van ajudar els nens i nenes de l’escola a germinar cactus a casa durant el confinament. Els van aportar un suport emocional i els van oferir la possibilitat de tancar l’etapa escolar a primària creant tots plegats un jardí memorial que servirà per recordar la pandèmia que va sacsejar el món la primavera del 2020.

• Els projectes de Ciència Ciutadana a les Escoles, on equips d’investigadors es posen en contacte i demanen col·laboració joves de secundària per recopilar dades i ajudar-los en les seves investigacions. En aquest cas, el servei a la comunitat que fan els estudiants és d’ajuda directa als científics i centres de recerca en la seva tasca.

S’han fet ja un munt d’experiències i sobre temes ben diversos: la flora urbana i les al·lèrgies, els llocs de cria del mosquit tigre, els camins escolars i la millora de la mobilitat, la presència de residus plàstics al litoral, la qualitat d’un riu…

Quins són els reptes principals que tenim en l’àmbit de la sostenibilitat actualment?

A gran escala, crec que el repte principal és identificar i assumir que el maltractament a la naturalesa i el deteriorament del medi ambient formen part integrant d’un sistema econòmic i social extractiu i injust, que busca el creixement econòmic per sobre de tota la resta, prioritzant el benefici privat sobre el benefici col·lectiu, a costa de malbaratar els recursos i depredar l’entorn…

Però identificar on rau la causa del problema no serà suficient si no s’acompanya de la voluntat i compromís de canviar el sistema que el provoca, prenent mesures econòmiques, fiscals, socials, polítiques… en la línia de construir una altra escala de valors.

A més petita escala, crec que el repte de la ciutadania és passar de la sensibilització al compromís cívic: canviar els hàbits, assumir que no hem de viure esclaus del consum, reeducar-nos en la perseverança i l’esforç. Amb mandra i comandament a distància no es fa la revolució.

Quines 3 o 5 paraules triaries per definir ApS o encoratjar un centre a fer projectes amb la metodologia ApS?

Ciutadania

Compromís

Fraternitat

Per animar un centre educatiu o entitat social intentar fer un projecte ApS jo només els hi demanaria que coneguessin algun d’aquests projectes i que escoltessin els alumnes i docents que l’han protagonitzat. Res millor que el testimoni directe.

Expressa un desig ambiental per a les generacions futures. 

Estendre i normalitzar la consciència i convicció que el planeta és la casa comuna de la humanitat, el nostre tresor i la nostra supervivència.