Durant la primera quinzena de novembre s’ha celebrat a Glasgow la COP26, la conferència on es reuneixen 197 estats del món per arribar a acords amb la voluntat de frenar el canvi climàtic.

La primera COP va celebrar-se a Berlín el 1995 i des de llavors la d’enguany ha estat la més important, ja que entrem en una dècada decisiva.

En aquest sentit, d’aquesta última COP en destaca el sentiment d’urgència per emprendre accions concretes, és a dir, ja no encarregar més estudis per trobar dades que ens corroborin el canvi climàtic sinó posar en marxa ja mateix les iniciatives que hi ha. En definitiva, destaca la voluntat que els acords presos a la cimera no quedin en paper mullat.

En aquesta COP hi ha hagut dues llistes d’acords: una de mínims consensuada per tots els països participants i una de complementària dels països que demanaven acords més ambiciosos. L’objectiu principal està clar: que la temperatura global del planeta no augmenti més d’1,5 °C respecte als nivells preindustrials.

Els principals acords generals assolits, establerts al Pacte Climàtic de Glasgow, van ser:

• Accelerar la transició energètica abans del 2030.
• Reduir un 45 % les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 2030 respecte de l’any 2010.
• Retirar les subvencions als combustibles fòssils.
• Reduir progressivament el carbó com a font d’energia fins a eliminar-lo totalment.
• Doblar el finançament per a l’adaptació a la crisi climàtica abans del 2025 (ajudes als països més vulnerables als efectes del canvi climàtic a través del Fons d’adaptació).
• Revisar els compromisos de reducció dels països el 2022.
• Establir normes del mercat d’emissions de carboni (desplegament de l’article 6 de l’Acord de París).
• Establir un acord climàtic entre els EUA i la Xina.

A més, diversos països i corporacions privades van apostar per compromisos addicionals, com els següents:

• Reduir un 30 % les emissions de metà el 2030.
• Posar fi a la desforestació il·legal.
• Deixar de vendre cotxes i furgonetes de combustibles fòssils a partir del 2035 (alguns països desenvolupats) i a partir del 2040 (la resta).
• Fer accessible la tecnologia verda per a tots els països (electricitat, vehicles elèctrics, acer i hidrogen).

La COP26 s’ha valorat de manera dual. Algunes entitats i activistes (com per exemple Greta Thunberg) l’han valorat negativament. El mateix secretari de l’ONU (António Guterres) ha apuntat que els acords resultants han estat positius però insuficients per impulsar la transformació urgent i ingent que necessitem. Posar en pràctica els compromisos és un repte dins i fora de l’àmbit de les cimeres internacionals. La ciència i, concretament, els informes de l’IPCC indiquen la urgència d’actuar, i ara cal que els estats i les corporacions accelerin els passos per impulsar una acció climàtica sense precedents.