Per començar, ens agradaria conèixer la teva trajectòria. Quina formació tens i quin camí professional t’ha portat a treballar a l’Ajuntament de l’Hospitalet?

Mentre estudiava ciències químiques a la Universitat de Barcelona (UB), vaig entrar a treballar a l’Ajuntament com a auxiliar administrativa per una substitució d’estiu. La cosa es va allargar i vaig fer equilibris entre la universitat i la feina. Passats els anys i després de fer oposicions, vaig guanyar una plaça de tècnica de medi ambient, cap al 2005, coincidint amb la creació d’una àrea pròpia.

Recentment, el 2023, em vaig animar a fer un postgrau sobre gestió ambiental a l’empresa i a l’administració, i va ser una experiència molt enriquidora.

Després d’uns anys impulsant l’educació ambiental al teu municipi, ara encetes una nova etapa professional. A quin departament o servei treballaràs a partir d’ara? Quins aprenentatges i experiències t’hi emportes?

El nou encàrrec que tinc és ajudar a gestionar l’Agenda Urbana de l’Hospitalet. Ens falta implementar-la, fer el seguiment del pla d’acció i dels indicadors associats i establir bé el model de governança. Depenc del Servei de Projectes Estratègics. Aportar la meva experiència en sostenibilitat ajudarà a tenyir de “verd i blau” aquest pla de plans.

He estat la responsable d’educació ambiental durant vint anys i cada persona relacionada amb LH Escoles Sostenibles, cada projecte, t’aporta alguna cosa. Fruit de la necessitat, he desenvolupat una habilitat especial per crear xarxes: amb les entitats, amb els professionals de diferents departaments, amb les escoles i el professorat. He sumat el coneixement de moltes persones i això sempre és d’agrair. No m’oblido dels referents d’aquest món de l’educació ecosocial que he trobat a la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) i a la Diputació i que m’han ajudat a créixer professionalment.

M’enduc moments entranyables amb l’equip de dinamització d’El Casalet, com les celebracions del Dia Mundial de l’Aigua a l’esplanada del riu o les cloendes de curs col·laboratives amb els artistes, les pedalades escolars i els concursos d’idees.

L’Hospitalet és una ciutat densament poblada i amb gran diversitat social. Quins penses que han estat els principals reptes i oportunitats a l’hora d’apropar l’educació ambiental a la ciutadania?

El fet que l’Hospitalet sigui una ciutat tan poblada és una oportunitat perquè qualsevol campanya arriba a molta gent de cop. Els projectes d’educació ambiental incideixen en la vida d’estudiants i també de les seves famílies, així que anem més enllà de la taca d’oli.

D’altra banda, la diversitat social és un aspecte que enriqueix, ja que ajuda a posar mirades diferents a una mateixa proposta. Tot i això, en el futur falta incorporar encara més la complexitat de la societat hospitalenca, sense oblidar que un dels valors destacats de la ciutat ha estat sempre la generositat i solidaritat de la gent.

Tenir contacte de primera mà amb la ciutadania i traslladar les seves inquietuds als altres departaments de l’Ajuntament ha esdevingut un repte per a mi.

Al llarg d’aquests anys has col·laborat amb el programa Compartim un Futur. Què destacaries d’aquesta col·laboració i quin valor creus que aporten aquest tipus de programes als municipis?

El Compartim un Futur és una eina important de sensibilització en educació ambiental per als municipis. Tot són facilitats per als centres educatius i altres tipus d’organitzacions: fer la reserva, triar un tema, disposar d’una guia didàctica, d’un tallerista a l’aula o a l’exterior, i sobretot i no ens enganyem: és gratuït.

Sense el Compartim, l’oferta de recursos educatius quedaria curta i dependria de la capacitat econòmica i l’aposta política de cada ajuntament, així que s’agraeix aquesta democratització d’accés als recursos.

Si haguessis de triar una iniciativa, projecte o moment que recordis amb especial satisfacció d’aquesta etapa, quin seria? I per què?

Arribar a tenir redactat el Pla director d’educació ambiental de l’Hospitalet – Horitzó 2030 és un moment que destaco. Veníem d’un pla antic i calia actualitzar-lo. El procés de participació va ser ric i divers: en grups de treball sectorials, en entrevistes individuals, amb personal tècnic de diferents àrees i amb professionals d’altres administracions. Hi vam dedicar hores i hores.

Valoro també que aquesta transversalitat va servir per instal·lar qüestions mediambientals i persones de referència al cap dels participants. Marcar línies de futur sempre esperona a tothom i crea sentit de comunitat.

Quin consell donaries a les persones que continuaran impulsant projectes d’educació ambiental des dels ajuntaments?

Que estiguin pendents del moment social. Si ara el missatge mediambiental és més fàcil de fer arribar quan va acompanyat del concepte de salut, cal retocar el disseny d’activitats i el discurs en general. Hi afegeixo que afavorir la participació d’infants i joves és cabdal. Els projectes d’aprenentatge servei (APS) en són un bon exemple.

I si m’ho permeteu, els aconsello també ser alegres: transmetre energia positiva i tenir un to constructiu ajuda.

Per acabar, ens agrada tancar les entrevistes amb una mirada al futur. Quin és el teu desig ambiental per a les generacions que vindran?

El mateix que per a les generacions d’ara: estimar la natura i agrair cada dia que puguem gaudir de les meravelles que ens envolten, sense oblidar la responsabilitat que tots i cadascun de nosaltres hi tenim.