1. Explica breument la teva formació i trajectòria professional.
Soc enginyera agrònoma especialitzada en gestió ambiental.
He treballat tant en l’empresa privada com en l’administració pública, cosa que m’ha aportat una àmplia visió de la gestió del cicle integral de l’aigua.
A l’AMB col·laboro en l’equip de la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua, principalment en projectes transversals de la Direcció, com el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA), en els projectes per a l’impuls de la reutilització d’aigua regenerada, i en els que estan relacionats amb recursos hídrics alternatius.
2. Just ara fa un any que es va aprovar el PECIA, amb horitzó 2050. Quins són els principals objectius d’aquest pla i quines actuacions en destacaries?
El PECIA dona una visió de conjunt del funcionament actual del cicle integral de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona. Analitza quines són les fonts de subministrament que avui dia abasteixen el territori metropolità, quines demandes d’aigua es produeixen, com els diferents sistemes les relacionen i de quina manera es gestionen.
A partir d’aquesta diagnosi, s’identifiquen els dèficits que es projectarien en un horitzó 2050 si se seguís amb el mateix model de gestió. I, a partir d’aquí, el PECIA proposa un seguit de línies estratègiques de treball en pro de l’augment de la sostenibilitat, la resiliència i l’eficiència del cicle integral de l’aigua, així com de la millora de la qualitat de les masses d’aigua… amb l’objectiu d’arribar a un horitzó 2050 en el qual es garanteixi aigua en quantitat i qualitat a tot el territori metropolità.
El PECIA pretén disposar d’una visió de tot el cicle integral de l’aigua, que permeti a l’AMB prendre part en la planificació estratègica en l’àmbit metropolità en el que fa referència a la gestió del cicle integral de l’aigua i dins de les seves competències, detallades en la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i amb ple respecte de l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya i dels municipis.
És important destacar la vessant participativa que ha tingut el PECIA, acompanyada per l’encaix territorial i el consens dels municipis metropolitans. Durant el procés d’obertura del Pla, ha estat cabdal donar a conèixer el contingut del PECIA i involucrar el màxim nombre d’actors possible en l’aportació de comentaris, no únicament participants de perfil tècnic, sinó també de la ciutadania. Per això, durant el 2021 es va dur a terme un extens procés de consulta, amb la realització de 57 sessions de treball i la participació de gairebé 1.200 persones.
D’altra banda, tota la documentació relacionada està disponible a la pàgina web www.pecia.cat.
Cal agrair la feina de l’equip “d’aigües” de Barcelona Regional, que va redactar el PECIA i va ser clau per assolir l’èxit estratègic del Pla.
3. Una d’aquestes actuacions és l’increment de producció d’aigua regenerada, una mesura essencial en la situació crítica de sequera en la qual ens trobem. Ens podries explicar breument què és, quins són els seus usos i per què és tan important continuar treballant en aquesta direcció?
L’aigua regenerada és un recurs procedent d’aigües tractades en estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), que ha passat per processos addicionals de tractament (tractament de regeneració), que garanteixen la qualitat òptima perquè pugui ser reutilitzada per a usos industrials, municipals, recreatius, agrícoles i ambientals, així com per a la recàrrega d’aqüífers.
Es tracta d’un recurs estratègic que s’ha potenciat en el cicle de l’aigua metropolità en els darrers anys, principalment a causa de l’escassetat dels recursos convencionals. La utilització d’aquestes aigües suposa l’alliberament de recursos convencionals d’aigua potable i una millor adequació a la qualitat d’aigua demanada, fet que augmenta la resiliència del sistema i la garantia de subministrament enfront de les sequeres i d’altres fenòmens que poden alterar l’explotació normal de les fonts d’aquests recursos.
D’altra banda, en l’àmbit metropolità la regeneració pot ser un vector de millora de la qualitat ambiental dels sistemes hidrològics.
La reutilització d’aigua en el territori metropolità s’ha incrementat en els darrers anys de 3,8 hm3/any (2018) a més de 60 hm3/any (2023), xifra que suposa un increment de 16 vegades en sis anys. Aquest volum és equivalent al 27 % del consum anual d’aigua potable de tot el territori metropolità.
Amb els projectes de subministrament d’aigua regenerada que s’estan desenvolupant actualment es preveu arribar a un volum d’aigua reutilitzada d’aproximadament 115 hm3/any en l’horitzó 2050.
Actualment, des de fa més d’un any, l’ús més estratègic és la reutilització indirecta com a recurs prepotable, que consisteix a enviar l’aigua regenerada de l’ERA del Prat aigües amunt del riu Llobregat, fins a l’altura de l’assut de Molins de Rei, on es barreja amb el cabal circulant del riu i uns quilòmetres més avall és captada per l’ETAP de Sant Joan Despí com a recurs prepotable.
Els avantatges principals d’aquest recurs local són la garantia i el control, ja que deriva d’un cabal continu d’aigües residuals (força uniforme en el temps), i que es pot generar a demanda.
4. Quin paper creus que té l’educació ambiental per fer front a l’acceptació social de l’aigua regenerada? Quines mesures en clau educativa creus que s’haurien de reforçar?
En primer lloc, crec que la tasca de l’educació ambiental és clau per tal de difondre coneixement i conscienciació entorn del cicle de l’aigua, i per decomptat de l’aigua regenerada. Penso que és una “carrera de fons” en activitats adreçades a infants i un esprint (molt necessari!) en activitats adreçades a persones adultes.
Amb relació a l’aigua regenerada, es podria plantejar buscar un nom més comunicatiu. Aquí utilitzem el terme que estableix el RD1620/2007: “aigua regenerada”, però conceptualment no és gaire atractiu per al públic de carrer. A San Francisco, per exemple, parlen de “pure water” o “purified water”. A Singapur parlen de “new water”. Potser aquí hi hauríem de rumiar…
També seria interessant integrar la vessant participativa en els projectes de reutilització, per tal de construir la reutilització des d’una òptica més àmplia i amb més acceptació social.
En definitiva, totes les accions educatives que es fan al voltant de l’aigua regenerada, els missatges que es comuniquen, els espais triats per fer-ho… tots els aspectes al voltant d’una formació poden ajudar que tingui més bona rebuda.
5. Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.
El meu desig és que les generacions futures puguin viure i créixer de manera sostenible, gaudint dels recursos naturals de l’entorn, sabent-los respectar, cuidar i millorar.
Fa uns dies, jugant en un parc infantil en què hi ha una font d’aigua amb polsador, hi havia uns infants que deien a uns altres: “només es pot polsar una vegada, que estem en sequera!”. Això m’omple d’esperança.