Quan pensem en educació, sovint imaginem una aula, una pissarra i un conjunt de continguts per explicar. Tot i això, molts dels aprenentatges ambientals més significatius passen fora de l’edifici escolar: en un parc, al costat d’un estany, en un espai fluvial, a la platja o en un equipament a l’aire lliure. En aquests entorns, el territori deixa de ser només un escenari i es converteix en una eina pedagògica.
El territori metropolità té una pressió poblacional i urbana elevada, però això no vol dir que no hi trobem espais interessants per a l’educació ambiental.
Espais metropolitans: un parc, una platja o un riu
La infraestructura verda i blava metropolitana permet descobrir que la biodiversitat no és una realitat llunyana, sinó que hi convivim i ens beneficia. Tot i que sovint no en som conscients, la metròpolis acull molta biodiversitat.
A l’àrea metropolitana de Barcelona hi trobem una xarxa de parcs metropolitans formada per 55 parcs, repartits en 35 municipis, amb 3.129.035 m2. També hi ha 42 platges de gestió metropolitana, amb una longitud conjunta de 30 km i una extensió de més de 2.000.000 m2. Les lleres dels rius Besòs i Llobregat també són espais educatius on descobrir la flora i la fauna que hi viu.
Entre les espècies més habituals del verd urbà hi trobem arbres com el pi pinyer (Pinus pinea) o el plàtan (Platanus occidentalis), arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus) i herbàcies com el fonoll (Foeniculum vulgare). Pel que fa a la fauna, Barcelona té una gran riquesa d’ocells, petits mamífers, rèptils, amfibis i invertebrats.
Els espais oberts ofereixen un tipus d’aprenentatge difícil de substituir. Quan l’alumnat observa directament un ocell, identifica una planta o compara la temperatura i la humitat d’un espai ombrívol amb una zona pavimentada, els conceptes ambientals deixen de ser abstractes i es tornen comprensibles, propers i recordables.
L’espai verd i la biodiversitat formen part de la infraestructura ecològica urbana i proporcionen serveis ecosistèmics, és a dir, beneficis a les persones. Inclouen serveis de regulació, com la millora de la qualitat de l’aire o la reducció de la temperatura; serveis de suport, com la creació d’hàbitats per a la fauna o la fertilitat del sòl, i serveis culturals, com el benestar, el lleure i el contacte amb la natura.
Transformar l’entorn en una experiència d’aprenentatge
Aquesta manera d’entendre l’educació ambiental es concreta amb activitats com Qui viu als parcs?, Qui viu a l’estany?, Aigua i biodiversitat al parc de Can Zam o Fauna i flora a la desembocadura del riu Besòs. En totes aquestes activitats, l’aprenentatge parteix de l’observació directa i de la participació activa: els participants exploren la biodiversitat dels parcs metropolitans, descobreixen la importància dels ocells, insectes, amfibis i altres espècies, i coneixen algunes de les mesures que afavoreixen la fauna urbana, com ara les caixes niu, les menjadores, els jardins de papallones o els hotels d’insectes.
Dades de participació en espais exteriors
Durant el curs 2024-2025, unes 7.500 persones van participar en activitats educatives desenvolupades en espais exteriors del territori metropolità, amb 429 activitats organitzades en parcs, rius i platges. Aquestes xifres reflecteixen una tendència creixent: cada vegada més persones reconeixen el valor educatiu dels espais naturals i aposten per portar-hi els seus grups.
Del coneixement a la vinculació amb el territori
Quan sortim a l’exterior, el territori es converteix en una font directa de preguntes, evidències i descobertes. Això facilita una comprensió més profunda dels processos ambientals i, alhora, reforça el vincle afectiu amb l’entorn. No és el mateix parlar de biodiversitat que trobar-la; no és el mateix explicar la funció ecològica d’un espai dunar que observar com hi apareix la vida. Per això, els espais metropolitans com a aula són una manera d’aprendre des de l’experiència i de reconèixer el valor del medi proper. Conèixer allò que tenim a prop és, sovint, el primer pas per voler-ho protegir.