Entendre què passa al nostre entorn no sempre és fàcil si només ens basem en la percepció. Fa calor? L’aire és net? Sovint ho intuïm, però què diuen realment les dades? A Compartim un Futur, l’alumnat és protagonista d’aquest procés: aprèn mesurant la metròpolis.
A través de projectes d’aprenentatge servei (APS), els centres educatius participen activament en la recollida i anàlisi de dades reals sobre el seu entorn, i treballen, a més, en projectes de ciència ciutadana.
Vigilants de la calor: fa calor a casa?
Un dels projectes és Vigilants de la calor, que analitza l’impacte de la calor extrema a les llars combinant sensors i la percepció de l’alumnat. L’alumnat es converteix en investigador del seu propi entorn: recull dades reals (objectives) i de confort tèrmic (subjectives) durant dues setmanes.
Cada participant s’endú a casa un kit de la calor, que inclou:
- Un diari per registrar la temperatura i la sensació tèrmica
- Sensors tèrmics per mesurar la temperatura dins de l’habitatge
Aquest procés permet obtenir dades sobre com es viu la calor a casa. Posteriorment, es fa un retorn als centres amb gràfics personalitzats, on es poden observar aspectes com:
- La percepció tèrmica de cada participant
- La temperatura màxima diària a les llars i la zona de la casa més calorosa
- La comparació entre la temperatura interior i l’exterior
Aquest treball posa de manifest que la calor no es viu igual a tots els espais ni per a totes les persones, i ajuda a entendre fenòmens com l’efecte de l’aïllament dels edificis o l’impacte del canvi climàtic en entorns urbans.
Aquest trimestre han participat en el projecte centres com l’Institut Escola Mas Rampinyo (Montcada i Reixac) o l’Escola Frederic Mistral (l’Hospitalet de Llobregat), que han fet serveis comunitaris per a la millora del confort tèrmic al barri amb projectes de naturalització.
Vigilants de l’aire: què respirem al voltant de l’escola
El projecte Vigilants de l’aire se centra en l’anàlisi de la qualitat de l’aire als centres educatius i al seu entorn. Cada escola instal·la tubs mesuradors de NO2, un dels principals indicadors de contaminació urbana associada al trànsit.
En total, es distribueixen una desena de punts de mesura a l’aula, el pati, el vestíbul i en diferents punts de l’entorn proper (fanals, arbres i carrers).
Després d’un mes, els tubs es recullen i una empresa especialitzada els analitza. Els centres reben un informe amb resultats detallats sobre:
- La concentració de NO2 en cada punt amb un mapa de situació
- L’índex de qualitat que representa
Aquest retorn permet visualitzar com varia la qualitat de l’aire segons la ubicació i entendre millor l’impacte de factors com el trànsit o la configuració urbana.
Actualment, hi participen centres com l’Escola Heura (Barcelona), l’Institut Escola El Molí (Barcelona), l’Institut Camps Blancs (Sant Boi de Llobregat) i l’Escola Cascavell (Sant Adrià de Besòs), entre d’altres.
De la dada a la comprensió
Aquests projectes mostren com l’aprenentatge basat en dades reals permet entendre millor el territori i els reptes ambientals. Mesurar, analitzar i interpretar resultats ajuda l’alumnat a connectar el coneixement científic amb la seva experiència quotidiana.
Alhora, aquesta metodologia fomenta la participació activa i converteix l’alumnat en agent de canvi, capaç d’observar, qüestionar i actuar sobre el seu entorn. Aprendre fent és, en definitiva, una manera de construir coneixement des de l’experiència i de formar ciutadans més crítics, informats i compromesos amb el futur del territori.
Aviat estarà disponible al web el catàleg de projectes APS per al curs 2026-2027. Si voleu més informació, contacteu amb assessoria.compartim@amb.cat.