ÀGORA DE L’ÀREA D’ECOLOGIA: VISITA AL DIPÒSIT CLAUSURAT DE LA VALL D’EN JOAN

El passat 27 de maig, tota l’Àrea d’Ecologia de l’AMB va fer una visita guiada al dipòsit clausurat de la Vall d’en Joan, en el marc de les àgores que periòdicament s’organitzen per tenir coneixement dels diferents projectes que es lideren i coordinen des d’aquesta àrea.

La visita va iniciar-se en un dels miradors, des d’on es va fer una presentació de l’espai, amb vista panoràmica al dipòsit restaurat. Seguidament, es va fer un recorregut per les diferents terrasses de l’espai per anar veient les actuacions de restauració realitzades. Voleu saber el que vam aprendre?

Vista panoràmica del dipòsit clausurat des del mirador

Aquest dipòsit té una superfície de 64 hectàrees i es troba situat dins la zona protegida del massís del Garraf. És un espai d’interès geològic i forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), de la Xarxa Natura 2000.

Es va posar en marxa l’any 1974 i durant més de 30 anys s’hi van anar acumulant residus: un total de 26.676 milers de tones. Això ha comportat que, en alguns punts de la vall, s’hi acumuli una capa de residus de fins a 100 m d’alçada!

L’any 2006 es va clausurar i, a partir d’aquell moment, es va iniciar una nova etapa de la història ambiental a l’àrea metropolitana de Barcelona. A la publicació titulada “El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan: tres dècades de gestió de residus municipals a l’àrea metropolitana de Barcelona 1974-1996” trobareu més informació sobre els seus orígens i la gestió que s’hi va dur a terme.

Al 2019 es va iniciar l’avaluació d’impacte ambiental del projecte de segellament i de les actuacions complementàries a l’abocador. Els resultats principals de l’avaluació van ser que és un espai amb uns valors ambientals molt elevats (l’avifauna i l’hàbitat d’espai obert) i que calia millorar el projecte de restauració ambiental previ, amb la incorporació de condicions addicionals encaminades a reforçar-ne els valors ecològics. A més, es van identificar les administracions referents per tal de fer una col·laboració més directe.

Al novembre del 2019 es va fer una sembrada dels prats a les zones planes i una hidrosembrada dels talussos. A la primavera del 2020 s’hi va començar a observar una bona quantitat d’invertebrats, que van actuar com a reclam alimentari per a una important varietat d’ocells. Com a exemple, s’hi van veure 11 individus de xoriguer comú caçant simultàniament sobre els herbassars restaurats de la primera fase. A principis d’estiu del 2020 ja es podia considerar un espai funcional des d’un punt de vista ecològic, amb unes cadenes tròfiques ben constituïdes.

Treballadors de l’Àrea d’Ecologia durant la visita del 27 de maig

A més, aquesta àrea és una zona preferent de caça d’una parella d’àligues cuabarrades, una espècie catalogada com a amenaçada a tot l’Estat. Per aquest motiu, el projecte ha incorporat noves mesures, amb l’objectiu de millorar l’hàbitat per al conill i la perdiu, que són les preses predilectes de l’àliga cuabarrada als prats mediterranis. Concretament, s’han construït dues vedrunes (munt de rocs arrenglerats que serveixen com a refugi a conills), ubicades en llocs estratègics. Properament se’n construiran d’altres. A més, s’ha tingut en compte l’alimentació dels conills a l’hora d’escollir les llavors de les sembres dels prats.

Imatges de les vedrunes

Tot i aquests bons resultats, el projecte ha tingut molts reptes, un dels quals ha estat la manca de terra vegetal. Aquesta terra és molt important, ja que conté el banc de llavors locals i és el suport per al desenvolupament de la vegetació. La solució final va ser crear un tecnosòl a partir d’una barreja adequada de terra d’excavació, esmena orgànica (material format per 45 % de matèria orgànica resultat de la digestió anaeròbica de la fracció orgànica dels residus municipals procedent de l’Ecoparc de Montcada i Reixac) i material estructurant (en aquest cas, palla, per la seva capacitat d’esponjament, pel seu contingut de cel·lulosa i lignina i per l’aportació de llavors de cereals).

Un cop creat el tecnosòl es van haver de dur a terme una sèrie d’actuacions específiques en funció del terreny i el pendent, tant als prats com als talussos, per tal d’accelerar el procés de creació del sòl, el qual havia de passar de ser un substrat inert a un substrat microbiològicament actiu per iniciar-se els processos de degradació de la matèria orgànica i el cicle dels nutrients.

A més d’aquestes actuacions, el projecte preveu l’execució de quatre noves basses naturalitzades per a la fauna local. S’ha observat la parella d’àligues cuabarrades banyar-se en una d’elles! De l’antiga restauració, hi ha dues basses on s’ha vist una alta presència d’amfibis, papallones i diferents espècies d’aus i que en un futur es naturalitzaran també.

Imatges de les basses naturalitzades amb presència d’amfibis (granotes verdes)

T’agradaria saber més sobre aquest espai? Ben aviat el Compartim un Futur tornarà a oferir-hi visites guiades després d’aquesta pausa per a l’execució de les obres!