Entrevista a Laura Coll, cap de la Unitat de Comunicació i Relacions Institucionals de l’ICAEN

Per començar, ens agradaria conèixer una mica més la teva trajectòria. Quina formació tens i quin camí professional t’ha portat a liderar la Unitat de Comunicació i Relacions Institucionals de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)?

La meva trajectòria professional està molt vinculada a l’ICAEN des dels inicis. Vaig tenir l’oportunitat de formar-ne part des que va ser creat el 1991. Al llarg d’aquests anys he assumit diferents funcions i responsabilitats dins de l’Institut, tot i que he desenvolupat bona part de la trajectòria en àmbits relacionats amb la comunicació, la difusió i la sensibilització energètica.

Encara que la meva formació no és específicament en comunicació, l’experiència acumulada durant aquest temps m’ha permès conèixer en profunditat el sector energètic i contribuir a fer-lo més proper i comprensible per a la ciutadania.

A la Unitat de Comunicació i Relacions Institucionals de l’ICAEN treballeu per apropar les polítiques energètiques a la ciutadania. Quines són les funcions principals de la Unitat i quin paper té la comunicació en l’impuls de la transició energètica?

La nostra feina se centra a desenvolupar accions adreçades a públics molt diversos: els professionals, la ciutadania i el personal de les administracions públiques. L’objectiu és impulsar la informació, la formació i l’educació energètica; sensibilitzar sobre els reptes energètics actuals i facilitar-ne la comprensió per promoure un ús més eficient i responsable de l’energia.

En aquest context, la comunicació és una eina imprescindible. No només serveix per transmetre informació, sinó també per generar confiança, afavorir la comprensió dels canvis necessaris i fomentar la implicació de la ciutadania. I vull creure que des de l’ICAEN contribuïm a fer-ho possible.

Sempre diem que la transició energètica és un exercici de responsabilitat individual i col·lectiva. Les decisions que pren cadascú en el dia a dia són importants, però és la suma d’aquestes accions individuals la que ens permet avançar com a societat. No podem tenir una mirada exclusivament individual davant d’aquest repte, ens cal una mirada de conjunt, de col·lectiu com a poble i, fins i tot diria, com a espècie. Ens hi juguem molt.

Sovint es parla de la necessitat de transformar el model energètic, però comunicar aquest canvi no sempre és fàcil. Quins penses que són els principals reptes a l’hora d’apropar l’energia a la ciutadania d’una manera entenedora i motivadora?

L’energia és un concepte complex perquè, a diferència d’altres recursos, no és visible de manera directa. Per això, un dels grans reptes és traduir aspectes tècnics en missatges propers i comprensibles.

L’experiència ens mostra que els missatges són més efectius quan connecten l’energia amb aspectes quotidians que preocupen les persones: el benestar, la salut, l’economia domèstica, la qualitat de vida o el futur de les generacions que vindran. Fer entendre que les decisions energètiques tenen un impacte directe en aquests àmbits ajuda a generar més interès i implicació.

També és important transmetre que una gestió més eficient dels recursos no implica renunciar al benestar, sinó adoptar hàbits més responsables i sostenibles. Tot i així, cada persona percep aquests missatges de manera diferent i no sempre és fàcil aconseguir el mateix nivell de sensibilització en tota la societat.

Des de fa anys, l’ICAEN lidera la Setmana de l’Energia, una iniciativa en què l’AMB i altres administracions també col·laboren. Quin valor creus que aporta aquest treball conjunt per fomentar una cultura energètica més sòlida?

La Setmana de l’Energia és una iniciativa a la qual l’ICAEN es va sumar des del primer moment perquè ofereix un marc molt adequat per sensibilitzar la ciutadania sobre la importància d’utilitzar l’energia de manera eficient i responsable. També permet organitzar activitats divulgatives dirigides a la ciutadania, al teixit associatiu i als professionals.

El fet que institucions com les diputacions, l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i l’ICAEN impulsem conjuntament aquesta iniciativa aporta un gran valor afegit. Compartir objectius i transmetre missatges alineats reforça l’impacte de les accions i projecta una imatge de coordinació institucional que la ciutadania valora positivament.

A més, la col·laboració facilita la posada en comú de recursos, coneixement i experiència, fet que permet arribar a més municipis i oferir eines de qualitat als ajuntaments que participen en la Setmana de l’Energia. És un bon exemple de com el treball coordinat entre administracions contribueix a obtenir resultats millors i a prestar un servei més eficient a la ciutadania.

Aquest any, la Setmana de l’Energia ha incorporat iniciatives com el Nòmada Energètic, un servei innovador per apropar l’energia a la ciutadania. Com va sorgir aquest projecte i quin balanç en feu?

El Nòmada Energètic és una iniciativa que neix en el marc del projecte europeu CROWN, impulsat per la Fundació Europace i l’ICAEN. Té per objectiu apropar el coneixement i l’assessorament energètic a la ciutadania, especialment a les persones en situació de vulnerabilitat i als municipis rurals, per contribuir a combatre la pobresa energètica i, al mateix temps, a reforçar la participació ciutadana en la transició energètica.

Es tracta d’una oficina mòbil que es desplaça pels municipis per oferir informació i atenció personalitzada sobre qüestions molt diverses: la interpretació de la factura energètica, els ajuts disponibles, les tarifes socials, les comunitats energètiques, la mobilitat elèctrica o les mesures d’estalvi i eficiència energètica. La voluntat és donar eines a la ciutadania perquè pugui prendre decisions informades i relacionar-se amb el món de l’energia amb més confiança i coneixement.

Des del primer moment, vam considerar que la Setmana de l’Energia era un marc idoni per ampliar l’abast d’aquesta iniciativa més enllà de les comarques gironines, on es va posar en marxa inicialment. Per això, enguany hem impulsat diverses itineràncies en diferents municipis del territori, amb l’objectiu d’apropar aquest servei al màxim de persones possible i facilitar l’accés a informació útil i de qualitat sobre energia.

Encara és aviat per fer-ne una valoració global, ja que les activitats s’estan desenvolupant durant aquest mes. Tot i això, les primeres impressions són positives i confiem que aquesta experiència contribueixi a reforçar la cultura energètica de la ciutadania i a fer que la transició energètica sigui més comprensible, accessible i inclusiva per a tothom.

Per acabar, ens agrada tancar les entrevistes amb una mirada al futur. Quin és el teu desig ambiental per a les generacions que vindran?

Desitjo que les futures generacions siguin conscients de la interdependència que tenen amb l’entorn natural. Que entenguin que les persones formem part d’un mateix sistema i que el nostre benestar depèn de la salut dels ecosistemes que ens sustenten.

També desitjo que el fet de viure de manera sostenible no es percebi com un esforç extraordinari i es converteixi en una realitat plenament integrada en el dia a dia.

Per això, personalment, crec que l’educació dels infants i dels joves és la clau de volta d’aquesta transformació. I em sembla que encara no es valora prou ni se li presta l’atenció que es mereix.