Foto de portada: Grup de voluntaris per retirar seneci al dipòsit controlat de la Vall de Joan durant la jornada del 2 de març.

El dissabte 2 de març, un grup de 21 voluntaris van participar en la retirada de seneci (Senecio pterophorus), una planta arbustiva exòtica invasora, al dipòsit controlat de la Vall de Joan, antic abocador clausurat des del 2006 que actualment es troba en un procés de restauració molt avançat. Aquest voluntariat s’ha organitzat amb la col·laboració de l’AMB i el Parc del Garraf de la Diputació de la Barcelona.

Enguany ha estat el tercer any consecutiu que es participa en la retirada d’aquesta espècie. Es tracta d’una planta exòtica invasora procedent de Sud-àfrica que competeix ecològicament amb una d’autòctona, l’olivarda (Dittrichia viscosa), i que, a més, és tòxica per als animals de pastura, entre d’altres. Es creu que el seu origen rau en la importació de la llana del país africà cap a les fàbriques tèxtils de Catalunya. Probablement les llavors van ser dispersades per mitjà de les aigües de rentatge pels rius del Vallès fins arribar al riu Besòs, i des d’allà a tot el territori català.

La jornada es va dividir en tres fases: la primera des d’un dels miradors en què es va fer una explicació breu de la història de l’abocador, la seva clausura, el procés de restauració i la importància ecològica d’aquest enclavament a dia d’avui; la segona per presentar la planta invasora, la seva biologia i les característiques per identificar-la, i la tercera per retirar-ne, en dos grups diferenciats i per zones, els exemplars d’aquesta espècie.

En total, es van extreure 58 bosses de mida industrial de seneci. La major part dels individus d’aquesta espècie es trobaven a l’espai on no s’havia retirat anteriorment. En el cas on s’havia retirat l’any passat, s’hi va fer una repassada i es va observar com la presència d’aquesta espècie era molt menor, la qual cosa indicava que aquesta actuació era molt adequada i que possiblement s’aconseguirà controlar-la. Tot i això, no es van arribar a netejar completament tots els prats. Tenint en compte l’èxit de la convocatòria i la bona valoració de les persones que hi van participar, possiblement es tornarà a promoure una altra jornada per poder completar la resta de zones afectades.

Els voluntaris van valorar l’activitat molt positivament (4,47/5) i van identificar la tasca realitzada com a interessant i útil. El 70 % dels participants van considerar que un dels aspectes més positius va ser conèixer la història del dipòsit i el posterior projecte de renaturalització que l’AMB està duent a terme.

La jornada va comptar amb un convidat molt especial, Joan Pino, doctor en Biologia, catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del CREAF des de l’any 2019. El CREAF participa, a través d’un conveni amb l’AMB, en la millora de l’hàbitat de prat del dipòsit. Pino coneix de primera mà la importància d’aquest espai per a les espècies d’ambient agrícola i de prats, la població de les quals ha patit una davallada del 34 % en els darrers 20 anys a Catalunya.

Des del Compartim un Futur li fem unes preguntes sobre la gestió d’aquest espai.

• Quin seria l’efecte del seneci en aquest espai si no es controlés?

D’una banda comportaria un emmatollament (transformació a matollar) de l’espai que volem mantenir com a pastura. D’altra banda, els senecis acostumen a tenir substàncies desagradables per als herbívors, fins i tot tòxiques, com en el cas de S. inaequidens. Això podria donar un avantatge davant les espècies natives. El resultat, per tant, seria del tot indesitjable: un matollar com n’hi ha tants al Garraf, però dominat per una espècie exòtica.

• Quines altres espècies invasores és important controlar?

En principi, totes les altres observades (dels gèneres Artemisia, Conyza, etc.) són espècies que aniran disminuint a mesura que la pastura es vagi consolidant. Potser caldria vigilar-ne altres de perennes, com crassulàcies ornamentals (dels gèneres Opuntia i Cylindropuntia) o altres del gènere Senecio (S. angulatus, especialment). 

• Per què és important recuperar aquest espai com un prat o un herbassar?

Perquè són hàbitats especialment escassos i interessants per a la biodiversitat. Les pastures extensives (dependents de ramats que les exploten) són importantíssimes per a molts ocells, rèptils, insectes i mamífers, alguns d’estrictament protegits i en franca regressió (el cas de la perdiu i de la cuabarrada, però també d’altres ocells del gènere Lanius o rèptils com el llangardaix ocel·lat).

• És possible promoure una restauració ecològica a sobre d’un dipòsit controlat de residus?

Sí, encara més si es tracta de comunitats herbàcies, amb poca profunditat d’arrels. Cal treballar a fons la restauració dels horitzons orgànics del sòl i establir un règim adequat de pastura o sega.

• Com imagines el dipòsit controlat de la Vall de Joan d’aquí a 50 anys?

Com un ecosistema totalment restaurat per bé que situat sobre una instal·lació totalment antròpica (una mena de “tecnoecosistema”), dominat per comunitats herbàcies que recordin les d’aquells altiplans de les serralades mediterrànies litorals calcàries (Prades, Llaberia, Colldejou), molt ric en biodiversitat com a resultat de la pastura secular amb ovelles i cabres; especialment indicat per a moltes espècies de rapinyaires escasses a Catalunya però presents en aquestes serres (àliga cuabarrada, duc, etc.) i amb hàbitats puntuals (punts d’aigua, munts de roca) que permetin també la proliferació d’altres organismes.