El 20 de novembre és el Dia Universal de la Infància, declarat per l’ONU el 1954, en commemoració de l’aprovació de la Declaració dels Drets del Nen l’any 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989.
A causa de les accions humanes del present, els infants es trobaran amb un escenari complex. Podem fer alguna cosa per millorar el seu futur?
La resposta és: “sí, treballar per acomplir els diferents objectius per al desenvolupament sostenible (ODS)”, ja que el desenvolupament sostenible és el que satisfà les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures a satisfer les seves.
Aquest concepte va néixer el 1987 amb la publicació de l’Informe Brundtland, que alerta sobre les possibles conseqüències negatives amb relació al medi ambient del creixement econòmic i la globalització i hi busca alternatives i possibles solucions. És a dir, l’objectiu és considerar no només el desenvolupament econòmic, sinó també l’ecològic i el social.
Aquests objectius són una crida a l’acció mundial per lluitar per la igualtat d’oportunitats i afrontar els grans reptes de la humanitat. D’aquesta manera, podem viure tenint en compte els límits planetaris.
Els principals reptes que afronta la humanitat avui dia són la crisi climàtica i de biodiversitat, la desigualtat i la fam. Cal afrontar-los des d’una perspectiva global que garanteixi el progrés social, l’equilibri ambiental i un creixement econòmic sa.
Societat i natura estan vinculades i formen part del mateix sistema. Hem de tenir en compte que per viure dins els límits planetaris cal fer les coses d’una altra manera, promoure un canvi d’hàbits. Per això és tan important l’educació. Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona optem per l’educació com a eina primordial per integrar uns nous hàbits ambientals i de consum, més alineats amb les necessitats de la societat i la salut del planeta. Les generacions futures són clau per assolir aquests reptes.
Fins i tot, cal valorar el decreixement com una opció per assolir transformacions col·lectives reals i col·laboratives: compartir l’energia o reutilitzar l’aigua, pensar que menys és més amb relació als residus, fer un ús sostenible del transport i altres accions.
