Són uns equips que utilitzen sensors d’espectrometria (que combinen l’ús de llum infraroja i visible) per identificar la composició dels residus, és a dir, de quin material estan fets, amb l’objectiu de separar-los i classificar-los perquè puguin reciclar-se posteriorment. Aquests dispositius són part d’un sistema de separació automatitzada que busca la millora de l’eficiència en la tasca de recuperació de materials reciclables.
On els podem trobar?
Els separadors els podem trobar als ecoparcs (plantes que tracten els residus de la fracció resta) i a les plantes de triatge d’envasos (tracten els residus procedents del contenidor groc), principalment.
Quins tipus de materials pot classificar un separador òptic:
Hi ha separadors òptics per a molts tipus de materials com vidre, paper, fusta, etc., però els més habituals a les instal·lacions metropolitanes són els que separen els diferents tipus de plàstics, com ara:
- PET (per exemple, ampolles d’aigua)
- PEAD (per exemple, envasos de detergent)
- Plàstic mixt (resta d’envasos)
- Brics
Com funcionen?
La funció dels separadors és identificar i separar materials específics basant-se en les seves propietats òptiques. En el cas dels ecoparcs i plantes de triatge de l’àera metropolitana, separen plàstics depenent del material del qual estan compostos mitjançant sensors i càmeres que escanegen els residus.
- Alimentació de residus: els residus avancen per una cinta transportadora.
- Escaneig òptic: els residus són escanejats pels sensors òptics d’espectrometria, que combinen l’ús de llum infraroja i llum visible per identificar la composició del material.
- Reconeixement i classificació: segons les dades recopilades pel sensor òptic i la programació d’aquest, se separen els diferents tipus de materials.
- Activació dels mecanismes de separació: un cop identificats els materials per separar, s’activen uns bufadors amb aire comprimit que expulsen el producte de la cinta transportadora.
- Processament: els materials separats es transporten a zones d’emmagatzematge i es premsen per tal de reduir-ne el volum. S’acaben obtenint unes bales que s’enviaran a empreses de reciclatge.
Què podem fer nosaltres perquè aquestes màquines siguin més eficients?
Tot i que els separadors òptics són màquines automatitzades que gairebé sempre estan en funcionament i que separen molta quantitat de material, cadascun de nosaltres podem contribuir perquè aquestes màquines siguin més eficients:
- El primer que cal fer és reduir la quantitat de residus que generem. Això permetrà que no hi hagi tanta acumulació de residus a les cintes transportadores i, per tant, els sensors podran separar els residus de manera més acurada.
- Eliminar les restes de matèria orgànica dels envasos, ja que la matèria orgànica dificulta l’escaneig. No és necessari fer una neteja exhaustiva dels envasos; retirant les restes de menjar amb un tovalló o utilitzant poca quantitat d’aigua és suficient.
- Separar correctament els residus a casa nostra. Si a les instal·lacions hi arriben envasos barrejats amb altres residus, els separadors òptics tindran moltes més complicacions per poder llegir la composició dels residus i separar-los. Aquest fet és especialment important en el cas de la matèria orgànica. Si els envasos estan barrejats amb matèria orgànica, a més de dificultar la separació, el material recuperat final tindrà una qualitat molt més baixa, ja que estarà tacat de matèria orgànica i tindrà un preu de mercat inferior.
- Buidar els líquids de l’interior de les ampolles. Si l’envàs encara conté líquid, pesarà més, i els bufadors no tindran prou força per poder-los separar de la cinta.
- Comprimir els envasos per tal que ocupin menys espai.
- Retirar, si és possible, l’etiqueta dels envasos. Si l’etiqueta dels envasos ocupa més d’una tercera part d’aquests, el sensor difícilment podrà detectar la composició del residu i no el podrà separar.
- No comprar envasos negres. Els sensors òptics no poden llegir els envasos de color negre i no els podran separar!
- Recorda que en el cas d’envasos que encara continguin gas (per exemple, els desodorants d’esprai que no s’han gastat del tot), cal portar-los a la deixalleria. Si encara són plens i entren a la instal·lació, podrien provocar un incendi.
Malgrat aquestes recomanacions, tingues en compte sempre que el millor residu és el que no es produeix! I que la separació correcta dels residus generats a casa a través de la recollida selectiva permet que es gestionin en plantes de tractament i reciclatge adequades, cosa que augmenta la seva eficiència de recuperació i millora la qualitat del producte recuperat.
Si tens interès a visitar un planta de tractament de residus, fes una reserva! Pots omplir el formulari de contacte o posar-te en contacte directament amb la Central de Reserves al 93 238 93 51, o bé enviar un correu electrònic a reserves.compartim@amb.cat.